Canvis

=== Cultura i civilisació ===

=== Cultura i civilisació ===

També és en el context de l'Iluminisme quan sorgix una atra de les clàssiques oposicions en que s'involucra a la cultura, esta vegada, com a sinònim de la [[civilisació]]. Esta paraula apareix per primera vegada en la llengua [[idioma francés|francesa]] del sigle XVIII, i en ella se significava la refinació dels costums. Civilisació és un terme relacionat en l'idea de [[progrés]]. Segons açò, la civilisació és un estat de l'[[Humanitat]] en el qual l'ignorància ha sigut abatuda i els costums i relacions socials es troben en la seua més elevada expressió. La civilisació no és un procés acabat, és constant, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern, el coneiximent. Com la cultura, també és un procés universal que inclou a tots els pobles, inclús als més retardats en la llínea de l'evolució social. Per descontat, els paràmetros en que es mesurava si una [[societat]] era més civilisada o més salvage eren els de la seua pròpia societat. En els albors del [[sigle XIX]], abdós térmens, cultura i civilisació eren empleats casi de manera indistinta, sobretot en francés i anglés (Thompson, 2002: 186).  

També és en el context de l'Iluminisme quan sorgix una atra de les clàssiques oposicions en que s'involucra a la cultura, esta vegada, com a sinònim de la [[civilisació]]. Esta paraula apareix per primera vegada en la llengua [[idioma francés|francesa]] del sigle XVIII, i en ella se significava la refinació dels costums. Civilisació és un terme relacionat en l'idea de [[progrés]]. Segons açò, la civilisació és un estat de l'[[Humanitat]] en el qual l'ignorància ha segut abatuda i els costums i relacions socials es troben en la seua més elevada expressió. La civilisació no és un procés acabat, és constant, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern, el coneiximent. Com la cultura, també és un procés universal que inclou a tots els pobles, inclús als més retardats en la llínea de l'evolució social. Per descontat, els paràmetros en que es mesurava si una [[societat]] era més civilisada o més salvage eren els de la seua pròpia societat. En els albors del [[sigle XIX]], abdós térmens, cultura i civilisació eren empleats casi de manera indistinta, sobretot en francés i anglés (Thompson, 2002: 186).  

[[Image:464px-Herder.jpg|thumb|200px|Johann Gottfried Herder. Segons ell, la cultura podia entendre's com la realisació del [[Esperit del poble|geni nacional]] (''Volksgeist'')]]

[[Image:464px-Herder.jpg|thumb|200px|Johann Gottfried Herder. Segons ell, la cultura podia entendre's com la realisació del [[Esperit del poble|geni nacional]] (''Volksgeist'')]]

Per a efecte de les ciències socials, les primeres accepcions de cultura foren construïdes a finals del sigle XIX. Per esta época, la [[sociologia]] i l'[[antropologia]] eren disciplines relativament noves, i la pauta en el debat sobre el tema que ací nos ocupa la portava la [[filosofia]]. Els primers sociòlecs, com [[Émile Durkheim]], rebujaven l'us del terme. Hem de recordar que en la seua perspectiva, la ciència de la societat havia d'abordar problemes relacionats en l'[[estructura social]].<ref>L'estructura social està constituïda per les relacions entre els agents socials. Les dites relacions són de subordinació o de reciprocitat, i en la perspectiva estructuralista de les ciències socials, són la base de la societat</ref> Si be és opinió generalisada que [[Karl Marx]] va deixar de costat a la cultura, això es veu refutat per les mateixes obres de l'autor, sostenint que les relacions socials de producció (l'organisació que adopten els sers humans per al treball i la distribució social dels seus fruits) constituïxen la base de la superestructura juridicpolítica i ideològica, pero en cap cas un aspecte secundari de la societat. No és concebible una relació social de producció sense regles de conducta, sense discursos de llegitimació, sense pràctiques de poder, sense costums i hàbits permanents de comportament, sense objectes valorats tant per la classe dominant com per la classe dominada. El desvel de les obres jovenils de [[Marx]], tant de [[L'ideologia alemanya]] ([[1845]]-[[1846]]) en [[1932]] per la célebre edició de l'Institut Marx-Engels de l'[[URS]] baix direcció de [[David Riazanov]], com dels [[Manuscrits econòmics i filosòfics]] ([[1844]]) posibilità que diversos partidaris de les seues propostes teòriques desenrollaren una teoria de la cultura marxista (vore més avant).

