Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:397px-Vegetables.jpg|thumb|<center>Hortalices</center>]] | | [[Image:397px-Vegetables.jpg|thumb|<center>Hortalices</center>]] |
| | | |
− | Les '''hortalices''' són un conjunt de [[plante]]s cultivades generalment en [[horta (cultiu)|horte]]s o [[regadiu]]s, que es consumixen com [[aliment]], ya siga de forma crua o preparada culinàriament. | + | Les '''hortalices''' són un conjunt de [[plante]]s cultivades generalment en [[horta (cultiu)|horte]]s o [[regadiu]]s, que es consumixen com a [[aliment]], ya siga de forma crua o preparada culinàriament. |
| | | |
− | El terme hortaliça inclou a les [[verdure]]s i a les [[llegum]]s verdes com les [[fava|faves]] i els [[pésol|pésols]]. Les hortalices exclouen a les [[fruite]]s i als [[cereal]]s. | + | El terme hortaliça inclou les [[verdure]]s i les [[llegum]]s verdes com les [[fava|faves]] i els [[pésol|pésols]]. Les hortalices exclouen les [[fruite]]s i els [[cereal]]s. |
| | | |
− | No obstant esta distinció és prou arbitrària i no es basa en cap fonament botànic, per eixemple, les tomaques i pimentons es consideren hortalices, no fruites, a pesar que la part comestible és un frut. | + | No obstant esta distinció és prou arbitrària i no es basa en cap fonament botànic, per eixemple, les tomaques i pimentons se consideren hortalices, no fruites, a pesar de que la part comestible és un fruit. |
| | | |
| == Tipos d'hortalices == | | == Tipos d'hortalices == |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | | |
| Classificació de les hortalices | | Classificació de les hortalices |
− | * Segons la '''part de la planta comestible''', les hortalices es classifiquen en: | + | * Segons la '''part de la planta comestible''', les hortalices se classifiquen en: |
− | *# '''Fruts:''' Albargina, pimentó, vitets, carabassa, tomaca | + | *# '''Fruits:''' Albargina, pimentó, vitets, carabassa, tomaca |
| *# '''Bulps:''' Ceba, porro, all sec. | | *# '''Bulps:''' Ceba, porro, all sec. |
| *# '''Fulls i brots verts:''' Bledes, chicòria, cart, endívia, lletuga, espinacs, jolivert, api, col, bròcul, cols de Brusseles. | | *# '''Fulls i brots verts:''' Bledes, chicòria, cart, endívia, lletuga, espinacs, jolivert, api, col, bròcul, cols de Brusseles. |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| *# '''Brots jóvens:''' Espàrrec. | | *# '''Brots jóvens:''' Espàrrec. |
| *# '''Llegums frescs o verts:''' Pésols, faves, bajoquetes. | | *# '''Llegums frescs o verts:''' Pésols, faves, bajoquetes. |
− | *# '''Arrels:''' Carlota, nap, remolacha, rave. | + | *# '''raïls:''' Carlota, nap, remolacha, rave. |
− | * Segons el '''mig de conservació''', les hortalices es classifiquen en: | + | * Segons el '''mig de conservació''', les hortalices ss classifiquen en: |
− | *# '''Hortalices fresques:''' Es venen a la menuda o envasades. | + | *# '''Hortalices fresques:''' se venen a la menuda o envasades. |
| *# '''Hortalices congelades:''' Pràcticament tenen les mateixes propietats que fresques. | | *# '''Hortalices congelades:''' Pràcticament tenen les mateixes propietats que fresques. |
| *# '''Hortalices deshidratades o dessecades:''' Se'ls ha eliminat l'aigua. | | *# '''Hortalices deshidratades o dessecades:''' Se'ls ha eliminat l'aigua. |
− | * Segons el '''color les hortalices''' es classifiquen en: | + | * Segons el '''color les hortalices''' se classifiquen en: |
− | *# '''Hortalices de fulla verda:''' Són les [[verdure]]s i aporten poques [[caloria]]s i tenen un gran valor alimentari per la seua riquea en [[vitamina|vitamines]] A, C, el complex B, E i K, minerals com el calci i el ferro i fibra. El color vert es deu a la presència de la [[clorofila]]. Són eixemple de verdures: lletuga, endívia, col llombarda, chicòria, créixens, bleda i espinac. | + | *# '''Hortalices de fulla verda:''' Són les [[verdure]]s i aporten poques [[caloria|calories]] i tenen un gran valor alimentici per la seua riquea en [[vitamina|vitamines]] A, C, el complex B, E i K, minerals com el calci i el ferro i fibra. El color vert se deu a la presència de la [[clorofila]]. Són eixemple de verdures: lletuga, endívia, col llombarda, chicòria, créixens, bleda i espinac. |
