Canvis

Ford també se preocupà d'instaurar una publicitat massiva en Detroit, assegurant-se de que en cada diari apareixeren histories i anuncis sobre el seu nou producte. El seu sistema de concessionaris locals permeté que l'automòvil estiguera disponible en cada ciutat d'EE.UU. Per la seua part, els concessionaris (empresaris independents) anaren enriquint-se i ajudaren a publicitar l'idea mateixa de l'automovilisme, començant a desenrollar-se els clubs automovilístics per a ajudar als conductors i per a eixir més allà de la ciutat. Ford estava encantat de vendre als grangers, que miraven el vehícul com un invent més per a ajudar-los en el seu treball.

Ford també se preocupà d'instaurar una publicitat massiva en Detroit, assegurant-se de que en cada diari apareixeren histories i anuncis sobre el seu nou producte. El seu sistema de concessionaris locals permeté que l'automòvil estiguera disponible en cada ciutat d'EE.UU. Per la seua part, els concessionaris (empresaris independents) anaren enriquint-se i ajudaren a publicitar l'idea mateixa de l'automovilisme, començant a desenrollar-se els clubs automovilístics per a ajudar als conductors i per a eixir més allà de la ciutat. Ford estava encantat de vendre als grangers, que miraven el vehícul com un invent més per a ajudar-los en el seu treball.

Les vendes se dispararen. Durant varios anys s'anaren batent els propis recorts de l'any anterior. Les vendes sobrepassaren els 250.000 vehículs en l'any [[1914]]. Per la seua part, sempre a la caça de la reducció de costs i major eficiència, Ford introduí en les seues plantes en 1913 les cintes d'ensamblage mòvils, que permetien un increment enorme de la producció. Dit método, inspirat en el modo de treball dels matadors de Detroit, consistia en instalar una cadena de montage a base de correges de transmissió i guies de deslizamiento que anaven desplaçant automàticament el [[chassis]] de l'[[automòvil]] fins als llocs on successius grups d'operaris realisaven en ell les tasques encomanades, fins a que el coche estiguera completament acabat. El sistema de peçes intercanviables, assagat des de molt abans en fàbriques estatunidenques d'armes i rellonges, abaratia la producció i les reparacions per la via de l'estandarisació del producte.

Les vendes se dispararen. Durant varios anys s'anaren batent els propis recorts de l'any anterior. Les vendes sobrepassaren els 250.000 vehículs en l'any [[1914]]. Per la seua part, sempre a la caça de la reducció de costs i major eficiència, Ford introduí en les seues plantes en 1913 les cintes d'ensamblage mòvils, que permetien un increment enorme de la producció. Dit método, inspirat en el modo de treball dels matadors de Detroit, consistia en instalar una cadena de montage a base de correges de transmissió i guies de deslizamiento que anaven desplaçant automàticament el [[chassis]] de l'[[automòvil]] fins als llocs a on successius grups d'operaris realisaven en ell les tasques encomanades, fins a que el coche estiguera completament acabat. El sistema de peçes intercanviables, assagat des de molt abans en fàbriques estatunidenques d'armes i rellonges, abaratia la producció i les reparacions per la via de l'estandarisació del producte.

Si be se li sol donar el mèrit a Ford per esta idea, les fonts contemporànees indiquen que el concepte i el seu desenroll partí dels empleats Clarence Avery, Peter E. Martin, Charles E. Sorensen i C.&nbsp;H. Wills. Per a [[1916]] el preu havia caigut a 360 dólars per l'automòvil bàsic, aplegant les vendes a la sifra de 472.000.<ref>Lewis 1976, pp. 41-59</ref>

Si be se li sol donar el mèrit a Ford per esta idea, les fonts contemporànees indiquen que el concepte i el seu desenroll partí dels empleats Clarence Avery, Peter E. Martin, Charles E. Sorensen i C.&nbsp;H. Wills. Per a [[1916]] el preu havia caigut a 360 dólars per l'automòvil bàsic, aplegant les vendes a la sifra de 472.000.<ref>Lewis 1976, pp. 41-59</ref>