Per a efecte de les ciències socials, les primeres accepcions de cultura foren construïdes a finals del sigle XIX. Per esta época, la [[sociologia]] i l'[[antropologia]] eren disciplines relativament noves, i la pauta en el debat sobre el tema que ací nos ocupa la portava la [[filosofia]]. Els primers sociòlecs, com [[Émile Durkheim]], rebujaven l'us del terme. Hem de recordar que en la seua perspectiva, la ciència de la societat havia d'abordar problemes relacionats en l'[[estructura social]].<ref>L'estructura social està constituïda per les relacions entre els agents socials. Les dites relacions són de subordinació o de reciprocitat, i en la perspectiva estructuralista de les ciències socials, són la base de la societat</ref> Si be és opinió generalisada que [[Karl Marx]] va deixar de costat a la cultura, això es veu refutat per les mateixes obres de l'autor, sostenint que les relacions socials de producció (l'organisació que adopten els sers humans per al treball i la distribució social dels seus fruits) constituïxen la base de la superestructura juridicpolítica i ideològica, pero en cap cas un aspecte secundari de la societat. No és concebible una relació social de producció sense regles de conducta, sense discursos de llegitimació, sense pràctiques de poder, sense costums i hàbits permanents de comportament, sense objectes valorats tant per la classe dominant com per la classe dominada. El desvel de les obres jovenils de [[Marx]], tant de [[L'ideologia alemanya]] ([[1845]]-[[1846]]) en [[1932]] per la célebre edició de l'Institut Marx-Engels de l'[[URS]] baix direcció de [[David Riazanov]], com dels [[Manuscrits econòmics i filosòfics]] ([[1844]]) posibilità que diversos partidaris de les seues propostes teòriques desenrollaren una teoria de la cultura marxista (vore més avant).

El concepte de cultura generalment és relacionat en l'antropologia. Una de les branques més importants d'esta disciplina social s'encarrega precisament de l'estudi comparatiu de la cultura. Potser per la centralitat que la paraula té en la teoria de l'antropologia, el terme ha sigut desenrollat de diverses maneres, que suponen l'us d'una metodologia analítica basada en premisses que de vegades disten molt les unes de les atres.  

El concepte de cultura generalment és relacionat en l'antropologia. Una de les branques més importants d'esta disciplina social s'encarrega precisament de l'estudi comparatiu de la cultura. Potser per la centralitat que la paraula té en la teoria de l'antropologia, el terme ha segut desenrollat de diverses maneres, que suponen l'us d'una metodologia analítica basada en premisses que de vegades disten molt les unes de les atres.  

Els etnòlecs i antropòlecs britànics i nortamericans de les postrimeries del sigle XIX varen reprendre el debat sobre el contingut de ''cultura''. Estos autors tenien casi sempre una formació professional en [[dret]], pero estaven particularment interessats en el funcionament de les societats exòtiques en que Occident es trobava en eixe moment.<ref>El moment històric és el de l'expansionisme imperialiste de les potències occidentals, particularment Gran Bretanya i França. Estats Units, per la seua banda, es trobava en una situació de choc entre les tribus indígenes i la societat criolla dominant.</ref> En l'opinió d'estos pioners de l'etnologia i l'antropologia social (com Bachoffen, McLennan, Maine i [[Lewis Henry Morgan|Morgan]]), la cultura és el resultat del devindre històric de la societat. Pero l'història de l'humanitat en estos escritors era fortament deutora de les teories iluministes de la civilisació, i sobretot, del darwinisme social de [[Herbert Spencer|Spencer]].

Els etnòlecs i antropòlecs britànics i nortamericans de les postrimeries del sigle XIX varen reprendre el debat sobre el contingut de ''cultura''. Estos autors tenien casi sempre una formació professional en [[dret]], pero estaven particularment interessats en el funcionament de les societats exòtiques en que Occident es trobava en eixe moment.<ref>El moment històric és el de l'expansionisme imperialiste de les potències occidentals, particularment Gran Bretanya i França. Estats Units, per la seua banda, es trobava en una situació de choc entre les tribus indígenes i la societat criolla dominant.</ref> En l'opinió d'estos pioners de l'etnologia i l'antropologia social (com Bachoffen, McLennan, Maine i [[Lewis Henry Morgan|Morgan]]), la cultura és el resultat del devindre històric de la societat. Pero l'història de l'humanitat en estos escritors era fortament deutora de les teories iluministes de la civilisació, i sobretot, del darwinisme social de [[Herbert Spencer|Spencer]].

