Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
13 bytes afegits ,  11:28 14 maig 2020
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Cavall-sevilla.jpg|right|thumb|<center>'''Cavall'''</center>]]
 
[[Image:Cavall-sevilla.jpg|right|thumb|<center>'''Cavall'''</center>]]
   −
El '''cavall''' (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat d'ungles),de la familia dels èquits. Els cavalls s'han desenrollat durant 50 millons d'anys a partir de chicotets animals de dimensions d'un [[gos]] mijan, fins arribar als veloços corredors de les estepes majors de dimensions actuals.
+
El '''cavall''' (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat d'[[Ungla|ungles]]),de la familia dels èquits. Els cavalls s'han desenrollat durant 50 millons d'anys a partir de chicotets animals de dimensions d'un [[gos]] mijan, fins arribar als veloços corredors de les estepes majors de dimensions actuals.
      Llínea 9: Llínea 9:  
== Orige ==
 
== Orige ==
 
El '''cavall''' diuen que procedia de [[Nortamerica]], es supon que d'ahi va emigrar a [[Suramerica]] i [[Asia]] a través de l'istmo que unia llavors ad [[Amèrica]] en [[Asia]]. Des d'este moment arribà ad [[Europa]] i despuix ad [[Africa]].  
 
El '''cavall''' diuen que procedia de [[Nortamerica]], es supon que d'ahi va emigrar a [[Suramerica]] i [[Asia]] a través de l'istmo que unia llavors ad [[Amèrica]] en [[Asia]]. Des d'este moment arribà ad [[Europa]] i despuix ad [[Africa]].  
 +
 
L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (també nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbívor que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es supon que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs gènero Equus Hyracotherium, que tenia un tamany que oscilava entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una [[ungla]] (no en un casc, com les especies actuals).
 
L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (també nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbívor que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es supon que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs gènero Equus Hyracotherium, que tenia un tamany que oscilava entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una [[ungla]] (no en un casc, com les especies actuals).
    
Les especies americanes donaren orige al gènero Mesohippus en el oligocen; despuix en el miocen se donà el hypohippus i el anchitherium en lloc del mesohippus. Atres tipo foren Miohippus i Merychippus, els quals foren com la descendencia del Mesohippus; els Merychippus tenien dents en corones molt alts lo que li deixava ramonejar les fulles i els brots dels arbres i els arbusts, pero la diferencia del Hyrachotherium era que este nomes menjava herba. També Merychippus tingue descendents i foren: Hipparion que es desplaçà des de Nortamerica cap ad Eurasia en el periodo del pliocen; i el Pliohippus, que alguns pensen es l'antecessor del cavall modern, al que li nomenaven l'Equus.
 
Les especies americanes donaren orige al gènero Mesohippus en el oligocen; despuix en el miocen se donà el hypohippus i el anchitherium en lloc del mesohippus. Atres tipo foren Miohippus i Merychippus, els quals foren com la descendencia del Mesohippus; els Merychippus tenien dents en corones molt alts lo que li deixava ramonejar les fulles i els brots dels arbres i els arbusts, pero la diferencia del Hyrachotherium era que este nomes menjava herba. També Merychippus tingue descendents i foren: Hipparion que es desplaçà des de Nortamerica cap ad Eurasia en el periodo del pliocen; i el Pliohippus, que alguns pensen es l'antecessor del cavall modern, al que li nomenaven l'Equus.
 +
 
Quan en l'edat de pedra les tribus caçadores arribaren en sentit contrari fins [[Amèrica]], el cavall fon caçat en furor fins ser exterminats. Els conquistadors espanyols a principis del [[sigle XVI]], tornaren a introduir-ho en el continent americà. L'home ha utilisat la força i la velocitat del cavall des de que li va domesticar per a canviar la seua forma de vida.
 
Quan en l'edat de pedra les tribus caçadores arribaren en sentit contrari fins [[Amèrica]], el cavall fon caçat en furor fins ser exterminats. Els conquistadors espanyols a principis del [[sigle XVI]], tornaren a introduir-ho en el continent americà. L'home ha utilisat la força i la velocitat del cavall des de que li va domesticar per a canviar la seua forma de vida.
   Llínea 19: Llínea 21:  
Els ossos del cap són llarcs i els de la cara son 2 vegades més gran que els del cap. La mandíbula d'avall també es llarga i es ample i aplanada d'avall.
 
Els ossos del cap són llarcs i els de la cara son 2 vegades més gran que els del cap. La mandíbula d'avall també es llarga i es ample i aplanada d'avall.
 
La columna vertebral te vertebres com: 7 cervicals, 18 dorsals, 6 lumbars, 5 sacres i 15 caudals.  
 
La columna vertebral te vertebres com: 7 cervicals, 18 dorsals, 6 lumbars, 5 sacres i 15 caudals.  
 +
 
Tenen 44 dents, cada hemimandíbula te 3 incisius, 1 cani, 4 premolars i 3 molars. Els incisius que són els que usa per a tallar l'herba creixen en forma de semicírcul. Entre els canins i els premolars hi ha un espai que es nomena diastema, ahi es on se l'encaixa el bocat per a dirigir al cavall quan un monta. Tots els dents tenen raïls chicotetes.
 
Tenen 44 dents, cada hemimandíbula te 3 incisius, 1 cani, 4 premolars i 3 molars. Els incisius que són els que usa per a tallar l'herba creixen en forma de semicírcul. Entre els canins i els premolars hi ha un espai que es nomena diastema, ahi es on se l'encaixa el bocat per a dirigir al cavall quan un monta. Tots els dents tenen raïls chicotetes.
  
124 351

edicions

Menú de navegació