26 629
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Sorteig Extraordinari de Nadal''', conegut popularment com a Sorteig o Loteria de Nadal, és un dels sortejos de loteria més importants i populars que se...»
El '''Sorteig Extraordinari de Nadal''', conegut popularment com a Sorteig o Loteria de Nadal, és un dels sortejos de loteria més importants i populars que se celebra en [[Espanya]] cada [[22 de decembre]], i que tenia lloc tradicionalment en el saló de sortejos de Loteries i Apostes de l'Estat, en [[Madrit]]. Des de l'any [[2010]], degut al numerós públic que acodix a vore el sorteig, s'ha traslladat ad atres llocs de Madrit en més aforament, com el [[Palau de Congressos de Madrit|Palau de Congressos]] o el [[Teatre Real de Madrit|Teatre Real]]. El segon sorteig més important despuix d'est és el [[Sorteig Extraordinari del Chiquet]] que té lloc cada [[6 de giner]].
La loteria de Nadal forma part dels sortejos que celebra la [[Loteria Nacional]]. El premi màxim rep el nom del Gros, que des de [[2011]] té un valor de quatre millons d'euros al billet, 400.000 euros al dècim o 20.000 euros per euro apostat. El periodo de venda d'este sorteig és el més llarc de l'any, ya que les administracions reben els números les primeres semanes de juliol.
== Història ==
La primera volta que es va sortejar la loteria en Nadal fon el [[18 de decembre]] de [[1812]] en [[Càdis]], i el primer premi Gros recaigué en el número 03604. Llavors el preu del billet era de 40 reals en un premi de 8.000 pessetes. La primera volta que se li va nomenar Sorteig de Nadal fon el [[23 de decembre]] de [[1892]], i va substituir a la llegenda de «Pròspers de Premis», encara que no va figurar impresa en les bolletes fins al [[Nadal]] de [[1897]]. Hui en dia el sorteig extraordinari, que se celebra tots els anys el dia 22 de decembre, és el més important i popular de tots els sortejos de loteria realisats en Espanya, ya que supon un 30% de la facturació anual de l'organisme Loteries i Apostes de l'Estat.
La primera volta que els chiquets del Colege de Sant Ildefons de Madrit varen dir els números de la Loteria Nacional fon el [[9 de març]] de [[1771]]. En el sorteig extraordinari de Loteria de Nadal sempre han participat els chiquets del Colege Residència Sant Ildefons. Fins a [[1983]], solament eren varons els que posaven veu als premis. A partir de [[1984]], també les chiquetes varen començar a participar en el sorteig.
En el [[sigle XXI]], en la Porta del Sol de Madrit es va colocar un arbre de Nadal en els característics bombos de loteria d'este sorteig.
Des de [[1963]] este sorteig es va celebrar en la sèu de la Loteria Nacional del carrer Guzmán el Bo de Madrit. En [[2010]] es va traslladar al Palau de Congressos del Passeig de la Castellana, per a poder acollir a més públic i periodistes. A partir de [[2012]] s'ha celebrat en el Teatre Real de Madrit.
== Característiques ==
Les bolletes reben el nom de dècims perque l'apostant juga la «dècima» part de l'import del billet, és dir, un billet es dividix en dèu dècims. De tots els números s'emeten séries, és dir, cada billet de cada número es repetix una série de voltes. En l'any [[2011]] fon el primer any en el que varen participar 100.000 números (des del número 00000 al 99999), sent fins a llavors inferior la cantitat de números que participaven. Des de [[2017]], el número de séries és de 170. Aixina, l'emissió ascendix a 3.400 millons d'euros, d'els que un 70% es destina a premis, és dir, 2.380 millons d'euros. El 30% restant es destina al pagament de comissions als punts de venda (3,70%), a despeses d'administració i al Tesor Públic (aproximadament el 22%). Un total de 14.008 números d'entre 100.000 resultaran premiats, sense tindre en conte que un mateix número pot portar-se més d'un premi.
== Premis ==
Açò fa un total de 15.304 premis (9.999 reintegres més 5.305 de premis majors). No obstant, els números premiats són menys ya que hi ha números que tenen més d'un premi, be per les pròpies normes del sorteig (per eixemple, els 999 números que les seues dos últimes sifres coincidixen en el gros també sempre tenen reintegre) o per pur encert (per eixemple, la provabilitat de que cap de les pedrees tinguen reintegre és menor de 1e-81). La provabilitat de que et toque a lo manco 1 premi és del 14% i la provabilitat de guanyar el primer premi és d'un 0,001% (o siga, un número entre centmil).