=== Definicions descriptives de cultura ===

=== Definicions descriptives de cultura ===

==== Definició de Tylor ====

==== Definició de Tylor ====

[[Image:Edward Burnett Tylor.jpg|thumb|200px|E. B. Tylor, etnòlec britànic, digué: "La principal tendència de la cultura des dels orígens als temps moderns ha sigut del salvagisme cap a la civilisació." (1995:43)]]

[[Image:Edward Burnett Tylor.jpg|thumb|200px|E. B. Tylor, etnòlec britànic, digué: "La principal tendència de la cultura des dels orígens als temps moderns ha segut del salvagisme cap a la civilisació." (1995:43)]]

Com senyala Thompson (2002: 190), la definició descriptiva de cultura es trobava present en eixos primers autors de l'antropologia huitcentista. L'interés principal en l'obra d'estos autors (que abordava problemàtiques tan disímboles com l'orige de la [[família]] i el [[matriarcat]], i les supervivències de cultures antiquíssimes en la civilisació occidental del seu temps) era la busca dels motius que portaven als pobles a comportar-se de tal o qual modo. En eixes exploracions, meditaren sobre les relacions entre el [[mig ambient]] i la societat, entre l'[[història]] i el present, o entre la [[tecnologia]] i el restant del sistema social.

Com senyala Thompson (2002: 190), la definició descriptiva de cultura es trobava present en eixos primers autors de l'antropologia huitcentista. L'interés principal en l'obra d'estos autors (que abordava problemàtiques tan disímboles com l'orige de la [[família]] i el [[matriarcat]], i les supervivències de cultures antiquíssimes en la civilisació occidental del seu temps) era la busca dels motius que portaven als pobles a comportar-se de tal o qual modo. En eixes exploracions, meditaren sobre les relacions entre el [[mig ambient]] i la societat, entre l'[[història]] i el present, o entre la [[tecnologia]] i el restant del sistema social.

La crítica de Boes en contra dels evolucionistes és un eco de la perspectiva dels filòsofs alemanys com Herder i [[Wilhelm Dilthey]]. El cor de la proposta radica en la seua inclinació a considerar la cultura com un fenomen plural. En atres paraules, més que parlar de cultura, Boes parlava de ''cultures''. Per a la major part dels antropòlecs i etnòlecs adscrits a l'escola culturalista nortamericana, l'estat de l'art etnogràfic al principi del sigle XX no permetia la conformació d'una teoria general sobre l'evolució de les cultures. Per tant, la llabor més important dels estudiosos del fenomen havia de ser la documentació [[etnografia|etnogràfica]].<ref>En eixe sentit és important senyalar l'interés d'esta corrent en la recolecció de senyes sobre les cultures indígenes dels Estats Units, que es trobaven en procés d'extinció. Potser un dels casos més coneguts és el d'[[Alfred Kroeber]], etnógraf dels californians, la relació del qual en [[Ishi]] (últim membre de la tribu yahi) serví com a base per a un guió cinematogràfic.</ref> de fet, Boes va escriure molt pocs texts teòrics, en comparació en les seues monografies sobre els pobles indígenes de la costa [[oceà Pacífic|pacífica]] d'[[Amèrica del Nort]].  

La crítica de Boes en contra dels evolucionistes és un eco de la perspectiva dels filòsofs alemanys com Herder i [[Wilhelm Dilthey]]. El cor de la proposta radica en la seua inclinació a considerar la cultura com un fenomen plural. En atres paraules, més que parlar de cultura, Boes parlava de ''cultures''. Per a la major part dels antropòlecs i etnòlecs adscrits a l'escola culturalista nortamericana, l'estat de l'art etnogràfic al principi del sigle XX no permetia la conformació d'una teoria general sobre l'evolució de les cultures. Per tant, la llabor més important dels estudiosos del fenomen havia de ser la documentació [[etnografia|etnogràfica]].<ref>En eixe sentit és important senyalar l'interés d'esta corrent en la recolecció de senyes sobre les cultures indígenes dels Estats Units, que es trobaven en procés d'extinció. Potser un dels casos més coneguts és el d'[[Alfred Kroeber]], etnógraf dels californians, la relació del qual en [[Ishi]] (últim membre de la tribu yahi) serví com a base per a un guió cinematogràfic.</ref> de fet, Boes va escriure molt pocs texts teòrics, en comparació en les seues monografies sobre els pobles indígenes de la costa [[oceà Pacífic|pacífica]] d'[[Amèrica del Nort]].  

