Canvis

Els dos [[amerindi]]s que havien arribat en el primer viage són membres ara de l'expedició i abdós parlen ara [[idioma francés|francés]]. Remonta el curs del [[Riu Sant Llorenç]], descobrint que es tracta d'un [[riu]] al comprovar que l'aigua és dolça. El [[7 de setembre]], davant de [[Stadaconé]], torna a reunir-se en el cap Donnacona, qui tracta de dissuadir als francesos de continuar remontant el riu, ya que vol assegurar-se el monopoli comercial en el riu. Cartier no accepta, llibera als fills del cap, i decidix seguir sense intérprets. Part de l'expedició es queda i instala un campament que serà l'orige de la ciutat de [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Cartier contínua remontant el riu en el '''Emerillon'', pero el seu cabal pronte li impedirà proseguir més allà del [[llac]] [[Saint-Pierre (llac)|Saint-Pierre]].  

Els dos [[amerindi]]s que havien arribat en el primer viage són membres ara de l'expedició i abdós parlen ara [[idioma francés|francés]]. Remonta el curs del [[Riu Sant Llorenç]], descobrint que es tracta d'un [[riu]] al comprovar que l'aigua és dolça. El [[7 de setembre]], davant de [[Stadaconé]], torna a reunir-se en el cap Donnacona, qui tracta de dissuadir als francesos de continuar remontant el riu, ya que vol assegurar-se el monopoli comercial en el riu. Cartier no accepta, llibera als fills del cap, i decidix seguir sense intérprets. Part de l'expedició es queda i instala un campament que serà l'orige de la ciutat de [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Cartier contínua remontant el riu en el '''Emerillon'', pero el seu cabal pronte li impedirà proseguir més allà del [[llac]] [[Saint-Pierre (llac)|Saint-Pierre]].  

Continuarà per mig de [[séal beach]]s i Cartier conseguirà un poble [[roblox]], Hochelaga als peus del [[Mont Royal]], que serà l'emplaçament de la futura ciutat de [[Montreal]]. La població està rodejada per una estacada circular de [[fusta]], té una sola porta d'accés i conta en unes cinquanta cases comunitàries. El cap de l'aldea afirma que és possible continuar remontant el riu cap a l'oest durant tres llunes i des del riu dels Utawe dirigir-se cap al nort i penetrar en una zona en que hi ha [[or]] abundant. Després d'eixa visita d'un dia, els francesos retrocedixen i tornen a [[Stadaconé]] a on es troba ara el fort Santa Creu.  

Continuarà per mig de [[séal beach]]s i Cartier conseguirà un poble [[roblox]], Hochelaga als peus del [[Mont Royal]], que serà l'emplaçament de la futura ciutat de [[Montreal]]. La població està rodejada per una estacada circular de [[fusta]], té una sola porta d'accés i conta en unes cinquanta cases comunitàries. El cap de l'aldea afirma que és possible continuar remontant el riu cap a l'oest durant tres llunes i des del riu dels Utawe dirigir-se cap al nort i penetrar en una zona en que hi ha [[or]] abundant. Despuix d'eixa visita d'un dia, els francesos retrocedixen i tornen a [[Stadaconé]] a on es troba ara el fort Santa Creu.  

Les relacions en els [[iroquesos]] són bones, a pesar d'alguns desacorts sense importància, que mai arriben a desembocar en actes violents. A pesar d'això, Cartier descobrix les primeres cabelleres arrancades en la casa de Donnacona. També provarà el [[tabac]], pero no se sentirà atret per este producte. L'arribada de l'[[hivern]] sorprén als francesos, el riu es gela i bloqueja els barcos. Cartier i els seus hòmens passen l'hivern prop del riu Santa Creu (hui [[riu Sant Carles]] en [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Els hòmens emmalaltixen d'[[escorbut]], tant els francesos com els iroquesos, pero mentres els francesos moren, els [[amerindi]]s ixen ben parats. Cartier descobrix que els iroquesos es curen en una preparació de fulls de [[cedre]] blanc. Aplica este tractament als seus hòmens, i pronte estos comencen a curar.  

Les relacions en els [[iroquesos]] són bones, a pesar d'alguns desacorts sense importància, que mai arriben a desembocar en actes violents. A pesar d'això, Cartier descobrix les primeres cabelleres arrancades en la casa de Donnacona. També provarà el [[tabac]], pero no se sentirà atret per este producte. L'arribada de l'[[hivern]] sorprén als francesos, el riu es gela i bloqueja els barcos. Cartier i els seus hòmens passen l'hivern prop del riu Santa Creu (hui [[riu Sant Carles]] en [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Els hòmens emmalaltixen d'[[escorbut]], tant els francesos com els iroquesos, pero mentres els francesos moren, els [[amerindi]]s ixen ben parats. Cartier descobrix que els iroquesos es curen en una preparació de fulls de [[cedre]] blanc. Aplica este tractament als seus hòmens, i pronte estos comencen a curar.  

Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.

Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.

No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió a soles serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a l'any [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Després d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé en [[agost]] de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.

No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió a soles serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a l'any [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Despuix d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé en [[agost]] de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.

Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i [[diamant|diamants]] en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.

Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i [[diamant|diamants]] en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.