26 046
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «L'oroneta (Del llatí ''hirundĭtta'', dim. de ''hirŭndo'', mat. sign.), també se diu '''oronella''' o '''orandella''', en castellà ''golondrina'', és un …»
L'oroneta (Del llatí ''hirundĭtta'', dim. de ''hirŭndo'', mat. sign.), també se diu '''oronella''' o '''orandella''', en castellà ''golondrina'', és un [[aucell]] de diferents espècies del gènero Hirundo, i principalment la Hirundo rustica, de plomage negre en el ventre blanc. És una au migratòria, ve de l'[[Àfrica]] en [[primavera]] i se'n va quan acaba l'[[estiu]]. Fa els nius de fanc en els ràfols de les teulades.
Es tracta d'un au menuda. El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del pit i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.
== Nius ==
L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana. Construïx nius en forma de tassa, en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.
== Alimentació ==
La seua alimentació insectívora contribuïx a la tolerància dels humans cap ad esta espècie; en el passat esta acceptació es va vore reforçada per [[superstició]] respecte de l'au i el seu niu. Existixen freqüents referències culturals a l'oroneta comuna en escrits lliteraris tant per la seua proximitat en el ser humà com per la seua migració anual. Solen volar en conjunts.
== Espècies ==
Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a [[Argentina]] central, [[Suràfrica]] i el nort d'[[Austràlia]]. La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció, encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hirundo_rustica Oroneta en Wikipedia]
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Oroneta Oroneta - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
Es tracta d'un au menuda. El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del pit i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.
== Nius ==
L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana. Construïx nius en forma de tassa, en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.
== Alimentació ==
La seua alimentació insectívora contribuïx a la tolerància dels humans cap ad esta espècie; en el passat esta acceptació es va vore reforçada per [[superstició]] respecte de l'au i el seu niu. Existixen freqüents referències culturals a l'oroneta comuna en escrits lliteraris tant per la seua proximitat en el ser humà com per la seua migració anual. Solen volar en conjunts.
== Espècies ==
Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a [[Argentina]] central, [[Suràfrica]] i el nort d'[[Austràlia]]. La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció, encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hirundo_rustica Oroneta en Wikipedia]
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Oroneta Oroneta - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]