Canvis

| image_escut =  

| image_escut =  

| image_escut_tamany =  

| image_escut_tamany =  

| image_mapa = 250px-LocationWesternSahara svg.png

| image_mapa = Sahrawi Arab Democratic Republic in its region (claimed).svg

| lema_nacional =

| lema_nacional =

| himne_nacional =

| himne_nacional =

| capital =[[El Aaiún]]   

| capital =[[L'Aaiún]]   

| capital_població =

| capital_població =

| capital_coord =  

| capital_coord =  

| ciutat_principal =

| ciutat_principal =

| festa_nacional=  

| festa_nacional=  

| idioma_oficial = [[Idioma Àrap|Àrap]] . També se parla [[Idioma espanyol|espanyol]] en els territoris ocupats pel Front Polisario.

| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]]. També [[Idioma espanyol|espanyol]] de facto en els territoris ocupats pel Front Polisario.

| moneda = [[Pesseta Saharaui]] ([[RASD]]) - [[Dirham marroquí|Dirham]] (territoris ocupats per Marroc)

| moneda = [[Pesseta Saharaui]] ([[RASD]]) - [[Dirham marroquí|Dirham]] (territoris ocupats per Marroc)

| gentilici = Saharaui

| gentilici = Saharaui

| còdic_ISO =  

| còdic_ISO =  

| membre_de =  

| membre_de =  

| nota1 = <small>Territori situat en la [[Anexe:Llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms|Llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms]]. Ocupat i administrat casi en sa totalitat per [[Marroc]], que l'equipara al restant del seu territori. El restant el controla la autoproclamada [[República Àrap Saharaui Democràtica]] excepte la ciutat de [[La Güera]], que permaneix deshabitada i controlada per [[Mauritània]]. Segons un assessor jurídic de les [[Nacions Unides]], [[Espanya]] ''de iure'' es encara considerada com la potencia colonisadora, a pesar de que renuncià formalment als seus drets i obligacions.</small>

| nota1 = <small>Territori situat en la [[Anexe:Llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms|Llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms]]. Ocupat i administrat casi en sa totalitat per [[Marroc]], que l'equipara al restant del seu territori. El restant el controla la autoproclamada [[República Àrap Saharaui Democràtica]] excepte la ciutat de [[La Güera]], que permaneix deshabitada i controlada per [[Mauritània]]. Segons un assessor jurídic de les [[Nacions Unides]], [[Espanya]] ''de iure'' es encara considerada com la potencia colonisadora, a pesar de que renuncià formalment als seus drets i obligacions.</small>}}

}}El '''Sàhara''' o '''Sahara'''<ref>Les dos grafies són igualment vàlides, si be a cada una li correspon una pronunciació (també '''Sàhara Occidental''') és un territori d'[[Àfrica]] situat en l'extrem occidental del [[desert del Sàhara]], a la vora de l'[[oceà Atlàntic]].</ref> és u dels 16 [[territori no autònom|territoris no autònoms]] baix supervisió del [[Comité de Descolonisació]] de les [[nacions Unides]], a fi d'eliminar el [[colonialisme]].<ref>http://www.arso.org/s-2002-161s.htm document de distribució oficial S/2002/161 del 12 de febrer del 2002</ref> El seu procés de descolonisació fon interromput en [[1976]], quan la seua antiga potència colonial, [[Espanya]], va abandonar el Sàhara occidental en mans de [[Marroc]] i [[Mauritània]] (conforme a lo que disponen els [[Acorts de Madrit]]). El seu sol es troba ocupat actualment casi en la seua totalitat per Marroc, encara que la sobirania marroquina sobre el mateix no és reconeguda per les nacions Unides i és rebujada pel grup armat [[Front Polisario]], que va proclamar la seua independència en el nom de [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD) en 1976. La RASD administra [[de fet]] la zona del Sàhara Occidental no controlada per Marroc, que denomina oficialment al territori com les seues [[Províncies Meridionals]].  

 

El '''Sàhara''' o '''Sahara'''<ref>Les dos grafies són igualment vàlides, si be a cada una li correspon una pronunciació (també '''Sàhara Occidental''') és un territori d'[[Àfrica]] situat en l'extrem occidental del [[desert del Sàhara]], a la vora de l'[[oceà Atlàntic]].</ref> és u dels 16 [[territori no autònom|territoris no autònoms]] baix supervisió del [[Comité de Descolonisació]] de les [[nacions Unides]], a fi d'eliminar el [[colonialisme]].<ref>http://www.arso.org/s-2002-161s.htm document de distribució oficial S/2002/161 del 12 de febrer del 2002</ref> El seu procés de descolonisació fon interromput en l'any [[1976]], quan la seua antiga potència colonial, [[Espanya]], va abandonar el Sàhara occidental en mans de [[Marroc]] i [[Mauritània]] (conforme a lo que disponen els [[Acorts de Madrit]]). El seu sol es troba ocupat actualment casi en la seua totalitat per Marroc, encara que la sobirania marroquina sobre el mateix no és reconeguda per les nacions Unides i és rebujada pel grup armat [[Front Polisario]], que va proclamar la seua independència en el nom de [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD) en 1976. La RASD administra [[de fet]] la zona del Sàhara Occidental no controlada per Marroc, que denomina oficialment al territori com les seues [[Províncies Meridionals]].

== Estatus ==

== Estatus ==

[[Image:Flags of Morocco and the SADR over Western Sahara map.png|thumb|130px|right|Àrees de Sàhara Occidental baix control de Marroc (blau) i de la RASD (marró)]]

[[Image:Flags of Morocco and the SADR over Western Sahara map.png|thumb|130px|right|Àrees de Sàhara Occidental baix control de Marroc (blau) i de la RASD (marró)]]

L'administrador de facto de la major part del territori és [[Marroc]]. El restant es troba controlat per l'autoproclamada [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD). La RASD està reconeguda per l'[[Unió Africana]] i per 46 països en el món, la majoria africans o llatinoamericans. Els últims a fer-ho han sigut [[Suràfrica]] (per una promesa personal de [[Nelson Mandela]] que tenia en el moviment nacional saharaui quan abdós organisacions inclús lluitaven per l'emancipació real dels seus respectius països), [[Uruguai]], la República de [[Nicaragua]] el 12 de giner del 2007 i en 2008 [[Paraguai]], el nou govern del qual [[socialcristià]] es va ratificar en la seua decisió de soport ''indestructible a la llegítima causa del dividit (pel major ''[[Mur marroquí|mur de la vergonya]] '' dels nostres dies) i semicolonisat per marroquins venguts del nort, poble saharaui''. La RASD no està reconeguda ni per l'[[ONU]] ni per la [[Lliga Àrap]] ni per cap país europeu ni cap membre permanent en el [[Consell de Seguritat de nacions Unides]].  

L'administrador de facto de la major part del territori és [[Marroc]]. El restant es troba controlat per l'autoproclamada [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD). La RASD està reconeguda per l'[[Unió Africana]] i per 46 països en el món, la majoria africans o llatinoamericans. Els últims a fer-ho han segut [[Suràfrica]] (per una promesa personal de [[Nelson Mandela]] que tenia en el moviment nacional saharaui quan abdós organisacions inclús lluitaven per l'emancipació real dels seus respectius països), [[Uruguai]], la República de [[Nicaragua]] el 12 de giner del 2007 i en 2008 [[Paraguai]], el nou govern del qual [[socialcristià]] es va ratificar en la seua decisió de soport ''indestructible a la llegítima causa del dividit (pel major ''[[Mur marroquí|mur de la vergonya]] '' dels nostres dies) i semicolonisat per marroquins venguts del nort, poble saharaui''. La RASD no està reconeguda ni per l'[[ONU]] ni per la [[Lliga Àrap]] ni per cap país europeu ni cap membre permanent en el [[Consell de Seguritat de nacions Unides]].  

Les pretensions de Marroc respecte a la seua "integritat territorial" (lo que podria ser interpretat com a soport a la seua reivindicació sobre el Sàhara Occidental) són ben vistes, últimament pel soport oscilant de 25 estats i per la [[Lliga Àrab]].<ref>[http://www.arabicnews.com/ansub/Daily/Day/990108/1999010849.Html Arab League supports Morocco's territorial integrity (1 d'agost de 1999)]</ref> No obstant, cap país reconeix formalment l'anexió, com admet l'informe del [[secretari general de la ONU]] del 19 d'abril del 2006:

Les pretensions de Marroc respecte a la seua "integritat territorial" (lo que podria ser interpretat com a soport a la seua reivindicació sobre el Sàhara Occidental) són ben vistes, últimament pel soport oscilant de 25 estats i per la [[Lliga Àrab]].<ref>[http://www.arabicnews.com/ansub/Daily/Day/990108/1999010849.Html Arab League supports Morocco's territorial integrity (1 d'agost de 1999)]</ref> No obstant, cap país reconeix formalment l'anexió, com admet l'informe del [[secretari general de la ONU]] del 19 d'abril de l'any [[2006]]:

