Canvis

En l'any [[1979]] Mauritània, derrotada, firmà la pau en el [[Front Polisario]] renunciant a les seues pretensions en el territori, al mateix temps Marroc materialisà l'ocupació, en el soport financer i militar dels Estats Units. En [[1991]] Marroc i el Front Polisario firmaren un alt el foc auspiciat per la ONU que va establir la [[Missió de nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental]] ([[MINURSO]]), que se celebraria en febrer de [[1992]]. El Front Polisario acusa a Marroc d'anar ajornant la convocatòria del referèndum per mig d'apelacions per a que la població no saharaui instalada pel govern marroquí en la zona durant els últims anys (que ya és majoria) tinga dret de vot. Marroc rebuja estes acusacions.

En l'any [[1979]] Mauritània, derrotada, firmà la pau en el [[Front Polisario]] renunciant a les seues pretensions en el territori, al mateix temps Marroc materialisà l'ocupació, en el soport financer i militar dels Estats Units. En [[1991]] Marroc i el Front Polisario firmaren un alt el foc auspiciat per la ONU que va establir la [[Missió de nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental]] ([[MINURSO]]), que se celebraria en febrer de [[1992]]. El Front Polisario acusa a Marroc d'anar ajornant la convocatòria del referèndum per mig d'apelacions per a que la població no saharaui instalada pel govern marroquí en la zona durant els últims anys (que ya és majoria) tinga dret de vot. Marroc rebuja estes acusacions.

Per a superar l'estancament del procés de pau, les nacions Unides designaren a [[James Baker]] com Enviat Personal del secretari general de les nacions Unides per al Sàhara Occidental. Davall els seus auspicis, en [[1997]] Marroc i el Front Polisario firmaren els [[Acorts de Houston]]. En [[giner]] de l'any [[2000]] es va finalisar el procés d'identificació de votants per al referèndum d'autodeterminació. Es presentaren 120.000 apelacions pero, en conte de tramitar-les d'acort en els procediments pactats per les dos parts, el secretari general de la ONU va congelar el procés. Per a superar el bloqueig, el secretari general propongué un pla per a la repartició del Sàhara entre Marroc i el Front Polisario, solució que fon acceptada pel Front pero rebujada per Marroc. Per a superar de nou este bloqueig James Baker va propondre un atre pla, el cridat [[pla Baker II]] que en l'any 2003 fon avalat per unanimitat pel Consell de Seguritat (Resolució 1495). Marroc, no obstant, no va acceptar dit pla, perque segons els responsables marroquins el pla no garantisa la participació de tots els saharauis en el referèndum d'autodeterminació. Marroc propongué en el seu lloc concedir al Sàhara Occidental una àmplia autonomia baix la seua sobirania (les condicions de la qual no han segut encara concretades) i la creació del CORCAS (Consell Real per als Assunts del Sàhara) composta per membres de distints clans i tribus saharauis designats pel rei de Marroc, pero esta solució fon rebujada pel Front Polisario.

Per a superar l'estancament del procés de pau, les nacions Unides designaren a [[James Baker]] com Enviat Personal del secretari general de les nacions Unides per al Sàhara Occidental. Davall els seus auspicis, en [[1997]] Marroc i el Front Polisario firmaren els [[Acorts de Houston]]. En [[giner]] de l'any [[2000]] es va finalisar el procés d'identificació de votants per al referèndum d'autodeterminació. Es presentaren 120.000 apelacions pero, en conte de tramitar-les d'acort en els procediments pactats per les dos parts, el secretari general de la ONU va congelar el procés. Per a superar el bloqueig, el secretari general propongué un pla per a la repartició del Sàhara entre Marroc i el Front Polisario, solució que fon acceptada pel Front pero rebujada per Marroc. Per a superar de nou este bloqueig James Baker va propondre un atre pla, el nomenat [[pla Baker II]] que en l'any 2003 fon avalat per unanimitat pel Consell de Seguritat (Resolució 1495). Marroc, no obstant, no va acceptar dit pla, perque segons els responsables marroquins el pla no garantisa la participació de tots els saharauis en el referèndum d'autodeterminació. Marroc propongué en el seu lloc concedir al Sàhara Occidental una àmplia autonomia baix la seua sobirania (les condicions de la qual no han segut encara concretades) i la creació del CORCAS (Consell Real per als Assunts del Sàhara) composta per membres de distints clans i tribus saharauis designats pel rei de Marroc, pero esta solució fon rebujada pel Front Polisario.

Actualment, el territori del Sàhara Occidental es troba dividit per un [[Mur del Sàhara Occidental|mur]] de més de 2.000 [[quilómetro|km]] de llarc que dividix de nort a sur el Sàhara Occidental. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat per [[Marroc]], mentres que la zona a l'est del mur constituïxen els denominats "territoris lliberats" baix el control del Front Polisario.

Actualment, el territori del Sàhara Occidental es troba dividit per un [[Mur del Sàhara Occidental|mur]] de més de 2.000 [[quilómetro|km]] de llarc que dividix de nort a sur el Sàhara Occidental. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat per [[Marroc]], mentres que la zona a l'est del mur constituïxen els denominats "territoris lliberats" baix el control del Front Polisario.