Canvis

El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver varies raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els cridats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes de armadura llaugera, al estil macedònic.

De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver vàries raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els cridats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes de armadura llaugera, al estil macedònic.

[[Image:Greek_phalanks.jpg|thumb|right|330px|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]

[[Image:Greek_phalanks.jpg|thumb|right|330px|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]

Estos aliats estaven conformats per un contingent d'exiliats espartans liderats per Agesipolis, el rei llegítim de Esparta, qui havia segut destronat vint anys arrere per el primer tirà de la ciutat, Licurgo. Pronte aplegaren atres 1.500 macedonis i 400 unitats de cavalleria de Tesalia enviats per Filipo per a unir-se'n també als romans.  

Estos aliats estaven conformats per un contingent d'exiliats espartans liderats per Agesipolis, el rei llegítim de Esparta, qui havia segut destronat vint anys arrere per el primer tirà de la ciutat, Licurgo. Pronte aplegaren atres 1.500 macedonis i 400 unitats de cavalleria de Tesalia enviats per Filipo per a unir-se'n també als romans.  

Els aliats s'enteraren de que, ademés, varies flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida per el rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cap la seua invasió.

Els aliats s'enteraren de que, ademés, vàries flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida per el rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cap la seua invasió.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Antiga Grècia]]

[[Categoria:Antiga Grècia]]