Canvis

|superfície = 24,1 km²

|superfície = 24,1 km²

|altitut = 150 msnm

|altitut = 150 msnm

|població = 13.057 hab.

|població = 13.186 hab.

|densitat = 523,03 hab./km²

|densitat = 547,13 hab./km²

|gentilici = Alginetí/na       

|gentilici = Alginetí/na       

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

}}

}}

'''Alginet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. Conta en 13.057 habitants.

'''Alginet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. Conta en 13.186 habitants ([[INE]] [[2017]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

Situat en la zona de transició entre [[La Ribera Alta]] i [[L'Horta de Valéncia]]. S'estén des de la zona de marjals riberenya de l'Albufera cap a la chicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és montanyosa, a excepció d'un chicotet sector al noroest. Creua el terme, de sur a nort, la Sequia Real del [[Xúquer]]. La vila se troba en terreny montanyós. És una població extensa.

Situat en la zona de transició entre [[La Ribera Alta]] i [[L'Horta de Valéncia]]. S'estén des de la zona de marjals riberenya de l'[[Albufera]] cap a la chicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és montanyosa, a excepció d'un chicotet sector al noroest. Creua el terme, de sur a nort, la Sequia Real del [[Xúquer]]. La vila se troba en terreny montanyós. És una població extensa.

El clima és fret en hivern -2 ºC / 5 ºC sol nevar en hivern de forma dèbil i té estius templats en temperatures de 15 °C i 25 °C.

El clima és fret en [[hivern]] -2 ºC / 5 ºC sol nevar en hivern de forma dèbil i té [[Estiu|estius]] templats en temperatures de 15 °C i 25 °C.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia]]

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia]]

== Història ==

== Història ==

De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'àrap ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de novembre de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'[[àrap]] ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de [[novembre]] de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de l'any [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

== Demografía ==

== Demografía ==

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]]

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2017]]   

|-

|-

| align=center| 12.184 || align=center| 11.685 || align=center| 12.035 || align=center| 11.632 || align=center| 12.062 || align=center| 12.069 || align=center| 11.661 || align=center| 12.587 || align=center| 12.499  || align=center| 12.605 || align=center| 13.057   

| align=center| 12.184 || align=center| 11.685 || align=center| 12.035 || align=center| 11.632 || align=center| 12.062 || align=center| 12.069 || align=center| 11.661 || align=center| 12.587 || align=center| 12.499  || align=center| 12.605 || align=center| 13.057 || align=center| 13.186  

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

Els cultius de regadiu, [[cereal]]s, hortalices (principalment tomates), [[cacau]]s, [[taronja|taronger]]s, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'[[aigua|aigües]] subterrànees. Se rega en aigües de la Sequia Real del [[Xúquer]] i la de ''Aledua''; també s'utilisen les aigües del riu [[Magre]], del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries són derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de [[tomata|tomates]] i taronges. Durant el [[sigle XX]] degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.

Els cultius de regadiu, [[cereal]]s, [[hortalices]] (principalment [[Tomata|tomates]]), [[cacau]]s, [[taronja|tarongers]], etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'[[aigua|aigües]] subterrànees. Se rega en aigües de la Sequia Real del [[Xúquer]] i la de ''Aledua''; també s'utilisen les aigües del riu [[Magre]], del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries són derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de [[tomata|tomates]] i taronges. Durant el [[sigle XX]] degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Castell dels ''Cabanyelles'''''. De [[1417]], reconstruït en el [[sigle XVI]]. En [[1875]] fon comprat i eliminats els dos torrellons que el flanquejaven per a instalar l'ajuntament.

*'''Castell dels ''Cabanyelles'''''. De l'any [[1417]], reconstruït en el [[sigle XVI]]. En [[1875]] fon comprat i eliminats els dos torrellons que el flanquejaven per a instalar l'ajuntament.

*'''Torres de Luengo i del Borrero'''. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.

*'''Torres de Luengo i del Borrero'''. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.

*'''Ermita de Sant Josep'''. Neogótica del [[sigle XIX]], en un retaule de gran valor. On se venera una image de Sant Josep, original del [[sigle XV]]. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.

*'''Ermita de Sant Josep'''. Neogótica del [[sigle XIX]], en un retaule de gran valor. On se venera una image de Sant Josep, original del [[sigle XV]]. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.

*'''Iglésia Parroquial'''. ([[1654]]-[[1699]]) construïda sobre l'antiga, de [[1330]]. El campanar i la capella de la comunió son del [[sigle XVIII]].

*'''Iglésia Parroquial'''. ([[1654]]-[[1699]]) construïda sobre l'antiga, de [[1330]]. El campanar i la capella de la comunió són del [[sigle XVIII]].

Hi ha que senyalar que queden alguns eixemples de la casa típica de llaurador en entrada per a carro, l'estable per als animals, la palliça, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljup per a suministrar-se aigua. També queden algunes cases de terratinents de finals del [[sigle XVIII]] i algunes atres de la chicoteta burguesia agrícola que florí a finals del [[sigle XIX]] en el cultiu de la taronja.

Hi ha que senyalar que queden alguns eixemples de la casa típica de llaurador en entrada per a carro, l'estable per als animals, la palliça, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljup per a suministrar-se aigua. També queden algunes cases de terratinents de finals del [[sigle XVIII]] i algunes atres de la chicoteta burguesia agrícola que florí a finals del [[sigle XIX]] en el cultiu de la taronja.

== Festes ==

== Festes ==

*'''Sant Antoni Abat'''. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

*'''[[Sant Antoni Abat]]'''. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren durant la segona quinzena d'[[agost]], i destaquen per la seua implicació, els sopars (normalment 3 en dies alterns) que se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i on cada veí d'Alginet, trau les seues cadires i taules al carrer, per a sopar en els seus amics i familiars i junt al resto de veïns d'Alginet.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren durant la segona quinzena d'[[agost]], i destaquen per la seua implicació, els sopars (normalment 3 en dies alterns) que se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i on cada veí d'Alginet, trau les seues cadires i taules al carrer, per a sopar en els seus amics i familiars i junt al resto de veïns d'Alginet.