{{cita|[...] ya que això implicaria el reconeiximent de la sobirania de Marroc sobre el Sàhara Occidental, cosa que estava fora de qualsevol consideració, ya que cap Estat Membre de les nacions Unides havia reconegut dita soberanía|<ref>informe del secretari general sobre la situació relativa al Sàhara Occidental (19 d'abril del 2006). Accessible a través de [http://www.un.org/spanish/docs/report06/repl06.Htm la web de les nacions Unides]</ref>}}

{{cita|[...] ya que això implicaria el reconeiximent de la sobirania de Marroc sobre el Sàhara Occidental, cosa que estava fora de qualsevol consideració, ya que cap Estat Membre de les nacions Unides havia reconegut dita soberanía|<ref>informe del secretari general sobre la situació relativa al Sàhara Occidental (19 d'abril del 2006). Accessible a través de [http://www.un.org/spanish/docs/report06/repl06.Htm la web de les nacions Unides]</ref>}}

Reclamada com a [[territori]] per [[Espanya]] en [[1885]] l'ocupació efectiva del territori no es va realisar fins a [[1934]]. El 6 de novembre de [[1975]] la [[Marcha Verda]] traspassà la frontera internacionalment reconeguda del [[Sàhara Occidental]]. En virtut dels [[acorts de Madrit de 1975]], s'establí una administració temporal tripartida constituïda per Espanya, [[Marroc]] i [[Mauritània]]. El 26 de febrer de 1976 Espanya va abandonar el territori, i despuix d'això el [[Front Polisario]] va proclamar la [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD) i va mamprendre una guerra de lliberament del territori contra estos dos països.

Reclamada com a [[territori]] per [[Espanya]] en l'any [[1885]] l'ocupació efectiva del territori no es va realisar fins a l'any [[1934]]. El 6 de novembre de [[1975]] la [[Marcha Verda]] traspassà la frontera internacionalment reconeguda del [[Sàhara Occidental]]. En virtut dels [[acorts de Madrit de 1975]], s'establí una administració temporal tripartida constituïda per Espanya, [[Marroc]] i [[Mauritània]]. El 26 de febrer de 1976 Espanya va abandonar el territori, i despuix d'això el [[Front Polisario]] va proclamar la [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD) i va mamprendre una guerra de lliberament del territori contra estos dos països.

[[Image:Western sahara walls moroccan.gif|thumb|200px|left|[[Mur marroquí|Murs marroquins]] en el territori del Sàhara Occidental. En groc el territori ocupat pel Front Polisario]]

[[File:Western sahara walls moroccan map-es.svg|thumb|200px|left|[[Mur marroquí|Murs marroquins]] en el territori del Sàhara Occidental. En groc el territori ocupat pel Front Polisario]]

En [[1979]] Mauritània, derrotada, firmà la pau en el [[Front Polisario]] renunciant a les seues pretensions en el territori, al mateix temps Marroc materialisà l'ocupació, en el soport financer i militar dels Estats Units. En [[1991]] Marroc i el Front Polisario firmaren un alt el foc auspiciat per la ONU que va establir la [[Missió de nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental]] ([[MINURSO]]), que se celebraria en febrer de [[1992]]. El Front Polisario acusa a Marroc d'anar ajornant la convocatòria del referèndum per mig d'apelacions per a que la població no saharaui instalada pel govern marroquí en la zona durant els últims anys (que ya és majoria) tinga dret de vot. Marroc rebuja estes acusacions.

En l'any [[1979]] Mauritània, derrotada, firmà la pau en el [[Front Polisario]] renunciant a les seues pretensions en el territori, al mateix temps Marroc materialisà l'ocupació, en el soport financer i militar dels Estats Units. En [[1991]] Marroc i el Front Polisario firmaren un alt el foc auspiciat per la ONU que va establir la [[Missió de nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental]] ([[MINURSO]]), que se celebraria en febrer de [[1992]]. El Front Polisario acusa a Marroc d'anar ajornant la convocatòria del referèndum per mig d'apelacions per a que la població no saharaui instalada pel govern marroquí en la zona durant els últims anys (que ya és majoria) tinga dret de vot. Marroc rebuja estes acusacions.