== Preparatius ==
Un dia abans del Sorteig de Nadal s'examinen les boles del sorteig en els números i premis de forma pública. Ademés de ser contades, qualsevol assistent pot examinar-les a títul personal. Les boles del bombo són de fusta de [[Boix|boix]], una fusta llaugera i resistent. El pes de les boles és exactament igual en totes elles i porten els números gravats a làser per a evitar diferències de pes per la cantitat de pintura que pogueren portar les boles. Finalisat el reconte, es desestaja el saló i s'asseguren en passadors interiors tots els seus accessos, a excepció de la porta de l'estrado, que les seues tres claus queden en poder de tres persones diferents, una volta tancada i precintada.
El saló s'obri a les 8:00 h. del dia 22 de decembre, permetent-se l'entrada als espectadors, sense més llimitació que l'aforament del local. A les 8:30 h. es constituïx la junta que presidix i autorisa el sorteig. Posteriorment, despuix de ser mostrades al públic on qualsevol que ho desige pot comprovar si el seu número està entre les boles, estes són transportades mecànicament en la gronsa, un recipient utilisat per a transportar les boles fins als bombos. Des del sorteig de 2011, en aumentar el número de boles fins a 100.000, són necessàries dos gronses per a introduir els números en el bombo. Per últim, els bombos són tancats i a una senyal del president es voltegen simultàneament.
Entorn a les 9:15 h. comença el sorteig pròpiament dit. Un chiquet del Colege de Sant Ildefons extrau una bola del bombo de números i un atre chiquet, al mateix temps, una del de premis, sent cantades abdós per atres dos que inserten les boles en els arams disposts a l'efecte. Els bombos solament giren quan s'ompli l'aram. Estos arams es reunixen en una «taula» fins a contindre doscentes boles de cada classe, sent tancades degudament davant de la taula de la junta en la conformitat del president i de l'interventor. En omplir-se la taula, els quatre chiquets que han participat en eixa taula són reemplaçats per atres quatre, i es repetix el procés. El sorteig de la Loteria de Nadal conclou quan en el bombo de premis no quede bola alguna.
Un equip de més de quaranta persones fa possible l'obtenció de la llista de premis del sorteig i de les poblacions agraciades en els premis per mig d'un procés informàtic controlat en tots els seus extrems. D'esta forma, aproximadament als 45 minuts d'acabar el sorteig, i despuix d'haver passat per vàries comprovacions i puntejos, està preparada la cinta i llista de premis per a la seua entrega a la [[Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre]], encarregada d'imprimir la llista oficial de premis. Dita llista s'edita i distribuïx la mateixa vesprada del dia 22 a les Administracions de Loteries i als mijos de comunicació.
La loteria de Nadal forma part dels sortejos que celebra la [[Loteria Nacional]]. El premi màxim rep el nom del Gros, que des de [[2011]] té un valor de quatre millons d'euros al billet, 400.000 euros al dècim o 20.000 euros per euro apostat. El periodo de venda d'este sorteig és el més llarc de l'any, ya que les administracions reben els números les primeres semanes de juliol.
== Història ==
La primera volta que es va sortejar la loteria en Nadal fon el [[18 de decembre]] de [[1812]] en [[Càdis]], i el primer premi Gros recaigué en el número 03604. Llavors el preu del billet era de 40 reals en un premi de 8.000 pessetes. La primera volta que se li va nomenar Sorteig de Nadal fon el [[23 de decembre]] de [[1892]], i va substituir a la llegenda de «Pròspers de Premis», encara que no va figurar impresa en les bolletes fins al [[Nadal]] de [[1897]]. Hui en dia el sorteig extraordinari, que se celebra tots els anys el dia 22 de decembre, és el més important i popular de tots els sortejos de loteria realisats en Espanya, ya que supon un 30% de la facturació anual de l'organisme Loteries i Apostes de l'Estat.
La primera volta que els chiquets del Colege de Sant Ildefons de Madrit varen dir els números de la Loteria Nacional fon el [[9 de març]] de [[1771]]. En el sorteig extraordinari de Loteria de Nadal sempre han participat els chiquets del Colege Residència Sant Ildefons. Fins a [[1983]], solament eren varons els que posaven veu als premis. A partir de [[1984]], també les chiquetes varen començar a participar en el sorteig.
En el [[sigle XXI]], en la Porta del Sol de Madrit es va colocar un arbre de Nadal en els característics bombos de loteria d'este sorteig.
