| El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic normatiu valencià en les seues definicions en valencià i l'explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És el resultat d'un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la [[RACV]], i d'un ampli equip de colaboradors i informants. | | El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic normatiu valencià en les seues definicions en valencià i l'explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És el resultat d'un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la [[RACV]], i d'un ampli equip de colaboradors i informants. |
− | Per a realisar el diccionari s'han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de [[Jaume March]] de [[1371]] o el [[Liber Elegantiarum]] de [[Joan Esteve]] de [[1489]] fins als actuals, passant pels de [[Carlos Ros|Carles Ros]], [[Josep Escrig]], [[Constantí Llombart]], [[Jogim Martí i Gadea|Martí Gadea]], [[Lluís Fullana]] o [[Emili Miedes]], seguint un criteri d'estricta valencianitat llingüística. | + | Per a realisar el diccionari s'han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de [[Jaume March]] de l'any [[1371]] o el [[Liber Elegantiarum]] de [[Joan Esteve]] de [[1489]] fins als actuals, passant pels de [[Carlos Ros|Carles Ros]], [[Josep Escrig]], [[Constantí Llombart]], [[Jogim Martí i Gadea|Martí Gadea]], [[Lluís Fullana]] o [[Emili Miedes]], seguint un criteri d'estricta valencianitat llingüística. |
| El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l'argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d'un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-. | | El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l'argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d'un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-. |