26 189
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + + + + + + + + + Llínea 15:
Llínea 23: +
sense resum d'edició
Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). L'anomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.
Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). L'anomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.
El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona.
El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona.
L'estat d'[[Andorra]] és l'única *pervivencia actual de la Marca Hispànica.
== Regne de Valéncia ==
El Regne moro de Valéncia es conquista per a la [[corona d'Aragó], l'any [[1238]], vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de [[França]], a dependre del [[Regne d'Aragó]] i que dèu anys abans, el 4 de decembre de [[1248]], [[Alacant]] ya formava part de la corona de Castella.
En un comtat baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el [[Regne de Valéncia]] ya es parlava aragonés perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del regne d'Aragó se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la [[Comunitat Valenciana]] actual o de les [[Illes Balears]].
== Vore també ==
== Vore també ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia]
* [https://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/1298520/cinco-siglos-marca-hispanica Los cinco siglos de la Marca Hispánica - ''El Monárquico'']