Llínea 3: |
Llínea 3: |
| Relata la fantàstica aventura d'un [[mariner|marí]] durant un llarc viage en el [[mar]]. Este s'inicia en el mariner abordant a un home que va a un matrimoni, demanant-li que escolte la seua història. | | Relata la fantàstica aventura d'un [[mariner|marí]] durant un llarc viage en el [[mar]]. Este s'inicia en el mariner abordant a un home que va a un matrimoni, demanant-li que escolte la seua història. |
| | | |
− | L'història s'inicia en una partida, pero després seguida de fortes tormentes. El [[barco]] és portat cap al sur, aplegant prop de les costes de l'[[Antàrtida]]. És ahí quan la [[tripulació]] veu a un [[albatros]], auguri de bona sòrt. No obstant i sense raó alguna, el mariner dispara a l'au en la seua [[ballesta]]. La tripulació s'inquieta, culpant al marí d'un futur desastre. No obstant, en acabant de que el temps millora i desapareix la [[boira]], la tripulació canvia de semblar, felicitant al marí per la seua acció. | + | L'història s'inicia en una partida, pero despuix seguida de fortes tormentes. El [[barco]] és portat cap al sur, aplegant prop de les costes de l'[[Antàrtida]]. És ahí quan la [[tripulació]] veu a un [[albatros]], auguri de bona sòrt. No obstant i sense raó alguna, el mariner dispara a l'au en la seua [[ballesta]]. La tripulació s'inquieta, culpant al marí d'un futur desastre. No obstant, en acabant de que el temps millora i desapareix la [[boira]], la tripulació canvia de semblar, felicitant al marí per la seua acció. |
| | | |
| Navegant a la deriva i sofrint l'escassea d'[[aigua]], la tripulació torna a depositar la seua ira en el marí, castigant-li a penjar en el seu coll a l'au com a senyal de culpabilitat. En el pas del temps, el barco té una trobada fantasmal en la mort i la mort-en-vida. Estos juguen en els daus la vida de la tripulació, sent la mort-en-vida qui guanya l'ànima del mariner. | | Navegant a la deriva i sofrint l'escassea d'[[aigua]], la tripulació torna a depositar la seua ira en el marí, castigant-li a penjar en el seu coll a l'au com a senyal de culpabilitat. En el pas del temps, el barco té una trobada fantasmal en la mort i la mort-en-vida. Estos juguen en els daus la vida de la tripulació, sent la mort-en-vida qui guanya l'ànima del mariner. |
| | | |
− | El castic de vore a la tripulació perir, fa que el marí canvie d'actitut i beneïxca a les criatures de la mar que troba. És allí a on l'au que penjava del seu coll cau, lliberant-ho de la maldicció. Despuix d'esta lliberació, el marí és rescatat del barco varat a on es trobava per a després ser perdonat per un ermità, posant-li com a penitència el relatar la seua història a on siga que vaja. | + | El castic de vore a la tripulació perir, fa que el marí canvie d'actitut i beneïxca a les criatures de la mar que troba. És allí a on l'au que penjava del seu coll cau, lliberant-ho de la maldicció. Despuix d'esta lliberació, el marí és rescatat del barco varat a on es trobava per a despuix ser perdonat per un ermità, posant-li com a penitència el relatar la seua història a on siga que vaja. |
| | | |
| == En la cultura popular == | | == En la cultura popular == |