Canvis

# Les formes naturals no són substàncies separades, tenen un component material, i per tant, quan la matèria es corromp, la unió de la forma i la matèria es desfà i el compost (la substància) es desintegra.<br>

# Les formes naturals no són substàncies separades, tenen un component material, i per tant, quan la matèria es corromp, la unió de la forma i la matèria es desfà i el compost (la substància) es desintegra.<br>

Açò pot interpretar-se com una distinció entre l'ànima humana, intelectual i per tant espiritual i immortal, i l'ànima dels atres sers vius, que no són intelectuals i per tant es desintegren quan el cos es corromp.<br>

Açò pot interpretar-se com una distinció entre l'ànima humana, intelectual i per tant espiritual i immortal, i l'ànima dels atres sers vius, que no són intelectuals i per tant es desintegren quan el cos es corromp.<br>

Pero alguns comentaristes d'Aristòtil, com l'àrap Averroes ([[1126]]-[[1198]] d. de C.), afirmen que en Aristòtil hi ha una distinció entre un enteniment agent causant dels actes intelectuals de la persona, i l'ànima personal, la forma substancial del cos. El primer seria espiritual i immortal, pero no l'ànima personal, que es desintegraria en corrompre's el cos. En el cas concret d'Averroes, ell considera que “l'enteniment agent” és Deu mateixa.<br>

Pero alguns comentaristes d'Aristòtil, com l'àrap [[Averroes]] ([[1126]]-[[1198]] d. de C.), afirmen que en Aristòtil hi ha una distinció entre un enteniment agent causant dels actes intelectuals de la persona, i l'ànima personal, la forma substancial del cos. El primer seria espiritual i immortal, pero no l'ànima personal, que es desintegraria en corrompre's el cos. En el cas concret d'Averroes, ell considera que “l'enteniment agent” és Deu mateixa.<br>

Davant d'eixa ambigüitat aristotèlica sobre l'immortalitat de l'ànima, els filòsofs cristians, començant per Agustin d'Hipona ([[354]]-[[430]] d. de C.) s'inclinaren més a la concepció platònica de l'ànima com a substància espiritual i immortal, que a la concepció aristotèlica de forma substancial del cos. Pero va ser Tomàs d'Aquino ([[1225]]-[[1274]] d. de C.) qui va fer una feliç síntesis entre les dos concepcions.<br>

Davant d'eixa ambigüitat aristotèlica sobre l'immortalitat de l'ànima, els filòsofs cristians, començant per Agustin d'Hipona ([[354]]-[[430]] d. de C.) s'inclinaren més a la concepció platònica de l'ànima com a substància espiritual i immortal, que a la concepció aristotèlica de forma substancial del cos. Pero va ser Tomàs d'Aquino ([[1225]]-[[1274]] d. de C.) qui va fer una feliç síntesis entre les dos concepcions.<br>

<gallery>

<gallery>