6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''. L''''alfabet glagolític''' (en antic eslau eclesiàstic Ⰳ...»
[[Archiu:Glagolithic tablet.jpg|thumb|250px|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''.]]
L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].
El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".
L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.
== Bibliografia ==
* Fucic, Branko: ''Glagoljski natpisi'' (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.
* Fullerton, Sharon Golke: ''Paleographic Methods Used in Dating Cyrillic and Glagolitic Slavic Manuscripts'' (En: Slavic Papers No. 1.) Ohio, 1975. 93 p.
* Gosev, Ivan: ''Rilszki glagolicseszki lisztove''. Szofia, 1956. 130 p.
* Jachnow, Helmut: Eine neue Hypothese zur Provenienz der glagolitischen Schrift - Überlegungen zum 1100. Todesjahr des Methodios von Saloniki. En: R. Rathmayr (Hrsg.): ''Slavistische Linguistik 1985'', München 1986, pp. 69-93.
* Jagic, Vatroslav: ''Glagolitica. Würdigung neuentdeckter Fragmente'', Wien, 1890.
* Kiparsky, Valentin: ''Tschernochvostoffs Theorie über den Ursprung des glagolitischen Alphabets''. En: M. Hellmann u.a. (Hrsg.): ''Cyrillo-Methodiana. Zur Frühgeschichte des Christentums bei den Slaven'', Köln 1964, pp. 393-400.
* Miklas, Heinz (Hrsg.): ''Glagolitica: zum Ursprung der slavischen Schriftkultur'', Wien, 2000.
* Steller, Lea-Katharina: [http://fullextra.hu/modules.php?name=News&file=print&sid=782 ''A glagolita írás''] In: B.Virághalmy, Lea: ''Paleográfiai kalandozások''. Szentendre, 1995. ISBN 963-450-922-3
* Vais, Joseph: ''Abecedarivm Palaeoslovenicvm in usum glagolitarum''. Veglae, [Krk], 1917. XXXVI, 74 p.
* Vajs, Josef: ''Rukovet hlaholske paleografie. Uvedení do knizního písma hlaholskeho''. V Praze, 1932. 178 p, LIV. tab.
[[Categoria:Alfabet]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Alfabets obsolets]]
[[Categoria:Antic eslau eclesiàstic]]
L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].
El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".
L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.
== Bibliografia ==
* Fucic, Branko: ''Glagoljski natpisi'' (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.
* Fullerton, Sharon Golke: ''Paleographic Methods Used in Dating Cyrillic and Glagolitic Slavic Manuscripts'' (En: Slavic Papers No. 1.) Ohio, 1975. 93 p.
* Gosev, Ivan: ''Rilszki glagolicseszki lisztove''. Szofia, 1956. 130 p.
* Jachnow, Helmut: Eine neue Hypothese zur Provenienz der glagolitischen Schrift - Überlegungen zum 1100. Todesjahr des Methodios von Saloniki. En: R. Rathmayr (Hrsg.): ''Slavistische Linguistik 1985'', München 1986, pp. 69-93.
* Jagic, Vatroslav: ''Glagolitica. Würdigung neuentdeckter Fragmente'', Wien, 1890.
* Kiparsky, Valentin: ''Tschernochvostoffs Theorie über den Ursprung des glagolitischen Alphabets''. En: M. Hellmann u.a. (Hrsg.): ''Cyrillo-Methodiana. Zur Frühgeschichte des Christentums bei den Slaven'', Köln 1964, pp. 393-400.
* Miklas, Heinz (Hrsg.): ''Glagolitica: zum Ursprung der slavischen Schriftkultur'', Wien, 2000.
* Steller, Lea-Katharina: [http://fullextra.hu/modules.php?name=News&file=print&sid=782 ''A glagolita írás''] In: B.Virághalmy, Lea: ''Paleográfiai kalandozások''. Szentendre, 1995. ISBN 963-450-922-3
* Vais, Joseph: ''Abecedarivm Palaeoslovenicvm in usum glagolitarum''. Veglae, [Krk], 1917. XXXVI, 74 p.
* Vajs, Josef: ''Rukovet hlaholske paleografie. Uvedení do knizního písma hlaholskeho''. V Praze, 1932. 178 p, LIV. tab.
[[Categoria:Alfabet]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Alfabets obsolets]]
[[Categoria:Antic eslau eclesiàstic]]