Canvis

La seua presencia en la Península es calcula des de l'época dels romans. Casi en total seguritat este cavall espanyol es mesclà en el bereber i l'arap, en l'época en que els araps dominaven [[Espanya]]. Esta mescla fiu que el pesat '''cavall''' autòcton conseguira l'elegancia i porte en que hui es coneix.

La seua presencia en la Península es calcula des de l'época dels romans. Casi en total seguritat este cavall espanyol es mesclà en el bereber i l'arap, en l'época en que els araps dominaven [[Espanya]]. Esta mescla fiu que el pesat '''cavall''' autòcton conseguira l'elegancia i porte en que hui es coneix.

'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve associant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. '''Cavall''' de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que a on millor posa de manifest es en festivitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.

'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve associant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. '''Cavall''' de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que a on millor posa de manifest es en festivitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi ha hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.

'''Bretò:''' Prengué el seu nom de la regió de [[Bretanya]], en el noroest de [[Franç]]a. '''Cavall''' de raça energica, molt apreciat pels llaurador per als treballs del camp. Existixen tres tipo de Bretò, que en conjunt varen satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de Bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepassats eran cavalls robusts. El bretò de posta és de raça més fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent és el més llauger dels tres. En el passat, la seua ascendència de [[sanc]] calent fiu d'ell un elegant '''cavall''' per a enganchar al mateix temps que un popular '''cavall''' de sella.

'''Bretò:''' Prengué el seu nom de la regió de [[Bretanya]], en el noroest de [[Franç]]a. '''Cavall''' de raça energica, molt apreciat pels llaurador per als treballs del camp. Existixen tres tipo de Bretò, que en conjunt varen satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de Bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepassats eran cavalls robusts. El bretò de posta és de raça més fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent és el més llauger dels tres. En el passat, la seua ascendència de [[sanc]] calent fiu d'ell un elegant '''cavall''' per a enganchar al mateix temps que un popular '''cavall''' de sella.

El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els àraps, berebers i andalusos.

El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els àraps, berebers i andalusos.

'''Mallorqui:''' Raça reconeguda des de l'any [[1989]], descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça hui extinguida) que arribaren a les illes en el [[sigle XIII]] que a la seua vegada s'independisaren pel aïllament insular, foren en la seua primera época excelents cavalls de guerra en el [[sigle XVIII]] i en el [[sigle XIX]] s'usaren fonamentalment per a la cría mular, creuats en els ases mallorquins, actualment són basicament animals d'exhibicio, destacant especialment el cavall menorqui en les festes de [[Sant Joan en Ciutadella]], espectacular festa en la que el cavall és el protagonista absolut. Alçada en els mascles: 1,60 m i les egües 1,50 m. a soles s'admitix la capa Negra; son generalment animals corpulents i de gran força conten en abundant crin, orelles chicotetes.

'''Mallorqui:''' Raça reconeguda des de l'any [[1989]], descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça hui extinguida) que arribaren a les illes en el [[sigle XIII]] que a la seua vegada s'independisaren pel aïllament insular, foren en la seua primera época excelents cavalls de guerra en el [[sigle XVIII]] i en el [[sigle XIX]] s'usaren fonamentalment per a la cría mular, creuats en els ases mallorquins, actualment són basicament animals d'exhibicio, destacant especialment el cavall menorqui en les festes de [[Sant Joan en Ciutadella]], espectacular festa en la que el cavall és el protagonista absolut. Alçada en els mascles: 1,60 m i les egües 1,50 m. a soles s'admitix la capa Negra; són generalment animals corpulents i de gran força conten en abundant crin, orelles chicotetes.

'''Pura sanc arap:''' es tracta d'una de las races més antigues que existixen. El seu orige es troba en el creuament entre el '''cavall''' del sur de [[Orient Mig]] en els cavalls del nort de [[Mongòlia]].

'''Pura sanc arap:''' es tracta d'una de las races més antigues que existixen. El seu orige es troba en el creuament entre el '''cavall''' del sur de [[Orient Mig]] en els cavalls del nort de [[Mongòlia]].