Canvis

Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la pesta negra creen en l'''ira dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'ací que es començaren a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne les bactèries d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en fuets jagants i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'Apocalipsis.

Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la pesta negra creen en l'''ira dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'ací que es començaren a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne les bactèries d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en fuets jagants i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'Apocalipsis.

Els que encara s'aguantaven sans se posaven baix laprotecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tottipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a lesimàgens). Inclús s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del totridículs per tal de frenar l'epidèmia.  

 

A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judeua (perque ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites quedesaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora.  

Els que encara s'aguantaven sans se posaven baix la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tot tipo de ferides que patiren estos sants, com se'ls representa en les imàgens). Inclús s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del tot ridículs per tal de frenar l'epidèmia.  

Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlecs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al rei FelipVI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Mart el 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del sigleXIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc perl'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... i finsi tot un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta eraglacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això lafalta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es varen ensorrar l'una despuix l'atra.  

 

Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a travésdel reconte de les làpides dels cementeris migevals –encara quemolts difunts no muigueren sin exactament de pesta-, la rapidea derotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants-o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarets quehavien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directamentdevastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que esredactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències del'epidèmia per part de numerosos testimonis.

A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judeua (perque ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites que desaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora.

Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlecs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al rei Felip VI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Mart el 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del sigle XIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... e inclús un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322 la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta era glacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això la falta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es varen ensorrar l'una despuix l'atra.  

 

Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a través del reconte de les làpides dels cementeris migevals –encara que molts difunts no muigueren sin exactament de pesta-, la rapidea derotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants-o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarets que havien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directament devastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que es redactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències de l'epidèmia per part de numerosos testimonis.

== Zones no afectades i explicacions científiques ==

== Zones no afectades i explicacions científiques ==