Per a superar l'estancament del procés de pau, les nacions Unides designaren a [[James Baker]] com Enviat Personal del secretari general de les nacions Unides per al Sàhara Occidental. Davall els seus auspicis, en 1997 Marroc i el Front Polisario firmaren els [[Acorts de Houston]]. En giner del 2000 es va finalisar el procés d'identificació de votants per al referèndum d'autodeterminació. Es presentaren 120.000 apelacions pero, en conte de tramitar-les d'acort en els procediments pactats per les dos parts, el secretari general de la ONU va congelar el procés. Per a superar el bloqueig, el secretari general propongué un pla per a la repartició del Sàhara entre Marroc i el Front Polisario, solució que fon acceptada pel Front pero rebujada per Marroc. Per a superar de nou este bloqueig James Baker va propondre un atre pla, el cridat [[pla Baker II]] que en 2003 fon avalat per unanimitat pel Consell de Seguritat (Resolució 1495). Marroc, no obstant, no va acceptar dit pla, perque segons els responsables marroquins el pla no garantisa la participació de tots els saharauis en el referèndum d'autodeterminació. Marroc propongué en el seu lloc concedir al Sàhara Occidental una àmplia autonomia baix la seua sobirania (les condicions de la qual no han sigut encara concretades) i la creació del CORCAS (Consell Real per als Assunts del Sàhara) composta per membres de distints clans i tribus saharauis designats pel rei de Marroc, pero esta solució fon rebujada pel Front Polisario.

Per a superar l'estancament del procés de pau, les nacions Unides designaren a [[James Baker]] com Enviat Personal del secretari general de les nacions Unides per al Sàhara Occidental. Davall els seus auspicis, en [[1997]] Marroc i el Front Polisario firmaren els [[Acorts de Houston]]. En [[giner]] de l'any [[2000]] es va finalisar el procés d'identificació de votants per al referèndum d'autodeterminació. Es presentaren 120.000 apelacions pero, en conte de tramitar-les d'acort en els procediments pactats per les dos parts, el secretari general de la ONU va congelar el procés. Per a superar el bloqueig, el secretari general propongué un pla per a la repartició del Sàhara entre Marroc i el Front Polisario, solució que fon acceptada pel Front pero rebujada per Marroc. Per a superar de nou este bloqueig James Baker va propondre un atre pla, el nomenat [[pla Baker II]] que en l'any 2003 fon avalat per unanimitat pel Consell de Seguritat (Resolució 1495). Marroc, no obstant, no va acceptar dit pla, perque segons els responsables marroquins el pla no garantisa la participació de tots els saharauis en el referèndum d'autodeterminació. Marroc propongué en el seu lloc concedir al Sàhara Occidental una àmplia autonomia baix la seua sobirania (les condicions de la qual no han segut encara concretades) i la creació del CORCAS (Consell Real per als Assunts del Sàhara) composta per membres de distints clans i tribus saharauis designats pel rei de Marroc, pero esta solució fon rebujada pel Front Polisario.

Actualment, el territori del Sàhara Occidental es troba dividit per un [[Mur del Sàhara Occidental|mur]] de més de 2.000 [[quilómetro|km]] de llarc que dividix de nort a sur el Sàhara Occidental. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat per [[Marroc]], mentres que la zona a l'est del mur constituïxen els denominats "territoris lliberats" baix el control del Front Polisario.

Actualment, el territori del Sàhara Occidental es troba dividit per un [[Mur del Sàhara Occidental|mur]] de més de 2.000 [[quilómetro|km]] de llarc que dividix de nort a sur el Sàhara Occidental. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat per [[Marroc]], mentres que la zona a l'est del mur constituïxen els denominats "territoris lliberats" baix el control del Front Polisario.

Antigament es dividia en [[Saguia l'Hamra]] (capital: [[Al-A'yun]]) i [[Riu d'Or]] (capital [[Dajla]] (on hi ha un [[Aeroport de Dajla | aeroport]]), antiga [[Villa Cisneros]]). Atres poblacions importants són [[Smara]], [[Bir Lehlu]], [[La Güera]] (o La Rasa) i [[Guerguerat]].

Antigament es dividia en [[Saguia l'Hamra]] (capital: [[Al-A'yun]]) i [[Riu d'Or]] (capital [[Dajla]] (on hi ha un [[Aeroport de Dajla | aeroport]]), antiga [[Villa Cisneros]]). Atres poblacions importants són [[Smara]], [[Bir Lehlu]], [[La Güera]] (o La Rasa) i [[Guerguerat]].

Marroc va dividir el Sàhara Occidental en quatre províncies: Boujdour (Bojador), Laâyoune (Al-A'yun), és (Smara) i Oued Eddahab (Riu d'Or). Després de la reorganisació territorial de 1997, el territori del Sàhara Occidental pertany a tres regions marroquines ([[Oued Ed-Dahab - Lagouira]], [[Laâyoune - Boujdour - Sakia L'Hamra]] i [[Guelmin - és]]). Les dos últimes inclouen també territori de Marroc pròpiament dit (una chicoteta porció de [[Cap Juby]] aquella i una gran porció del sur de Marroc esta).

