Canvis

=== Colonisació grega i conquista macedoni ===

=== Colonisació grega i conquista macedoni ===

Per un atre costat, des del [[sigle VII a. C.|sigle VII a.C.]], va començar a produir-se la colonisació [[Grècia Antiga|grega]] de la costa del [[mar Negra]], fundant-se numeroses [[ciutat]]és, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos ([[Varna (Bulgària)|Varna]]), [[Olint|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mitan del [[sigle V a. C.|sigle V a.C.]] es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne [[odrisis|odrisi]], que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més chicotets.

Per un atre costat, des del [[sigle VII a. C.|sigle VII a.C.]], va començar a produir-se la colonisació [[Grècia Antiga|grega]] de la costa del [[mar Negra]], fundant-se numeroses [[ciutat]]és, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos ([[Varna (Bulgària)|Varna]]), [[Olint|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mitan [[sigle V a. C.|sigle V a.C.]] es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne [[odrisis|odrisi]], que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més chicotets.

Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.

Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.