| En [[1845]] publica els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Economica d'Amics del Païs de Valencia. En [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueologia i de la de l'Historia, i en [[1860]], dels Instituts Arqueologics de [[Roma]] i de [[Berlin]]. | | En [[1845]] publica els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Economica d'Amics del Païs de Valencia. En [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueologia i de la de l'Historia, i en [[1860]], dels Instituts Arqueologics de [[Roma]] i de [[Berlin]]. |
− | Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la politica mentres aumenta la seua influencia en la vida cultural, mes encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publica el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Reanixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis. | + | Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la politica mentres aumenta la seua influencia en la vida cultural, mes encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publica el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis. |
| La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels [[Furs]] que havien donat l'epoca de major esplendor. | | La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels [[Furs]] que havien donat l'epoca de major esplendor. |