Canvis

[[Image:Pareval1.JPG|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]

[[Image:Pareval1.JPG|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]

El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del llatí, ''Pater Noster'') es el nom d'una oració cristiana donada a conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]]  i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] . De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en abdós autors, deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana.

El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del [[llatí]], ''Pater Noster'') es el nom d'una oració cristiana donada a conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]]  i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] . De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en abdós autors, deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana.

El Parenostre és considerat<ref><small>Segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Iglésia Ortodoxa Síria de Malankara de Kottoyam. Consell Mundial d'Iglésies,''¿Cóm orarem en el futur?'', disponible en [http://www2.wcc-coe.org/pressreleasessp.nsf/index/feat-02-05.html wcc-coe.org]</small></ref> l'oració cristiana comuna per excelència per les confessions majoritàries: per al [[Catecisme de l'Iglésia Catòlica]] és el resum de la doctrina cristiana, el model d'oració cristiana d'acort en els protestants i l'oració més perfecta segons els ortodoxos.

El Parenostre està considerat<ref><small>segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Iglésia Ortodoxa Síria de Malankara de Kottoyam. Consell Mundial d'Iglésies,''¿Cóm orarem en el futur?'', disponible en [http://www2.wcc-coe.org/pressreleasessp.nsf/index/feat-02-05.html wcc-coe.org]</small></ref> l'oració cristiana comuna per excelència per les confessions majoritàries: per al [[Catecisme de l'Iglésia Catòlica]] és el resum de la doctrina cristiana, el model d'oració cristiana d'acort en els protestants i l'oració més perfecta segons els ortodoxos.

== Antecedents del Pare nostre ==

== Antecedents del Pare nostre ==

== El Pare nostre en l'Iglésia primitiva ==

== El Pare nostre en l'Iglésia primitiva ==

Ha de fer-se notar que Jesús vixqué en el context de l'espiritualitat judeua, que en els evangelis se cita a sovint els texts sagrats del judaisme i que Jesús, com judeu, estava somés a la [[Torà]]. Segurament resà les Díhuit benediccions, el Shema, el [[Avinu Malkenu]] (Pare nostre, Rei nostre), els [[Salm]]s o ''Tehilim'' (alabances en valencià), entre atres moltes oracions que existien dins del corpus religiós del judaisme.

Ha de fer-se notar que [[Jesucrist|Jesús]] vixqué en el context de l'espiritualitat judeua, que en els evangelis se cita a sovint els texts sagrats del judaisme i que Jesús, com judeu, estava somés a la [[Torà]]. Segurament resà les Díhuit benediccions, el Shema, el [[Avinu Malkenu]] (Pare nostre, Rei nostre), els [[Salm]]s o ''Tehilim'' (alabances en valencià), entre atres moltes oracions que existien dins del corpus religiós del judaisme.

Se pot assegurar que si el [[judaisme]] introduí una gran novetat en el context religiós de la seua época, el [[cristianisme]] portà al món del seu temps una nova visió de la Divinitat. Per al cristianisme existia una deïtat, la dels [[judeu]]s. Només hi havia un Deu verdader, pero no era per a un sol poble. El Senyor passà de ser un Deu local del poble judeu a ser un Deu universal. El dels cristians se mostrava a tots els hòmens que volgueren seguir-lo sense distinció del seu orige. Segons el cristianisme, el Senyor tenia un nou poble al que qualsevol home de bona voluntat podia pertànyer i eixe nou poble era l'Iglésia. Eixa és la raó per la qual diferents denominacions cristianes se nomenen a si mateixes el ''Nou Israel''.

Se pot assegurar que si el [[judaisme]] introduí una gran novetat en el context religiós de la seua época, el [[cristianisme]] portà al món del seu temps una nova visió de la Divinitat. Per al cristianisme existia una deïtat, la dels [[judeu]]s. Només hi havia un Deu verdader, pero no era per a un sol poble. El Senyor passà de ser un Deu local del poble judeu a ser un Deu universal. El dels cristians se mostrava a tots els hòmens que volgueren seguir-lo sense distinció del seu orige. Segons el cristianisme, el Senyor tenia un nou poble al que qualsevol home de bona voluntat podia pertànyer i eixe nou poble era l'Iglésia. Eixa és la raó per la qual diferents denominacions cristianes se nomenen a si mateixes el ''Nou Israel''.