| A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué devall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es varen dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de l'any [[1964]], quan Kénia es convertí en [[república]], com a primer president de la República. | | A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué devall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es varen dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de l'any [[1964]], quan Kénia es convertí en [[república]], com a primer president de la República. |
− | Després de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia.
| + | Despuix de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Despuix d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia. |
| L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndals de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al proyecte de nova constitució promogut pel president Kibaki, que fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de [[2005]]. Este rebuig al proyecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha segut vist com un vot de castic al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades. | | L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndals de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al proyecte de nova constitució promogut pel president Kibaki, que fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de [[2005]]. Este rebuig al proyecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha segut vist com un vot de castic al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades. |