Canvis

[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg|200px|thumb|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]

[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg|200px|thumb|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una série de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, inclús  arribant a la posició del [[Papa]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, inclús  arribant a la posició del [[Papa]].  

=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===

=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===

El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija|migeval]]. S’iniciaren una serie de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].

El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija|migeval]]. S’iniciaren una série de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].

L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.  

L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.