Llínea 68: |
Llínea 68: |
| Després de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia. | | Després de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia. |
| | | |
− | L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndals de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al proyecte de nova constitució promogut pel president Kibaki, que fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de [[2005]]. Este rebuig al proyecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha sigut vist com un vot de castic al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades. | + | L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndals de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al proyecte de nova constitució promogut pel president Kibaki, que fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de [[2005]]. Este rebuig al proyecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha segut vist com un vot de castic al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades. |
| | | |
| == Govern i política == | | == Govern i política == |
Llínea 126: |
Llínea 126: |
| En l'any [[2007]], Kénia té una població de 36.913.721 habitants. Els idiomes oficials són l'[[Idioma anglés|anglés]] i el [[suahili]]. L'esperança de vida és de 55 anys. La mija de fills per dòna és de 4,82. El 85,1% de la població està alfabetisada. | | En l'any [[2007]], Kénia té una població de 36.913.721 habitants. Els idiomes oficials són l'[[Idioma anglés|anglés]] i el [[suahili]]. L'esperança de vida és de 55 anys. La mija de fills per dòna és de 4,82. El 85,1% de la població està alfabetisada. |
| | | |
− | Kènia és un país de gran diversitat ètnica. La tensió entre les distintes ètnies ha sigut una de les principals fonts de conflictes en el país. Al començament dels [[anys 1990]], disturbis interètnics provocaren la mort de mils de persones i varen deixar a decenes de mils sense llar. Fon precisament esta divisió ètnica la que permeté a l'antic president [[Daniel Arap Moi]], en el poder de [[1978]] a [[2002]], mantindre's governant durant quatre mandats consecutius. | + | Kènia és un país de gran diversitat ètnica. La tensió entre les distintes ètnies ha segut una de les principals fonts de conflictes en el país. Al començament dels [[anys 1990]], disturbis interètnics provocaren la mort de mils de persones i varen deixar a decenes de mils sense llar. Fon precisament esta divisió ètnica la que permeté a l'antic president [[Daniel Arap Moi]], en el poder de [[1978]] a [[2002]], mantindre's governant durant quatre mandats consecutius. |
| | | |
| '''Grups ètnics''': [[kikuyu|kikuyu]] 22%, [[luhya]] 14%, [[luo]] 13%, [[kalenjin]] 15%, [[kamba]] 11%, [[kisii]] 6%, [[meru]] 6%, atres grups africans 12%, no africans (asiàtics, europeus i àraps) 1% | | '''Grups ètnics''': [[kikuyu|kikuyu]] 22%, [[luhya]] 14%, [[luo]] 13%, [[kalenjin]] 15%, [[kamba]] 11%, [[kisii]] 6%, [[meru]] 6%, atres grups africans 12%, no africans (asiàtics, europeus i àraps) 1% |