124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − +
Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '
L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].
L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].
El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".
El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".
L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.
L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.