Canvis

En ''Antropologia estructural'' ([[1978]]) Lévi-straus anirà definint les relacions que existixen entre els signes i símbols del sistema, i la seua funció en la societat, sense prestar massa atenció ad est últim punt. En resum, es pot dir que en la teoria estructuralista, la cultura és un [[mensage]] que pot ser descodificat tant en els seus continguts, com en les seues regles. El mensage de la cultura parla de la concepció del grup social que la crega, parla de les seues relacions en internes i externes. En ''El pensament salvage'' ([[2002]]), Lévi-straus apunta que tots els símbols i signes que està feta la cultura són productes de la mateixa capacitat simbòlica que posseïxen totes les ments humanes. Esta capacitat, bàsicament consistix en la classificació de les coses del món en grups, als que s'atribuïxen certes càrregues semàntiques. No hi ha grup de símbols o signes ([[camp semàntic]]) que no tinga un complementari. Els signes i els seus significats poden ser associats per [[metàfora]] (com en el cas de les paraules) o [[metonímia]] (com en el cas dels emblemes de la realea) als fenòmens significatius per al grup creador del sistema cultural. Les associacions simbòliques no necessàriament són les mateixes en totes les cultures. Per eixemple, mentres en la cultura occidental, el roig és el color de l'amor, en [[Mesoamèrica]] és el de la mort.  

En ''Antropologia estructural'' ([[1978]]) Lévi-straus anirà definint les relacions que existixen entre els signes i símbols del sistema, i la seua funció en la societat, sense prestar massa atenció ad est últim punt. En resum, es pot dir que en la teoria estructuralista, la cultura és un [[mensage]] que pot ser descodificat tant en els seus continguts, com en les seues regles. El mensage de la cultura parla de la concepció del grup social que la crega, parla de les seues relacions en internes i externes. En ''El pensament salvage'' ([[2002]]), Lévi-straus apunta que tots els símbols i signes que està feta la cultura són productes de la mateixa capacitat simbòlica que posseïxen totes les ments humanes. Esta capacitat, bàsicament consistix en la classificació de les coses del món en grups, als que s'atribuïxen certes càrregues semàntiques. No hi ha grup de símbols o signes ([[camp semàntic]]) que no tinga un complementari. Els signes i els seus significats poden ser associats per [[metàfora]] (com en el cas de les paraules) o [[metonímia]] (com en el cas dels emblemes de la realea) als fenòmens significatius per al grup creador del sistema cultural. Les associacions simbòliques no necessàriament són les mateixes en totes les cultures. Per eixemple, mentres en la cultura occidental, el roig és el color de l'amor, en [[Mesoamèrica]] és el de la mort.  

Segons la proposta estructuralista, les cultures dels pobles "primitius" i "civilisats" estan fetes de la mateixa matèria, i per tant, els sistemes dominants de coneiximent del món exterior dominants en cada un ([[màgia]] en els primers, [[ciència]] en els segons) no són radicalment diferents. Encara que són diverses les distincions que es poden establir entre cultures primitives i modernes, una de les més importants és el modo en que manipulen els elements del sistema. En tant que la màgia improvisa, la ciència procedix sobre la base del [[método científic]] (Lévi-straus, 2002: cap.1). L'us del método científic no vol dir, segons Lévi-straus que les cultures on la ciència és dominant siguen superiors, o que aquelles on la màgia juga un paper fonamental siguen manco rigoroses o metòdiques en la seua manera de conéixer al món. Simplement són d'índole distinta unes en atres, pero la possibilitat de comprensió entre abdós tipos de cultures radica en la seua base en una facultat universal del gènero humà.  

Segons la proposta estructuralista, les cultures dels pobles "primitius" i "civilisats" estan fetes de la mateixa matèria, i per tant, els sistemes dominants de coneiximent del món exterior dominants en cada un ([[màgia]] en els primers, [[ciència]] en els segons) no són radicalment diferents. Encara que són diverses les distincions que es poden establir entre cultures primitives i modernes, una de les més importants és el modo en que manipulen els elements del sistema. En tant que la màgia improvisa, la ciència procedix sobre la base del [[método científic]] (Lévi-straus, 2002: cap.1). L'us del método científic no vol dir, segons Lévi-straus que les cultures a on la ciència és dominant siguen superiors, o que aquelles a on la màgia juga un paper fonamental siguen manco rigoroses o metòdiques en la seua manera de conéixer al món. Simplement són d'índole distinta unes en atres, pero la possibilitat de comprensió entre abdós tipos de cultures radica en la seua base en una facultat universal del gènero humà.  

En la perspectiva estructuralista, el paper de l'[[història]] en la conformació de la cultura d'una societat no és tan important. Lo més important és aplegar a dilucidar les regles que subjauen l'articulació dels símbols en una cultura, i observar la manera en que estos doten de sentit l'actuació d'una societat. En diversos texts, Lévi-straus i els seus seguidors (com [[Edmund Leach]]) pareixen insinuar, com Ruth Benedict, que la cultura és una espècie de patró que pertany a tot el grup social pero no es troba en ningú en particular. Esta idea també fon represa del concepte de [[llenguage]] propost per Saussure.

