Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Benedykt xvi-crop.jpg|300px|thumbnail|right|El Papa durant una audició general el 2010.]] | + | [[Image:Benedykt xvi-crop.jpg|300px|thumbnail|right|El Papa durant una audició general en l'any [[2010]]]] |
| '''Joseph Alois Ratzinger''' ([[Marktl]], [[Bavera]], [[República de Weimar|Alemanya]], [[16 d'abril]] de [[1927]]), [[Papa]] emèrit de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] va ser-ne el cap baix el nom de '''Benet XVI''' (en [[llatí]]: ''Benedictus PP. XVI'') i conseqüentment bisbe de [[Roma]] i [[cap d'estat]] de la [[Ciutat del Vaticà]], des del [[19 d'abril]] de [[2005]] al [[28 de febrer]] de [[2013]]. Successor del Papa [[Joan Pau II]], va ser el [[Llista de papes de Roma|265è]] Papa de l'Iglésia i va abandonar el càrrec en l'any [[2013]]. | | '''Joseph Alois Ratzinger''' ([[Marktl]], [[Bavera]], [[República de Weimar|Alemanya]], [[16 d'abril]] de [[1927]]), [[Papa]] emèrit de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] va ser-ne el cap baix el nom de '''Benet XVI''' (en [[llatí]]: ''Benedictus PP. XVI'') i conseqüentment bisbe de [[Roma]] i [[cap d'estat]] de la [[Ciutat del Vaticà]], des del [[19 d'abril]] de [[2005]] al [[28 de febrer]] de [[2013]]. Successor del Papa [[Joan Pau II]], va ser el [[Llista de papes de Roma|265è]] Papa de l'Iglésia i va abandonar el càrrec en l'any [[2013]]. |
| | | |
− | Ratzinger havia segut nomenat [[cardenal]] l'any [[1977]] pel Papa [[Pau VI]] i va servir com assessor teològic durant el [[Concili del Vaticà II]]. En [[1981]] va ser nomenat [[prefecte]] per a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]], la successora de l'antiga [[Inquisició]] pel [[Papa]] [[Joan Pau II]]. Ademés, [[Joan Pau II]] el nomenà [[decà del Colege Cardenalici]] i [[bisbe]] d'[[Òstia]] l'any [[2002]]. En ell, [[Joan Pau II]] va retornar el poder que el [[Concili del Vaticà II]] havia suavisat a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]]. Això va convertir Ratzinger en una de les figures més influents de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en els últims temps. | + | Ratzinger havia segut nomenat [[cardenal]] en l'any [[1977]] pel Papa [[Pau VI]] i va servir com assessor teològic durant el [[Concili del Vaticà II]]. En [[1981]] va ser nomenat [[prefecte]] per a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]], la successora de l'antiga [[Inquisició]] pel [[Papa]] [[Joan Pau II]]. Ademés, [[Joan Pau II]] el nomenà [[decà del Colege Cardenalici]] i [[bisbe]] d'[[Òstia]] l'any [[2002]]. En ell, [[Joan Pau II]] va retornar el poder que el [[Concili del Vaticà II]] havia suavisat a la [[Congregació de la doctrina de la Fe]]. Això va convertir Ratzinger en una de les figures més influents de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en els últims temps. |
| | | |
| Benet XVI és el fundador i patró de la "Fundació Ratzinger", una organisació de caritat, que gràcies a la venta dels seus llibres i ensaigs conseguix finançar beques per a estudiants de tot lo món. | | Benet XVI és el fundador i patró de la "Fundació Ratzinger", una organisació de caritat, que gràcies a la venta dels seus llibres i ensaigs conseguix finançar beques per a estudiants de tot lo món. |
| | | |
− | El dia [[11 de febrer]] de 2013 feu públic que [[Renúncia papal|renunciaria al pontificat]] el dia [[28 de febrer]], motivat per una manca de forces: «Note el pes de l'encàrrec, plegue pel be de l'Iglésia. Havent examinat repetidament la meua consciència davant de Deu, he arribat a la certea de que les meues forces, per l'edat avançada, ya no són les que caldria per a eixercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere». Esta abdicació és la primera que es fa des de [[1415]], quan [[Gregori XII]] va decidir abdicar despuix de nou anys de papat com a conseqüència d'un acort que va ficar fi al [[Cisma d'Occident]]; per a trobar un papa que abandones la tiara lliurement, sense maniobres polítiques pressions externes, caldria retrocedir a sant [[Celestí V]] el [[1294]]. | + | El dia [[11 de febrer]] de l'any [[2013]] feu públic que [[Renúncia papal|renunciaria al pontificat]] el dia [[28 de febrer]], motivat per una manca de forces: «Note el pes de l'encàrrec, plegue pel be de l'Iglésia. Havent examinat repetidament la meua consciència davant de Deu, he arribat a la certea de que les meues forces, per l'edat avançada, ya no són les que caldria per a eixercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere». Esta abdicació és la primera que es fa des de [[1415]], quan [[Gregori XII]] va decidir abdicar despuix de nou anys de papat com a conseqüència d'un acort que va ficar fi al [[Cisma d'Occident]]; per a trobar un papa que abandones la tiara lliurement, sense maniobres polítiques pressions externes, caldria retrocedir a sant [[Celestí V]] en l'any [[1294]]. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |