Canvis

== Geografia ==

== Geografia ==

    

   Situat en la part meridional de la comarca i en les proximitats del llac de [[L'Albufera]] de Valéncia.

Situat en la part meridional de la comarca i en les proximitats del llac de [[L'Albufera]] de Valéncia.

El relleu es totalment pla i es mante sempre per baix dels 20 m. d'altitut, excepte en els llímits ab [[Picassent]] on hi ha una elevació apenes perceptible per damunt dels 30m. Per la seua part occidental discorre la Séquia Real, de la que naixen les sequies per al rec, mentres que tota la mitat oriental es troba ocupada per camps d'arròs i el Parc Natural de l'Albufera.

El relleu és totalment pla i és mante sempre per baix dels 20 m. d'altitut, excepte en els llímits en [[Picassent]] on hi ha una elevació apenes perceptible per damunt dels 30m. Per la seua part occidental discorre la Séquia Real, de la que naixen les sequies per al rec, mentres que tota la mitat oriental és troba ocupada per camps d'arròs i el Parc Natural de l'Albufera.

El clima es de tipo [[clima mediterràneu]].

El clima és de tipo [[clima mediterràneu]].

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

El terme municipal de Silla llimita ab les següents localitats:

El terme municipal de Silla llimita en les següents localitats:

[[Picassent]], [[Alcàsser]], [[Beniparrell]], [[Albal]], [[Valéncia]], [[Almussafes]] i [[Sollana]] totes de la [[província de Valéncia]].

[[Picassent]], [[Alcàsser]], [[Beniparrell]], [[Albal]], [[Valéncia]], [[Almussafes]] i [[Sollana]] totes de la [[província de Valéncia]].

== Història ==

== Història ==

Popularment, es conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap "Suhayla", que vol dir "terreny pla i pantanós", i pel pas del temps en el nom actual.

Popularment, és conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap "Suhayla", que vol dir "terreny pla i pantanós", i pel pas del temps en el nom actual.

L'alqueria de Silla va ser donada per el rei [[Jaume I de Aragó|Jaume I]] el 15 de giner de [[1233]] a l'[[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa després a l'[[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren  els primers cristians vinguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.

L'alqueria de Silla va ser donada pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el 15 de giner de [[1233]] a l'[[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa després a l'[[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren  els primers cristians vinguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.

En l'any [[1248]] es el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 ab unes condicions molt oneroses per als llauradors.

En l'any [[1248]] és el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 en unes condicions molt oneroses per als llauradors.

En l'any [[1317]] acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, pasant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any [[1837]] que es produïa la [[Desamortisació de Mendizábal]] i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats.

En l'any [[1317]] acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, pasant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any [[1837]] que és produïa la [[Desamortisació de Mendizábal]] i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats.

En l'any [[1907]] en l'Iglésia Parroquial, es produïx un robo, del Sagrari s'endugueren el Copó ab unes Formes consagrades. Després de 3 dies, un agricultor, mentres treballava en l'hort, les troba enterrades baix un taronger, les Sagrades Formes, robades. Després de molts tombos y d'haver passat una guerra enterrades en un galliner, en un corral y en una porta, estes Sagrades Formes, permaneixen Incorruptes. Des de fa 100 anys, el poble de Silla venera el milacre.

En l'any [[1907]] en l'Iglésia Parroquial, és produïx un robo, del Sagrari s'endugueren el Copó en unes Formes consagrades. Després de 3 dies, un llaurador, mentres treballava en l'hort, les troba enterrades baix un taronger, les Sagrades Formes, robades. Després de molts tombos i d'haver passat una guerra enterrades en un galliner, en un corral i en una porta, estes Sagrades Formes, permaneixen Incorruptes. Des de fa 100 anys, el poble de Silla venera el milacre.

    

    

Discorrien els primers  dies de la guerra civil en Espanya (1936-1939), quant l'ilustre fill de Silla, En Elies Olmos Canalda, archiver de la Catedral de Valéncia, acompanyat i ajudat per un amic natiu del mateix poble,chòfer de professió, traslladaren el Sant Grial (Sant Càliç) a Silla, (desconeixem els dies que permaneixqué el Sant Grial en esta població). El dia 2o de juliol de 1937, els dos valerosos amics, traslladaren tan apreciada joya de la cristiandat a  Carlet, on va permanéixer ocult fins al dia 3o de març de 1939. Acabada tan fratricida guerra incivil, el canonge Olmos Canalda  reintegra el Sant Càliç al seu venerat lloc.

