Canvis

[[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]

[[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]

{{AP|Primer Imperi Búlgar}}

{{AP|Primer Imperi Búlgar}}

Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de la qual cosa una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.

Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.

Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.

Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.

== Despertar nacional ==

== Despertar nacional ==

Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], @a comienzos de el sigle {{sigle XIX|XIX}} va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir el *exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Constantinopla va respondre a la creació del exarcado en un decret d'excomunió, la qual cosa va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.

Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], @a comienzos de el sigle {{sigle XIX|XIX}} va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir el *exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Constantinopla va respondre a la creació del exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.

En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[*basi-*bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[*Batak (Bulgària)|*Batak]], [[*Perushtitsa]] i [[*Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.

En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[*basi-*bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[*Batak (Bulgària)|*Batak]], [[*Perushtitsa]] i [[*Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.