Canvis

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]

'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.

'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.

Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi han moltes més:

Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en menuda escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de menuda escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats menudes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més menudes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt menuda (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

== Senyes d'interés ==

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En 2011, la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En 2013, les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any 2010.

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en 2007, i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de 2001. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

Espanya és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'Atlàntic, destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).  

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).  

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el Mediterràneu en 1997, Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de 1995 sobre Poblacions de Peixos de l'[[ONU]] i també està obligada des de 1996 per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de 1993. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.  

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.  

== Sector de producció ==

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.

La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.

El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

== Enllaços externes ==

== Enllaços externes ==

[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]

[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]