26 046
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Vicent Boix i Ricarte''' (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 - Valéncia, 7 de març de 1880) fon un escritor, periodiste, catedratic i hist...»
'''Vicent Boix i Ricarte''' ([[Xàtiva]], [[27 d'abril]] de [[1813]] - [[Valéncia]], [[7 de març]] de [[1880]]) fon un escritor, periodiste, catedratic i historiador [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Vicent Boix, naixque, el 27 d'abril de 1813, en la poblacio valenciana de Xativa, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valencia]] per les tropes de [[Napoleo]]. La seua infancia estigue marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinaros]], la familia s'instala en el [[Grau de Valencia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent.
Les seues aptituts li facilitaren l'ingres en l'orde dels Escolapis en 1827. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa carrec d'una catedra de llati. Torna a Valencia a on s'aficiona a l'historia i comença a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''.
Deixa l'orde en [[1837]] i ensenya llati en un colege d'[[Ontinyent]]. Els seus ideals lliberals i progressistes el fan allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al [[Carlisme|carlisme]]. Un any mes tart acompanya en calitat de secretari al seu amic, el marques de Vellisca, en un viage per [[Europa]], lo que li permet coneixer de primera ma els moviments de lliberacio nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara [[Chateaubriand]] o [[Victor Hugo]].
De regres a Valencia en [[1838]], torna a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocuparà diferents carrecs. Repren l'activitat com a escritor, obtenint l'exit en les seues obres teatrals. En colaboracio en el seu amic Bonilla redacta ''El Cisne i La Psiquis'', de caracter romantic. Mentrestant, desenrolla una intensa labor periodistica treballant per a diferents diaris: el ''Eco del Comercio'', el ''Diario Mercantil de Valencia'', ''La Tribuna'',... en els que escriu articuls de forta radicalitat politica. Des del Partit Progressiste recolza l'alçament que acabarà en el triumfo d'[[General Espartero|Espartero]].
Ocupa diversos carrecs en l'Administracio de l'Estat. Pero la regencia del general no comporta les reformes politiques esperades i funda ''El Fiscal'', un periodic per a fiscalisar als politics. En [[1843]] fon elegit Secretari de la Junta de Salvacio de Valencia, propiciant la caiguda d'Espartero.
Boix començà estos convulsos anys en un clar compromis en orientacions mes radicals i revolucionaries, que el portaren inclus a haver d'amagar-se en reiterades ocasions, pero acabà decepcionat per la politica i evolucionant cap a un lliberalisme mes moderat.
En [[1847]] guanya les oposicions a catedratic d'Historia en la Facultat de Filosofia. A partir de la revolucio de [[1868]] sera nomenat director de l'institut Lluïs Vives, institucio de la que eixiran destacades figures que ocuparan carrecs de responsabilitat en les decades següents.
En [[1845]] publica els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Economica d'Amics del Païs de Valencia. En [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueologia i de la de l'Historia, i en [[1860]], dels Instituts Arqueologics de [[Roma]] i de [[Berlin]].
Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la politica mentres aumenta la seua influencia en la vida cultural, mes encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publica el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Reanixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.
La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels [[Furs]] que havien donat l'epoca de major esplendor.
Per a difondre el coneiximent de l'historia valenciana escrivi, en un estil ame i accessible, noveles d'esta temantica, ''El Encubierto de Valencia'', ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les mes conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigacio historica conformen un llegat transcendental.
Els ultims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en [[1874]] es nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Academia de Sant Carles]].
Falli el 7 de març de [[1880]]. Mesos abans, en decembre de [[1879]] acodi a l'inauguracio de la seu de [[Lo Rat Penat]], institucio de la qual fon nomenat President Honorari.
== Referències ==
* [https://valencians.info/2017/09/21/vicent-boix-patriarca-de-la-reinanxenca-valenciana/ Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença Valenciana - Rogle Constantí Llombart - Valencians Info]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Boix Vicent Boix en Wikipedia]
== Biografia ==
Vicent Boix, naixque, el 27 d'abril de 1813, en la poblacio valenciana de Xativa, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valencia]] per les tropes de [[Napoleo]]. La seua infancia estigue marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinaros]], la familia s'instala en el [[Grau de Valencia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent.
Les seues aptituts li facilitaren l'ingres en l'orde dels Escolapis en 1827. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa carrec d'una catedra de llati. Torna a Valencia a on s'aficiona a l'historia i comença a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''.
Deixa l'orde en [[1837]] i ensenya llati en un colege d'[[Ontinyent]]. Els seus ideals lliberals i progressistes el fan allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al [[Carlisme|carlisme]]. Un any mes tart acompanya en calitat de secretari al seu amic, el marques de Vellisca, en un viage per [[Europa]], lo que li permet coneixer de primera ma els moviments de lliberacio nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara [[Chateaubriand]] o [[Victor Hugo]].
De regres a Valencia en [[1838]], torna a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocuparà diferents carrecs. Repren l'activitat com a escritor, obtenint l'exit en les seues obres teatrals. En colaboracio en el seu amic Bonilla redacta ''El Cisne i La Psiquis'', de caracter romantic. Mentrestant, desenrolla una intensa labor periodistica treballant per a diferents diaris: el ''Eco del Comercio'', el ''Diario Mercantil de Valencia'', ''La Tribuna'',... en els que escriu articuls de forta radicalitat politica. Des del Partit Progressiste recolza l'alçament que acabarà en el triumfo d'[[General Espartero|Espartero]].
Ocupa diversos carrecs en l'Administracio de l'Estat. Pero la regencia del general no comporta les reformes politiques esperades i funda ''El Fiscal'', un periodic per a fiscalisar als politics. En [[1843]] fon elegit Secretari de la Junta de Salvacio de Valencia, propiciant la caiguda d'Espartero.
Boix començà estos convulsos anys en un clar compromis en orientacions mes radicals i revolucionaries, que el portaren inclus a haver d'amagar-se en reiterades ocasions, pero acabà decepcionat per la politica i evolucionant cap a un lliberalisme mes moderat.
En [[1847]] guanya les oposicions a catedratic d'Historia en la Facultat de Filosofia. A partir de la revolucio de [[1868]] sera nomenat director de l'institut Lluïs Vives, institucio de la que eixiran destacades figures que ocuparan carrecs de responsabilitat en les decades següents.
En [[1845]] publica els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Economica d'Amics del Païs de Valencia. En [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueologia i de la de l'Historia, i en [[1860]], dels Instituts Arqueologics de [[Roma]] i de [[Berlin]].
Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la politica mentres aumenta la seua influencia en la vida cultural, mes encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publica el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Reanixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.
La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels [[Furs]] que havien donat l'epoca de major esplendor.
Per a difondre el coneiximent de l'historia valenciana escrivi, en un estil ame i accessible, noveles d'esta temantica, ''El Encubierto de Valencia'', ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les mes conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigacio historica conformen un llegat transcendental.
Els ultims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en [[1874]] es nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Academia de Sant Carles]].
Falli el 7 de març de [[1880]]. Mesos abans, en decembre de [[1879]] acodi a l'inauguracio de la seu de [[Lo Rat Penat]], institucio de la qual fon nomenat President Honorari.
== Referències ==
* [https://valencians.info/2017/09/21/vicent-boix-patriarca-de-la-reinanxenca-valenciana/ Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença Valenciana - Rogle Constantí Llombart - Valencians Info]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Boix Vicent Boix en Wikipedia]