Canvis

== Història ==

== Història ==

De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'àrap ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de novembre de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que només té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'àrap ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de novembre de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

== Demografía ==

== Demografía ==