− | Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], varen triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'iglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal). | + | Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], varen triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres, si be, hui en dia s'ha pogut demostrar que eixes eleccions van ser un frau ya que l'esquerra va manipular el reconte fins a cinquanta (50) de dos cents quaranta (240) escans que li otorgaren al Font Popular en aquell temps, lo que li va permetre obtindre la majoria absoluta per a governar en solitari. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'iglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal). |
| El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, varen permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]]. | | El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, varen permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]]. |