127 401
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Melchor de Villena''' va nàixer en Carpesa (Valéncia) en l'any 1560. Sempre demostrà ser un gran estudiós i investigador sent les seues dos c...»
'''Melchor de Villena''' va nàixer en [[Carpesa]] ([[Valéncia]]) en l'any [[1560]].
Sempre demostrà ser un gran estudiós i investigador sent les seues dos ciències preferides la medicina i la botànica.
Es va doctorar en la [[Universitat de Valéncia]] i obtingué la càtedra de botànica mèdica treballant molt en botànica i portant a cap un verdader esforç i èxit en l'herborisació de tot el [[Regne de Valéncia]]. La perfecció d'esta obra, el va conduir a herborisar també les terres de [[Castella]], [[Portugal]] i de [[Catalunya]].
També es va dedicar de ple a la medicina en tan gran encert i bona fama que fon mege del Virrei de Valéncia i igualment que de l'arquebisbe i com a detall curiós es va negar a ser el mege de [[Felip IV]] per no voler deixar i separar-se de la ciutat de Valéncia.
En l'any [[1543]] fundà el colege dels Sants Reis d'Orient, exclusivament per a poder atendre als estudiants jóvens sense mijos econòmics en un coeficient intelectual alt.
Esta institució estudiantil estava ubicada en la [[Palau de Castellfort|casa actual dels Marquesos de Castellfort]] en la plaça d'Alfons el Magnànim. A on es pot admirar un interessant i artístic claustre renaixentista.
La seua obra escrita fon prou important, ademés de les herborisacions í del "Tractat de l'epidèmia" de l'any [[1620]], podem citar "Apologerici operis doctoris Michaelis Hieronymi" Roma de l'any [[1520]], "Castigatio reclamationis" de [[1624]], "Libro de Hierbas", "Disputatio de plantis in undecim sectionis distributata" i "De usionibus et cauteris.
Sempre demostrà ser un gran estudiós i investigador sent les seues dos ciències preferides la medicina i la botànica.
Es va doctorar en la [[Universitat de Valéncia]] i obtingué la càtedra de botànica mèdica treballant molt en botànica i portant a cap un verdader esforç i èxit en l'herborisació de tot el [[Regne de Valéncia]]. La perfecció d'esta obra, el va conduir a herborisar també les terres de [[Castella]], [[Portugal]] i de [[Catalunya]].
També es va dedicar de ple a la medicina en tan gran encert i bona fama que fon mege del Virrei de Valéncia i igualment que de l'arquebisbe i com a detall curiós es va negar a ser el mege de [[Felip IV]] per no voler deixar i separar-se de la ciutat de Valéncia.
En l'any [[1543]] fundà el colege dels Sants Reis d'Orient, exclusivament per a poder atendre als estudiants jóvens sense mijos econòmics en un coeficient intelectual alt.
Esta institució estudiantil estava ubicada en la [[Palau de Castellfort|casa actual dels Marquesos de Castellfort]] en la plaça d'Alfons el Magnànim. A on es pot admirar un interessant i artístic claustre renaixentista.
La seua obra escrita fon prou important, ademés de les herborisacions í del "Tractat de l'epidèmia" de l'any [[1620]], podem citar "Apologerici operis doctoris Michaelis Hieronymi" Roma de l'any [[1520]], "Castigatio reclamationis" de [[1624]], "Libro de Hierbas", "Disputatio de plantis in undecim sectionis distributata" i "De usionibus et cauteris.