Marroc va dividir el Sàhara Occidental en quatre províncies: Boujdour (Bojador), Laâyoune (Al-A'yun), és (Smara) i Oued Eddahab (Riu d'Or). Despuix de la reorganisació territorial de 1997, el territori del Sàhara Occidental pertany a tres regions marroquines ([[Oued Ed-Dahab - Lagouira]], [[Laâyoune - Boujdour - Sakia L'Hamra]] i [[Guelmin - és]]). Les dos últimes inclouen també territori de Marroc pròpiament dit (una chicoteta porció de [[Cap Juby]] aquella i una gran porció del sur de Marroc esta).

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Image:Western Sahara demography.png|thumb|right|Evolució [[demografia|demogràfica]] entre [[1961]] i [[2003]] (font: [[FAO]], [[2005]]). Població en mils d'habitants.]]

[[Image:Western Sahara demography.png|thumb|right|Evolució [[demografia|demogràfica]] entre [[1961]] i [[2003]] (font: [[FAO]], [[2005]]). Població en mils d'habitants.]]

La població del Sàhara Occidental majoritàriament és d'orige [[Poble àrap|àrap]] (berebers arabisats) i [[bereber (ètnia)|bereber]], existix també una escassa minoria d'ascendència espanyola o europea, i de raça negra. Gran part de la població [[saharaui]] originària (al voltant de 155.000) es troba refugiada en campaments en [[Tinduf]] des de [[1975]]{{cita requerida}}.  

La població del Sàhara Occidental majoritàriament és d'orige [[Poble àrap|àrap]] (berebers arabisats) i [[bereber (ètnia)|bereber]], existix també una escassa minoria d'ascendència espanyola o europea, i de raça negra. Gran part de la població [[saharaui]] originària (al voltant de 155.000) es troba refugiada en campaments en [[Tinduf]] des de l'any [[1975]]{{cita requerida}}.  

Sàhara Occidental és un dels territoris més escassament poblats del món i possiblement el de menor densitat de població. Cap a [[juliol del 2004]] existia en Sàhara Occidental una població estimada en 267.405 persones.

Sàhara Occidental és un dels territoris més escassament poblats del món i possiblement el de menor densitat de població. Cap a [[juliol del 2004]] existia en Sàhara Occidental una població estimada en 267.405 persones.

L'idioma oficial és l'[[idioma àrap|àrap]], encara que es parla diàriament el dialecte conegut com el [[hasania]], també parlat en [[Mauritània]] en molt poques diferències, que a soles es poden detectar pels Bidhan (els habitants del Sàhara i Mauritània). També es parla l'[[Idioma espanyol|espanyol]], tant en la zona controlada per la RASD, com per Marroc, com el segon idioma més important del territori, particularment ben dominat pels que creixqueren baix la presència espanyola, i en girs i modismes de Canàries i a vegades [[arcaisme]]s dels anys 1950, lo qual ho fa interessant filològicament.

L'idioma oficial és l'[[idioma àrap|àrap]], encara que es parla diàriament el dialecte conegut com el [[hasania]], també parlat en [[Mauritània]] en molt poques diferències, que a soles es poden detectar pels Bidhan (els habitants del Sàhara i Mauritània). També es parla l'[[Idioma espanyol|espanyol]], tant en la zona controlada per la RASD, com per Marroc, com el segon idioma més important del territori, particularment ben dominat pels que creixqueren baix la presència espanyola, i en girs i modismes de Canàries i a vegades [[arcaisme]]s dels [[anys 1950]], lo qual ho fa interessant filològicament.

La religió predominant és l'[[islam]].

La religió predominant és l'[[islam]].

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.saharamadrid.org/sahara.phtml Sàhara Occidental] Història, cronologia, cultura, etc.

* [http://www.saharamadrid.org/sahara.phtml Sàhara Occidental] Història, cronologia, cultura, etc.

* [http://www.arso.Org ARSO], associació per a la celebració d'un referèndum "lliure i real" (proFront Polisario).

* [http://www.arso.Org ARSO], associació per a la celebració d'un referèndum "lliure i real" (proFront Polisario).

* [http://www.un.org/spanish/Depts/dpko/minurso/ MINURSO], pàgina de la missió de la ONU en el Sàhara Occidental.

* [http://www.un.org/spanish/Depts/dpko/minurso/ MINURSO], pàgina de la missió de la ONU en el Sàhara Occidental.

 

[[Categoria:República Àrap Saharaui Democràtica]]

 

[[Categoria:Països d'Àfrica]]