Canvis

== Mort de la reina ==

== Mort de la reina ==

[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]

[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]

L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Després de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>

L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Despuix de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>

La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.

La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.