Canvis

Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]