Els antropòlecs formats per Robin Reid hagueren d'heretar moltes de les premisses del seu mestre. Entre atres casos notables, estan el de [[Ruth Benedict]]. En la seua obra ''Patterns of culture'' (1939), Benedict senyala que cada cultura és un tot comprensible a soles en els seus propis térmens<ref>És àmpliament coneguda en antropologia la metàfora de Ruth Benedict sobre la cultura, gastant una image arreplegada d'una llegenda indígena. El passage en qüestió, que apareix en ''Patterns of culture'', diu: "'En el principi', digué [Ramón, un cap de la tribu dels indis cavadors], ‘Deu va donar a cada poble un vaixell, una vaixell de fanc, i d'este vaixell bevien la seua vida... Tots abeuraven en l'aigua, pero els seus vaixells eren diferents. Ara, el nostre vaixell està trencat [la dels indis cavadors]. S'ha anat llunt' [...] Va haver atres vaixells de vida que se n'anaren, i potser elles contenien la mateixa aigua, pero la pèrdua era irreparable. No es tractava a soles d'un problema de reparació del vaixell en un afegit per ací, tallant alguna cosa per allà. El modelage era fonamental, en certa manera era tota la peça i constituïx un tipo de matriu que dona sentit a l'actuació dels individus en una societat." La proposta de Benedict ha sigut durament criticada, sobretot pels corrents postmodernistes.</ref> i constituïx una espècie de matriu que dona sentit a l'actuació dels individus en una societat. [[Alfred Kroeber]], reprenent l'oposició entre cultura i naturalea, també senyalava que les cultures són fenòmens ''sui generis'', pero en sentit estricte, eren d'una categoria exterior a la naturalea. Per tant, segons Kroeber, l'estudi de les cultures havia d'eixir-se del domini de les ciències naturals i encarar a les primeres com lo que eren: fenòmens superorgànics.<ref>Superorgànic significa alguna cosa que està fora i per damunt de la naturalea. En eixe sentit, la definició de cultura de Kroeber l'aproxima en la dels iluministes.</ref> [[Melville Herskovits]] i [[Clyde Kluckhohn]] varen reprendre de Tylor la seua definició cientificista de l'estudi de la cultura. Per al primer, també la recolecció de traços definitoris de les cultures permetria la seua classificació. Encara que en este cas, la classificació no es realisava en sentit [[diacronia|diacrònic]], sino espacial-geogràfic que hauria de permetre el coneiximent de les relacions entre els diferents pobles assentats en un [[àrea cultural]]. Kluckhonn, per la seua banda, resumix en el seu text ''Antropologia'' la major part dels postulats vists en esta secció, i reclama el domini de lo cultural com el camp específic de l'activitat antropològica.

Els antropòlecs formats per Robin Reid hagueren d'heretar moltes de les premisses del seu mestre. Entre atres casos notables, estan el de [[Ruth Benedict]]. En la seua obra ''Patterns of culture'' (1939), Benedict senyala que cada cultura és un tot comprensible a soles en els seus propis térmens<ref>És àmpliament coneguda en antropologia la metàfora de Ruth Benedict sobre la cultura, gastant una image arreplegada d'una llegenda indígena. El passage en qüestió, que apareix en ''Patterns of culture'', diu: "'En el principi', digué [Ramón, un cap de la tribu dels indis cavadors], ‘Deu va donar a cada poble un vaixell, una vaixell de fanc, i d'este vaixell bevien la seua vida... Tots abeuraven en l'aigua, pero els seus vaixells eren diferents. Ara, el nostre vaixell està trencat [la dels indis cavadors]. S'ha anat llunt' [...] Va haver atres vaixells de vida que se n'anaren, i potser elles contenien la mateixa aigua, pero la pèrdua era irreparable. No es tractava a soles d'un problema de reparació del vaixell en un afegit per ací, tallant alguna cosa per allà. El modelage era fonamental, en certa manera era tota la peça i constituïx un tipo de matriu que dona sentit a l'actuació dels individus en una societat." La proposta de Benedict ha segut durament criticada, sobretot pels corrents postmodernistes.</ref> i constituïx una espècie de matriu que dona sentit a l'actuació dels individus en una societat. [[Alfred Kroeber]], reprenent l'oposició entre cultura i naturalea, també senyalava que les cultures són fenòmens ''sui generis'', pero en sentit estricte, eren d'una categoria exterior a la naturalea. Per tant, segons Kroeber, l'estudi de les cultures havia d'eixir-se del domini de les ciències naturals i encarar a les primeres com lo que eren: fenòmens superorgànics.<ref>Superorgànic significa alguna cosa que està fora i per damunt de la naturalea. En eixe sentit, la definició de cultura de Kroeber l'aproxima en la dels iluministes.</ref> [[Melville Herskovits]] i [[Clyde Kluckhohn]] varen reprendre de Tylor la seua definició cientificista de l'estudi de la cultura. Per al primer, també la recolecció de traços definitoris de les cultures permetria la seua classificació. Encara que en este cas, la classificació no es realisava en sentit [[diacronia|diacrònic]], sino espacial-geogràfic que hauria de permetre el coneiximent de les relacions entre els diferents pobles assentats en un [[àrea cultural]]. Kluckhonn, per la seua banda, resumix en el seu text ''Antropologia'' la major part dels postulats vists en esta secció, i reclama el domini de lo cultural com el camp específic de l'activitat antropològica.

