Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Smallpox01.jpg|thumb|350px|Ilustració de la pesta negra en una [[Bíblia]] de [[1411]]]] | | [[Archiu:Smallpox01.jpg|thumb|350px|Ilustració de la pesta negra en una [[Bíblia]] de [[1411]]]] |
− | La '''pesta negra''' també coneguda com a '''mort negra''' va ser una [[pandèmia]] de [[pesta]], que devastà [[Europa]] i [[Àsia]] a mijans del [[sigle XIV]] ([[1347]]-[[1351]]) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població [[Europa|europea]]. | + | La '''pesta negra''' també coneguda com a '''mort negra''' fon una [[pandèmia]] de [[pesta]], que devastà [[Europa]] i [[Àsia]] a mijan [[sigle XIV]] ([[1347]]-[[1351]]) i provocà la mort de més o manco un terç de la població [[Europa|europea]]. |
| | | |
| == Característiques del brot epidèmic == | | == Característiques del brot epidèmic == |
− | L'apelatiu "negra" en qué els coetàneus nomenaren la [[malaltia]] prové del fet que els afectats presentaven taques fosques en la [[pell]] com a conseqüència d'[[hemorràgia|hemorràgies]] subcutànees. | + | L'apelatiu "negra" en que els coetàneus nomenaren la [[malaltia]] prové del fet que els afectats presentaven taques fosques en la [[pell]] com a conseqüència d'[[hemorràgia|hemorràgies]] subcutànees. |
| | | |
− | La pesta està causada per la bactèria [[Yersinia pestis|''Yersinia pestis'']], afecta els [[rosegadors]] en zones endèmiques i provocava les grans epidèmies quan conseguiria infectar les [[rata|rates]] ([[Rattus norvegicus|''Rattus norvegicus'']]) de les aglomeracions humanes i els seus paràsits les puces, les quals actuaven com a principal vehícul de transmissió als humans. | + | La pesta està causada per la bactèria [[Yersinia pestis|''Yersinia pestis'']], afecta els [[rossegadors]] en zones endèmiques i provoca grans epidèmies quan conseguix infectar les [[rata|rates]] ([[Rattus norvegicus|''Rattus norvegicus'']]) de les aglomeracions humanes i els seus paràsits, les puces, les quals actuen com a principal vehícul de transmissió als humans. |
| | | |
− | En l'[[edat mija]] es pensaven que esta malaltia la portaven els [[gat|gats]] i varen començar a exterminar-los. La cosa va anar a pijor perqué els gats es menjaven les rates i al matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la Pesta Negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si be en l'actualitat alguns experts qüestionen el modo de transmissió de l'epidèmia. Aixina puix, encara que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. | + | En l'[[edat mija]] es crea que esta malaltia la portaven els [[gat|gats]] i començaren a exterminar-los. La cosa empijoarà perque els gats se menjaven les rates i, al matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la pesta negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si bé en l'actualitat alguns experts qüestionen el modo de transmissió de l'epidèmia. Aixina puix, encara que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mida que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. |
| | | |
− | Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la majoria de les víctimes morien en el termine de quatre a set dies. | + | Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la major part de les víctimes morien en el terme de quatre a sèt dies. |
| | | |
| == Difusió de l'epidèmia == | | == Difusió de l'epidèmia == |
− | [[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan sigle XIV {{de}}]] | + | [[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la pesta negra pel continent europeu a mijan sigle XIV {{de}}]] |
| | | |
− | No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[sigle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'a on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]]. | + | No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[sigle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, d'a on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]]. |
| | | |
− | Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols varen sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels métodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés , se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades. | + | Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establit una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols sitiaren la ciutat durant un temps i es sap que un dels métodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés, se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades. |
| | | |
− | Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'[[Itàlia]] s'estengué en direcció nort-oest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans de [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] a on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap a l'any [[1351]]. Tanmateix, algunes zones del continent no es varen vore afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. | + | Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'[[Itàlia]] s'estengué en direcció nortoest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans de [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] a on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap a l'any [[1351]]. Contràriament, algunes zones del continent no es veren afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. Moltes persones cregueren que la pesta negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en processó flagellant-se l'esquena per a fer penitència. |
− | Moltes persones varen creure que la Pesta Negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en provessó flagellant-se l'esquena per fer penitència. | + | De fet, com que anaven de ciutat en ciutat, participaren de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref> |
− | De fet com que anaven de ciutat en ciutat, varen participar de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref> | |
| | | |
| == Formes i síntomes de la malaltia == | | == Formes i síntomes de la malaltia == |
− | La '''Pesta Negra''' presentava tres variants típiques: | + | La '''pesta negra''' presentava tres variants típiques: |
− | * La [[pesta bubònica]]: era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe en [[rates]], [[puces]] i [[phthiraptera|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] baix la pell, raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri. | + | * La [[pesta bubònica]]: era la forma més comuna de la pesta negra. Se transmetia pel contacte directe en [[rates]], [[puces]] i [[phthiraptera|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] davall la pell, raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri. |
| | | |
− | * La [[pesta pulmonar]] o pesta neumònica: era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment en la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa. | + | * La [[pesta pulmonar]] o pesta neumònica: era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És la sola de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per a respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment en la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa. |
| | | |
− | * La [[pesta septicèmica]]: era la menys freqüent de les tres formes pero, la més mortífera, atés que la infecció invadia ràpidament la sanc. Causava la mort a quasi tots els malalts. Els síntomes més característics eren la febra alta i l'aparició de taques de color [[morat]] pel cos. | + | * La [[pesta septicèmica]]: era la menys freqüent de les tres formes, pero la més mortífera, puix que la infecció invadia ràpidament la sanc. Causava la mort a quasi tots els malalts. Els síntomes més característics eren la febra alta i l'aparició de taques de color [[morat]] pel cos. |
| | | |
− | Aixina,originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. | + | Aixina, originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mida que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. |
| | | |
− | Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la majoria de les víctimes morien en el termine de quatre a set dies. | + | Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la major part de les víctimes morien en el terme de quatre a set dies. |
| | | |
| == L'antisemitisme desfermat i el context religiós == | | == L'antisemitisme desfermat i el context religiós == |
| | | |
− | Analfabets i profundament supersticiosos, la majoriad'afectats per la Pesta Negra creíen en el IraDei o ira de Deu, atribuint la plaga a unmereixcut castic diví. D'aquí que es començara a generalisarprocessons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-seals ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmiatransportant-ne les bactèries d'un poble a un atre). Els penitentsanaven equipats en enormes fuets i creus de ferro,exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi delmón i l'Apocalipsis. | + | Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la pesta negra creen en l'''ira dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'ací que es començaren a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne les bactèries d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en fuets jagants i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'Apocalipsis. |
− | Els que encara s'aguantaven sans es posaven baix laprotecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tottipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a lesimàgens). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del totridículs per tal de frenar l'epidèmia. | + | Els que encara s'aguantaven sans se posaven baix laprotecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tottipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a lesimàgens). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del totridículs per tal de frenar l'epidèmia. |
| A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judeua (perque ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites quedesaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora. | | A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judeua (perque ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites quedesaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora. |
| Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlecs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al rei FelipVI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Mart el 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del sigleXIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc perl'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... i finsi tot un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta eraglacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això lafalta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es varen ensorrar l'una despuix l'atra. | | Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlecs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al rei FelipVI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Mart el 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del sigleXIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc perl'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... i finsi tot un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta eraglacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això lafalta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es varen ensorrar l'una despuix l'atra. |