Canvis

A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (en setembre de l'any [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, en l'any [[1796]], pero a pesar d'això no es seguix avant.

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]