==== Definició funcionaliste-estructural ====

==== Definició funcionaliste-estructural ====

La característica més peculiar del concepte funcionaliste de cultura es referix precisament a la [[funció social]] de la mateixa. El supost bàsic és que tots els elements d'una societat (entre els que la cultura és un més) existixen perque són necessaris. Esta perspectiva ha sigut desenrollada tant en l'antropologia i en la sociologia, encara que sens dubte, les seues primeres característiques varen ser delineades involuntàriament per [[Émile Durkheim]]. Este sociòlec francés molt poques vegades gastà el terme com a unitat analítica principal de la seua disciplina. En el seu llibre ''Les regles del método sociològic'' (1895), plantejava que la societat està composta per entitats que tenen una funció específica, integrades en un sistema anàlec al dels sers vius, on cada orgue està especialisat en el compliment d'una funció vital. De la mateixa manera en que els òrguens d'un cos són susceptibles a la malaltia, les institucions i costums, les creences i les relacions socials també poden caure en un estat d'[[anòmia]]. Durkheim i els seus seguidors, no obstant, no s'ocupen exclusiva ni principalment de la cultura com a objecte d'estudi, sino de [[fet social|fets socials]]. A pesar d'ells, les seues propostes analítiques varen ser represes per autors conspicus de l'antropologia social britànica i la [[sociologia de la cultura]] d'Estats Units.

La característica més peculiar del concepte funcionaliste de cultura es referix precisament a la [[funció social]] de la mateixa. El supost bàsic és que tots els elements d'una societat (entre els que la cultura és un més) existixen perque són necessaris. Esta perspectiva ha segut desenrollada tant en l'antropologia i en la sociologia, encara que sens dubte, les seues primeres característiques varen ser delineades involuntàriament per [[Émile Durkheim]]. Este sociòlec francés molt poques vegades gastà el terme com a unitat analítica principal de la seua disciplina. En el seu llibre ''Les regles del método sociològic'' (1895), plantejava que la societat està composta per entitats que tenen una funció específica, integrades en un sistema anàlec al dels sers vius, on cada orgue està especialisat en el compliment d'una funció vital. De la mateixa manera en que els òrguens d'un cos són susceptibles a la malaltia, les institucions i costums, les creences i les relacions socials també poden caure en un estat d'[[anòmia]]. Durkheim i els seus seguidors, no obstant, no s'ocupen exclusiva ni principalment de la cultura com a objecte d'estudi, sino de [[fet social|fets socials]]. A pesar d'ells, les seues propostes analítiques varen ser represes per autors conspicus de l'antropologia social britànica i la [[sociologia de la cultura]] d'Estats Units.

