120 494
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 7:
Llínea 7: − +
sense resum d'edició
'''''Rime of the Ancient Mariner''''' (en grafia original, '''''The Rime of the Ancyent Marinere''''') és un [[poema]] escrit pel poeta [[Anglaterra|anglés]] [[Samuel Taylor Coleridge]] en [[1798]].
'''''Rime of the Ancient Mariner''''' (en grafia original, '''''The Rime of the Ancyent Marinere''''') és un [[poema]] escrit pel poeta [[Anglaterra|anglés]] [[Samuel Taylor Coleridge]] en l'any [[1798]].
Relata la fantàstica aventura d'un [[mariner|marí]] durant un llarc viage en el [[mar]]. Este s'inicia en el mariner abordant a un home que va a un matrimoni, demanant-li que escolte la seua història.
Relata la fantàstica aventura d'un [[mariner|marí]] durant un llarc viage en el [[mar]]. Este s'inicia en el mariner abordant a un home que va a un matrimoni, demanant-li que escolte la seua història.
Navegant a la deriva i sofrint l'escassea d'[[aigua]], la tripulació torna a depositar la seua ira en el marí, castigant-li a penjar en el seu coll a l'au com a senyal de culpabilitat. En el pas del temps, el barco té una trobada fantasmal en la mort i la mort-en-vida. Estos juguen en els daus la vida de la tripulació, sent la mort-en-vida qui guanya l'ànima del mariner.
Navegant a la deriva i sofrint l'escassea d'[[aigua]], la tripulació torna a depositar la seua ira en el marí, castigant-li a penjar en el seu coll a l'au com a senyal de culpabilitat. En el pas del temps, el barco té una trobada fantasmal en la mort i la mort-en-vida. Estos juguen en els daus la vida de la tripulació, sent la mort-en-vida qui guanya l'ànima del mariner.
El castic de vore a la tripulació perir, fa que el marí canvie d'actitut i beneïxca a les criatures de la mar que troba. És allí a on l'au que penjava del seu coll cau, lliberant-ho de la maldicció. Despuix d'esta lliberació, el marí és rescatat del barco varat on es trobava per a després ser perdonat per un ermità, posant-li com a penitència el relatar la seua història a on siga que vaja.
El castic de vore a la tripulació perir, fa que el marí canvie d'actitut i beneïxca a les criatures de la mar que troba. És allí a on l'au que penjava del seu coll cau, lliberant-ho de la maldicció. Despuix d'esta lliberació, el marí és rescatat del barco varat a on es trobava per a després ser perdonat per un ermità, posant-li com a penitència el relatar la seua història a on siga que vaja.
== En la cultura popular ==
== En la cultura popular ==