Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG|thumb|Ajuntament de Valéncia]] | | [[File:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG|thumb|Ajuntament de Valéncia]] |
| | | |
− | La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]]. | + | La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]]. |
| | | |
| ==Resenyes històriques== | | ==Resenyes històriques== |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | | |
| ===Escultures i ornamentacions exteriors=== | | ===Escultures i ornamentacions exteriors=== |
− | Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en [[1930]]. | + | Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en l'any [[1930]]. |
| | | |
| ===L'interior=== | | ===L'interior=== |
| [[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG|thumb|Saló de festes o de cristal]] | | [[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG|thumb|Saló de festes o de cristal]] |
| | | |
− | Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de [[1924]]; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per [[Carmelo Vicent]], [[Vicente Beltrán]], [[Enrique Giner]] i [[Vicente Coret]], inaugurat en 1929; el consistori, etc. | + | Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de l'any [[1924]]; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per [[Carmelo Vicent]], [[Vicente Beltrán]], [[Enrique Giner]] i [[Vicente Coret]], inaugurat en [[1929]]; el consistori, etc. |
| | | |
− | En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en 1935 emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa. | + | En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en l'any [[1935]] emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa. |
| | | |
| ==Monument històric-artístic== | | ==Monument històric-artístic== |