Més tart, el polonés [[Bronislaw Malinowski]] va reprendre tant la descripció de cultura de Tylor com alguns dels plantejaments de Durkheim relatius a la funció social. Per a Malinowski, la cultura podia ser entesa com "una realitat ''sui generis''" que havia d'estudiar-se com a tal (en els seus propis térmens). En la categoria de cultura incloïa artefactes, bens, processos tècnics, idees, hàbits i valors heretats (Thompson, 2002: 193). També considerava que l'estructura social podia ser entesa anàlogament als organismes vius, pero a diferència de Durkheim, Malinowski tenia una tendència més [[holisme|holística]]. Malinowski creïa que tots els elements de la cultura posseïen una funció que els donava sentit i fea possible la seua existència. Pero esta funció no era donada únicament per lo social, sino per l'història del grup i l'entorn geogràfic, entre molts atres elements. El reflex més clar d'este pensament aplicat a l'anàlisis teòric fon el llibre ''Els argonautes del Pacífic Occidental'' (1922), una extensa i detallada monografia sobre les distintes esferes de la cultura dels illencs [[trobriandés|trobriandesos]], un poble que habitava en les [[illes Trobriand]], a l'orient de [[Nova Guinea]].  

Més tart, el polonés [[Bronislaw Malinowski]] va reprendre tant la descripció de cultura de Tylor com alguns dels plantejaments de Durkheim relatius a la funció social. Per a Malinowski, la cultura podia ser entesa com "una realitat ''sui generis''" que havia d'estudiar-se com a tal (en els seus propis térmens). En la categoria de cultura incloïa artefactes, bens, processos tècnics, idees, hàbits i valors heretats (Thompson, 2002: 193). També considerava que l'estructura social podia ser entesa anàlogament als organismes vius, pero a diferència de Durkheim, Malinowski tenia una tendència més [[holisme|holística]]. Malinowski creïa que tots els elements de la cultura posseïen una funció que els donava sentit i fea possible la seua existència. Pero esta funció no era donada únicament per lo social, sino per l'història del grup i l'entorn geogràfic, entre molts atres elements. El reflex més clar d'este pensament aplicat a l'anàlisis teòric fon el llibre ''Els argonautes del Pacífic Occidental'' (1922), una extensa i detallada monografia sobre les distintes esferes de la cultura dels illencs [[trobriandés|trobriandesos]], un poble que habitava en les [[illes Trobriand]], a l'orient de [[Nova Guinea]].  

Anys més tart, [[Alfred Reginald Radcliffe-brown]], antropòlec també britànic, reprendria algunes de les propostes de Malinowski, i molt especialment les que es referien a la funció social. Radcliffe-brown rebujava que el camp d'anàlisis de l'antropologia fora la cultura, més be s'encarregava de l'estudi de l'[[estructura social]], un entramat de relacions entre les persones d'un grup. No obstant, no per això no analisà aquelles categories que havien sigut descrites en anterioritat per Malinowski i Tylor, seguint sempre el principi de l'anàlisis científic de la societat. En el seu llibre ''Estructura i funció en la societat primitiva'' (1975) Radcliffe-brown establix que la funció més important de les creences i pràctiques socials és la del manteniment de l'orde social, l'equilibri en les relacions i la transcendència del grup en el temps. Les seues propostes foren represes més tart per molts dels seus alumnes, especialment per [[Edward Evan Evans-pritchard]] etnógraf dels [[nuer]] i els [[azande]], pobles del centre d'[[Àfrica]]. En els dos treballs etnogràfics, la funció reguladora de les creences i pràctiques socials està present en l'anàlisis d'eixes societats, a la primera de les quals, Evans-pritchard va cridar "anarquia ordenada".

Anys més tart, [[Alfred Reginald Radcliffe-brown]], antropòlec també britànic, reprendria algunes de les propostes de Malinowski, i molt especialment les que es referien a la funció social. Radcliffe-brown rebujava que el camp d'anàlisis de l'antropologia fora la cultura, més be s'encarregava de l'estudi de l'[[estructura social]], un entramat de relacions entre les persones d'un grup. No obstant, no per això no analisà aquelles categories que havien segut descrites en anterioritat per Malinowski i Tylor, seguint sempre el principi de l'anàlisis científic de la societat. En el seu llibre ''Estructura i funció en la societat primitiva'' (1975) Radcliffe-brown establix que la funció més important de les creences i pràctiques socials és la del manteniment de l'orde social, l'equilibri en les relacions i la transcendència del grup en el temps. Les seues propostes foren represes més tart per molts dels seus alumnes, especialment per [[Edward Evan Evans-pritchard]] etnógraf dels [[nuer]] i els [[azande]], pobles del centre d'[[Àfrica]]. En els dos treballs etnogràfics, la funció reguladora de les creences i pràctiques socials està present en l'anàlisis d'eixes societats, a la primera de les quals, Evans-pritchard va cridar "anarquia ordenada".

=== Definicions simbòliques ===

=== Definicions simbòliques ===