Des de [[1963]] este sorteig es va celebrar en la sèu de la Loteria Nacional del carrer Guzmán el Bo de Madrit. En [[2010]] es va traslladar al Palau de Congressos del Passeig de la Castellana, per a poder acollir a més públic i periodistes. A partir de [[2012]] s'ha celebrat en el Teatre Real de Madrit.
== Característiques ==
Les bolletes reben el nom de dècims perque l'apostant juga la «dècima» part de l'import del billet, és dir, un billet es dividix en dèu dècims. De tots els números s'emeten séries, és dir, cada billet de cada número es repetix una série de voltes. En l'any [[2011]] fon el primer any en el que varen participar 100.000 números (des del número 00000 al 99999), sent fins a llavors inferior la cantitat de números que participaven. Des de [[2017]], el número de séries és de 170. Aixina, l'emissió ascendix a 3.400 millons d'euros, d'els que un 70% es destina a premis, és dir, 2.380 millons d'euros. El 30% restant es destina al pagament de comissions als punts de venda (3,70%), a despeses d'administració i al Tesor Públic (aproximadament el 22%). Un total de 14.008 números d'entre 100.000 resultaran premiats, sense tindre en conte que un mateix número pot portar-se més d'un premi.
== Premis ==
Açò fa un total de 15.304 premis (9.999 reintegres més 5.305 de premis majors). No obstant, els números premiats són menys ya que hi ha números que tenen més d'un premi, be per les pròpies normes del sorteig (per eixemple, els 999 números que les seues dos últimes sifres coincidixen en el gros també sempre tenen reintegre) o per pur encert (per eixemple, la provabilitat de que cap de les pedrees tinguen reintegre és menor de 1e-81). La provabilitat de que et toque a lo manco 1 premi és del 14% i la provabilitat de guanyar el primer premi és d'un 0,001% (o siga, un número entre centmil).
== Preparatius ==
Un dia abans del Sorteig de Nadal s'examinen les boles del sorteig en els números i premis de forma pública. Ademés de ser contades, qualsevol assistent pot examinar-les a títul personal. Les boles del bombo són de fusta de [[Boix|boix]], una fusta llaugera i resistent. El pes de les boles és exactament igual en totes elles i porten els números gravats a làser per a evitar diferències de pes per la cantitat de pintura que pogueren portar les boles. Finalisat el reconte, es desestaja el saló i s'asseguren en passadors interiors tots els seus accessos, a excepció de la porta de l'estrado, que les seues tres claus queden en poder de tres persones diferents, una volta tancada i precintada.
El saló s'obri a les 8:00 h. del dia 22 de decembre, permetent-se l'entrada als espectadors, sense més llimitació que l'aforament del local. A les 8:30 h. es constituïx la junta que presidix i autorisa el sorteig. Posteriorment, despuix de ser mostrades al públic on qualsevol que ho desige pot comprovar si el seu número està entre les boles, estes són transportades mecànicament en la gronsa, un recipient utilisat per a transportar les boles fins als bombos. Des del sorteig de 2011, en aumentar el número de boles fins a 100.000, són necessàries dos gronses per a introduir els números en el bombo. Per últim, els bombos són tancats i a una senyal del president es voltegen simultàneament.
Entorn a les 9:15 h. comença el sorteig pròpiament dit. Un chiquet del Colege de Sant Ildefons extrau una bola del bombo de números i un atre chiquet, al mateix temps, una del de premis, sent cantades abdós per atres dos que inserten les boles en els arams disposts a l'efecte. Els bombos solament giren quan s'ompli l'aram. Estos arams es reunixen en una «taula» fins a contindre doscentes boles de cada classe, sent tancades degudament davant de la taula de la junta en la conformitat del president i de l'interventor. En omplir-se la taula, els quatre chiquets que han participat en eixa taula són reemplaçats per atres quatre, i es repetix el procés. El sorteig de la Loteria de Nadal conclou quan en el bombo de premis no quede bola alguna.
Un equip de més de quaranta persones fa possible l'obtenció de la llista de premis del sorteig i de les poblacions agraciades en els premis per mig d'un procés informàtic controlat en tots els seus extrems. D'esta forma, aproximadament als 45 minuts d'acabar el sorteig, i despuix d'haver passat per vàries comprovacions i puntejos, està preparada la cinta i llista de premis per a la seua entrega a la [[Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre]], encarregada d'imprimir la llista oficial de premis. Dita llista s'edita i distribuïx la mateixa vesprada del dia 22 a les Administracions de Loteries i als mijos de comunicació.