1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − − − − − − − +
sense resum d'edició
[[Image:Cocatedral de Santa Maria (Castelló de la Plana) - 8.jpg|thumb|250px|Concatedral de Santa Maria de Castelló]]
[[Image:Cocatedral de Santa Maria (Castelló de la Plana) - 8.jpg|thumb|250px|Concatedral de Santa Maria de Castelló]]
La '''Concatedral de Santa María''', també cridada iglésia de Santa María la Major en [[Castelló de la Plana]] és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la [[Plaça Major de Castelló]], junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com [[El Fadrí]].
La '''Concatedral de Santa María''', també nomenada iglésia de Santa María la Major en [[Castelló de la Plana]] és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la [[Plaça Major de Castelló]], junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com a [[El Fadrí]].
S'inicia la construcció del temple a finals del [[sigle XIII]]. Destruït per un incendi, es recomencen les obres a mitan del [[sigle XIV]], sent ampliades a principis del [[sigle XV]] pel mestre d'obres Miguel García de [[Sogorp]], i sent consagrat el temple en [[1549]].
S'inicia la construcció del temple a finals del [[sigle XIII]]. Destruït per un incendi, se recomencen les obres a mitan [[sigle XIV]], sent ampliades a principis del [[sigle XV]] pel mestre d'obres Miguel García de [[Sogorp]], i sent consagrat el temple en [[1549]]. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit. El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció. En [[1662]], en traces de Juan Ibáñez, se construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.
La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit.
El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció.
En [[1662]], en traces de Juan Ibáñez, es construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.
La Concatedral de Santa María, declarada en [[1931]] Monument Històric-Artístic Nacional, va ser incendiada premeditadament el [[24 de juliol]] de [[1936]] en els primers dies de la [[Guerra Civil]] i derribada mesos despuix per un acort municipal. La seua reconstrucció, començada en [[1939]] a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en [[1999]].
La Concatedral de Santa María, declarada en [[1931]] Monument Històric-Artístic Nacional, va ser incendiada premeditadament el [[24 de juliol]] de [[1936]] en els primers dies de la [[Guerra Civil]] i derribada mesos despuix per un acort municipal. La seua reconstrucció, començada en [[1939]] a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en [[1999]].
El temple actual que ocupa una illa de cases completa té planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central es remarca en pilars octogonals, dels que arranquen els arcs faixons. Les naus es cobrixen en volta de creueria, sent la de la capçalera de mija estrela i la travessia, en base de cúpula, cobrix també en volta estrelada.
El temple actual, que ocupa una illa de cases completa, té planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central se remarca en pilars octogonals, dels que arranquen els arcs faixons. Les naus se cobrixen en volta de creueria, sent la de la capçalera de mija estrela i la travessia, en base de cúpula, cobrix també en volta estrelada.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==