126 635
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Ombú El seu nom comú, significa bella ombra, rei de la pampa. El nom científic és Phytolacca dioica de la família d...»
[[File:Museo Larreta ombú.jpg|thumb|Ombú]]
El seu nom comú, significa bella ombra, rei de la pampa. El nom científic és Phytolacca dioica de la família de les Phytolaccaceae.
La paraula Phytolacca prove del [[grec]] Phyton (planta) i Lacca (aludint al color carmí del [[suc]] del frut d'algunes especies. La paraula dioica aludix a la separació de les flors femenines i masculines en peus diferents.
== Característiques ==
El seu orige i habitat natural es [[Argentina]], sur del [[Brasil]], [[Paraguai]] i [[Uruguai]].
Creix aïllat en la praderia, en mont ribereny o formant illes d'Ombües en alguns casos. Pese a la seua forta vinculació en el folclor argentí, els eixemplars que apareixen en la pampa són plantats ya que no es un arbre típic d'eixa regió.
Té un tronc gros i alcança una alçada de 10 a 15 m, en una ampla copa i grans arraïls visibles.
Les fulles són simples, alternes, oval-eliptiques, de 5 a 13 cm de llarc, peciol i bort integre, glabres (sense pels) en abdós cares, nervis rogencs.
Les flors són actinomorfes (en simetria radial), sense pétals, [[Blanc|blanques]] o [[groc]] verdenques, dispostes en bagots llarcs. Florix a fins de [[primavera]].
El frut, és una baya de color [[vert]] groguenc, dispostes en bagots penjadiços en els eixemplars femenins. Fructifica en [[estiu]] i [[autumne]].
== Us ==
Se conrea com ornamental i per a ombra. No te [[fusta]]. Produïx una substancia que repel als insectes i se diu que baix de la seua copa no hi ha [[Mosca|mosques]]. L'infusió de les seues fulles es emètica i la de l'arraïl es utilisada com antirreumàtic. Les cendres tenen potassa i s'usen per a fabricar [[sabó]].
Se diu que atrau els raigs pel seu alt contingut en [[aigua]].
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]
El seu nom comú, significa bella ombra, rei de la pampa. El nom científic és Phytolacca dioica de la família de les Phytolaccaceae.
La paraula Phytolacca prove del [[grec]] Phyton (planta) i Lacca (aludint al color carmí del [[suc]] del frut d'algunes especies. La paraula dioica aludix a la separació de les flors femenines i masculines en peus diferents.
== Característiques ==
El seu orige i habitat natural es [[Argentina]], sur del [[Brasil]], [[Paraguai]] i [[Uruguai]].
Creix aïllat en la praderia, en mont ribereny o formant illes d'Ombües en alguns casos. Pese a la seua forta vinculació en el folclor argentí, els eixemplars que apareixen en la pampa són plantats ya que no es un arbre típic d'eixa regió.
Té un tronc gros i alcança una alçada de 10 a 15 m, en una ampla copa i grans arraïls visibles.
Les fulles són simples, alternes, oval-eliptiques, de 5 a 13 cm de llarc, peciol i bort integre, glabres (sense pels) en abdós cares, nervis rogencs.
Les flors són actinomorfes (en simetria radial), sense pétals, [[Blanc|blanques]] o [[groc]] verdenques, dispostes en bagots llarcs. Florix a fins de [[primavera]].
El frut, és una baya de color [[vert]] groguenc, dispostes en bagots penjadiços en els eixemplars femenins. Fructifica en [[estiu]] i [[autumne]].
== Us ==
Se conrea com ornamental i per a ombra. No te [[fusta]]. Produïx una substancia que repel als insectes i se diu que baix de la seua copa no hi ha [[Mosca|mosques]]. L'infusió de les seues fulles es emètica i la de l'arraïl es utilisada com antirreumàtic. Les cendres tenen potassa i s'usen per a fabricar [[sabó]].
Se diu que atrau els raigs pel seu alt contingut en [[aigua]].
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]