Discorrien els primers  dies de la guerra civil en Espanya (1936-1939), quant l'ilustre fill de Silla, En Elies Olmos Canalda, archiver de la Catedral de Valéncia, acompanyat i ajudat per un amic natiu del mateix poble, chòfer de professió, traslladaren el Sant Grial (Sant Càliç) a Silla, (desconeixem els dies que permaneixqué el Sant Grial en esta població). El dia 2o de juliol de 1937, els dos valerosos amics, traslladaren tan apreciada joya de la cristiandat a  Carlet, on va permanéixer ocult fins al dia 3o de març de 1939. Acabada tan fratricida guerra incivil, el canonge Olmos Canalda  reintegra el Sant Càliç al seu venerat lloc.

== Administració ==

== Administració ==

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

   |  Alcalde_1 = Albert Vedreño, dimití en setembre   de 1979.-Alcalde Accidental José Antich Brocal.

   |  Alcalde_1 = Albert Vedreño, dimití en setembre de 1979.-Alcalde Accidental José Antich Brocal.

   |  Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

   |  Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

   |  Alcalde_2 = Lluís Martínez Benaches

   |  Alcalde_2 = Lluís Martínez Benaches

== Demografia ==

== Demografia ==

Conta con una població de 17.546 habitants en [[2005]].

Conta en una població de 17.546 habitants en [[2005]].

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

== Economia ==

== Economia ==

La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.  

La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.  

Dins del regadiu es troben l'[[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, el terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta ab caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i varies granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.

Dins del regadiu es troben l'[[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, la terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta en caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i varies granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.

Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta ab un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.

Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta en un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.

== Monuments ==

== Monuments ==

[[Image:Piscina_de_Silla_Valéncia.JPG|thumb|Vista de la piscina municipal de Silla, Valéncia, Espanya]]

[[Image:Piscina_de_Silla_Valéncia.JPG|thumb|Vista de la piscina municipal de Silla, Valéncia, Espanya]]

*'''Iglésia parroquial de Nostra Sra. dels Àngels'''. Ab dos cúpules i dos torres en el frontispici.

*'''Iglésia parroquial de Nostra Sra. dels Àngels'''. En dos cúpules i dos torres en el frontispici.

*'''Torre àrap'''. Adossada al ajuntament següent la construcció més important del poble i Monument Històric Nacional.

*'''Torre àrap'''. Adossada al ajuntament següent la construcció més important del poble i Monument Històric Nacional.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''Festes patronals'''. Es celebren a partir del 6 d'agost en honor del Sant Crist de Silla.

*'''Festes patronals'''. Es celebren a partir del 6 d'agost en honor del Sant Crist de Silla.

*'''Fira de [[Sebastià (soldat màrtir)|Sant Sebastià]]'''. Es celebra el fi de semana de giner que coincidix més prop del 20 de giner, dia del patró [[Sebastià (soldat màrtir)|Sant Sebastià]].

*'''Fira de [[Sebastià (soldat màrtir)|Sant Sebastià]]'''. Es celebra el fi de semana de giner que coincidix més prop del 20 de giner, dia del patró [[Sebastià (soldat màrtir)|Sant Sebastià]].

== Accessos ==

== Accessos ==

[[Image:Vista_de_Silla,_Valéncia.JPG|thumb|Vista de la localitat de Silla, Valéncia, Espanya]]

[[Image:Vista_de_Silla,_Valéncia.JPG|thumb|Vista de la localitat de Silla, Valéncia, Espanya]]

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-31]]. Així mateix es pot accedir des de la autopista del Mediterràneu [[A-7]]. També conta ab estació de [[ferrocarril]] de les llínees C-1 y C-2 de [[Rodalies Valéncia]] de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-31]]. Així mateix es pot accedir des de la autopista del Mediterràneu [[A-7]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de les llínees C-1 y C-2 de [[Rodalies Valéncia]] de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==