En la perspectiva estructuralista, el paper de l'[[història]] en la conformació de la cultura d'una societat no és tan important. Lo més important és aplegar a dilucidar les regles que subjauen l'articulació dels símbols en una cultura, i observar la manera en que estos doten de sentit l'actuació d'una societat. En diversos texts, Lévi-straus i els seus seguidors (com [[Edmund Leach]]) pareixen insinuar, com Ruth Benedict, que la cultura és una espècie de patró que pertany a tot el grup social pero no es troba en ningú en particular. Esta idea també fon represa del concepte de [[llenguage]] propost per Saussure.

Tal com es va senyalar anteriorment, [[Karl Marx]] a pesar de l'opinió generalisada, va posar atenció en l'anàlisis de les qüestions culturals, específicament en la seua relació en el restant de l'estructura social. Segons la proposta teòrica de Marx, el domini de lo cultural (constituït sobretot per l'[[ideologia]]) és un reflex de les relacions socials de producció, és dir, de l'organisació que adopten els sers humans enfront de l'activitat econòmica. La gran aportació del marxisme en l'anàlisis de la cultura és que esta és entesa com el producte de les relacions de producció, com un fenomen que no està deslligat del [[modo de producció]] d'una societat. Aixina mateix, la considera com un dels mijos pels quals es reproduïxen les relacions socials de producció, que permeten la permanència en el temps de les condicions de desigualtat entre les classes.  

Tal com es va senyalar anteriorment, [[Karl Marx]] a pesar de l'opinió generalisada, va posar atenció en l'anàlisis de les qüestions culturals, específicament en la seua relació en el restant de l'estructura social. Segons la proposta teòrica de Marx, el domini de lo cultural (constituït sobretot per l'[[ideologia]]) és un reflex de les relacions socials de producció, és dir, de l'organisació que adopten els sers humans enfront de l'activitat econòmica. La gran aportació del marxisme en l'anàlisis de la cultura és que esta és entesa com el producte de les relacions de producció, com un fenomen que no està deslligat del [[modo de producció]] d'una societat. Aixina mateix, la considera com un dels mijos pels quals es reproduïxen les relacions socials de producció, que permeten la permanència en el temps de les condicions de desigualtat entre les classes.  

En les seues interpretacions més simplistes, la definició de l'ideologia en Marx ha donat lloc a una tendència a explicar les creences i el comportament social en funció de les relacions que s'establixen entre els que dominen el sistema econòmic i els seus subalterns. No obstant, són moltes les postures on la relació entre la base econòmica i la superestructura cultural és analisada en enfocaments més amplis. Per eixemple, [[Antonio Gramsci]] crida l'atenció en l'[[hegemonia]], un procés per mig del qual, un grup dominant es llegitima davant dels dominats i els dominats acaben per naturalisar i assumir com desijable la dominació. [[Louis Althuser]] propongué que l'àmbit de l'ideologia (el principal component de la cultura) és un reflex dels interessos de l'èlit, i que a través dels [[aparats ideològics de l'Estat]] es reproduïxen en el temps.

En les seues interpretacions més simplistes, la definició de l'ideologia en Marx ha donat lloc a una tendència a explicar les creences i el comportament social en funció de les relacions que s'establixen entre els que dominen el sistema econòmic i els seus subalterns. No obstant, són moltes les postures a on la relació entre la base econòmica i la superestructura cultural és analisada en enfocaments més amplis. Per eixemple, [[Antonio Gramsci]] crida l'atenció en l'[[hegemonia]], un procés per mig del qual, un grup dominant es llegitima davant dels dominats i els dominats acaben per naturalisar i assumir com desijable la dominació. [[Louis Althuser]] propongué que l'àmbit de l'ideologia (el principal component de la cultura) és un reflex dels interessos de l'èlit, i que a través dels [[aparats ideològics de l'Estat]] es reproduïxen en el temps.

Aixina mateix [[Michel Foucault]] en el conegut debat de [[novembre]] de [[1971]] en [[Holanda]] en [[Noam Chomsky]], responent la pregunta que si la societat capitalista era democràtica, ademés de contestar negativament, argumentant que una societat democràtica es basa en l'efectiu eixercici del poder per una població en que ningú estiga dividit o ordenada jeràrquicament en classes, sosté que de manera general tots els sistemes d'ensenyança, els quals apareixen simplement com transmissores de coneiximents aparentment neutrals, estan fets per a mantindre certa classe social en el poder, i excloure els instruments de poder d'atres classes socials.

Aixina mateix [[Michel Foucault]] en el conegut debat de [[novembre]] de [[1971]] en [[Holanda]] en [[Noam Chomsky]], responent la pregunta que si la societat capitalista era democràtica, ademés de contestar negativament, argumentant que una societat democràtica es basa en l'efectiu eixercici del poder per una població en que ningú estiga dividit o ordenada jeràrquicament en classes, sosté que de manera general tots els sistemes d'ensenyança, els quals apareixen simplement com transmissores de coneiximents aparentment neutrals, estan fets per a mantindre certa classe social en el poder, i excloure els instruments de poder d'atres classes socials.