| *# '''Hortalices grogues:''' Estes hortalices són riques en [[caroté]], substància que favorix la formació de [[vitamina A]]. El caroté es va aïllar per primera vegada a partir de la carlota, hortaliça a qui deu el seu nom. | | *# '''Hortalices grogues:''' Estes hortalices són riques en [[caroté]], substància que favorix la formació de [[vitamina A]]. El caroté es va aïllar per primera vegada a partir de la carlota, hortaliça a qui deu el seu nom. |
| *# '''Hortalices d'atres colors:''' Contenen poc caroté pero són riques en [[vitamina C]] i en les [[vitamina B|vitamines del complex B]]. | | *# '''Hortalices d'atres colors:''' Contenen poc caroté pero són riques en [[vitamina C]] i en les [[vitamina B|vitamines del complex B]]. |
Llínea 31: |
Llínea 31: |
| == Composició de les hortalices == | | == Composició de les hortalices == |
| * '''Aigua:''' Les hortalices contenen una gran cantitat d'[[aigua]], aproximadament un 80% del seu pes. | | * '''Aigua:''' Les hortalices contenen una gran cantitat d'[[aigua]], aproximadament un 80% del seu pes. |
− | * '''Glúcits:''' Segons el tipos d'hortalices la proporció de [[hidrats de carbono]] és variable, sent majoritàriament d'absorció lenta. Segons la cantitat de glúcits les hortalices pertanyen a distints grups: | + | * '''Glúcits:''' Segons el tipo d'hortalices la proporció d'[[hidrats de carbono]] és variable, sent majoritàriament d'absorció lenta. Segons la cantitat de glúcits les hortalices pertanyen a distints grups: |
| *# '''Grup A:''' Contenen manco d'un 5% d'hidrats de carbono. Pertanyen ad este grup la bleda, l'api, l'espinac, l'albargina, el floricol, l'lletuga, el pimentó, el rave, la tomaca, entre totes les atres són un conjunt de plantes en este cas verdures que ajuden a fer que creixquen més ràpit i sense usar cap químic. | | *# '''Grup A:''' Contenen manco d'un 5% d'hidrats de carbono. Pertanyen ad este grup la bleda, l'api, l'espinac, l'albargina, el floricol, l'lletuga, el pimentó, el rave, la tomaca, entre totes les atres són un conjunt de plantes en este cas verdures que ajuden a fer que creixquen més ràpit i sense usar cap químic. |
| *# '''Grup B:''' Contenen d'un 5 a un 10% d'hidrats de carbono (carchofa, pésol, ceba, nap, porro, carlota, remolacha). | | *# '''Grup B:''' Contenen d'un 5 a un 10% d'hidrats de carbono (carchofa, pésol, ceba, nap, porro, carlota, remolacha). |
| *# '''Grup C:''' Contenen més del 10% d'hidrats de carbono (creïlla, mandioca). | | *# '''Grup C:''' Contenen més del 10% d'hidrats de carbono (creïlla, mandioca). |
− | * '''Vitamines i minerals:''' La majoria de les hortalices contenen gran cantitat de [[vitamine]]s i [[mineral]]s i pertanyen al grup d''''aliments reguladors''' en la [[roda dels aliments]], igual que les [[frute]]s. La [[vitamina A]] està present en la majoria de les hortalices en forma de provitamina. Especialment en carlotes, espinacs i jolivert. També són riques en [[vitamina C]] especialment pimentó, jolivert, cols de Brusseles i bròcul. Trobem [[vitamina E]] i [[vitamina K]] pero en molta manco cantitat en pésols i espinacs. Com a representant de les vitamines del grup B tenim l'[[àcit fòlic]] que es troba en les fulles de les hortalices verdes. El [[potassi]] abunda en la remolacha i la floricol; el [[magnesi]] en espinacs i bledes; el [[calci]] i el [[ferro]] està present en cantitats chicotetes i s'absorbixen en dificultat en el nostre [[tubo digestiu]]; el [[sodi]] en l'api. | + | * '''Vitamines i minerals:''' La majoria de les hortalices contenen gran cantitat de [[vitamina|vitamines]] i [[mineral]]s i pertanyen al grup d''''aliments reguladors''' en la [[roda dels aliments]], igual que les [[fruita|fruites]]. La [[vitamina A]] està present en la majoria de les hortalices en forma de provitamina. Especialment en carlotes, espinacs i jolivert. També són riques en [[vitamina C]] especialment pimentó, jolivert, cols de Brusseles i bròcul. Trobem [[vitamina E]] i [[vitamina K]] pero en molta manco cantitat en pésols i espinacs. Com a representant de les vitamines del grup B tenim l'[[àcit fòlic]] que es troba en les fulles de les hortalices verdes. El [[potassi]] abunda en la remolacha i la floricol; el [[magnesi]] en espinacs i bledes; el [[calci]] i el [[ferro]] està present en cantitats chicotetes i s'absorbixen en dificultat en el nostre [[tubo digestiu]]; el [[sodi]] en l'api. |
| * '''Substàncies volàtils:''' La ceba conté disulfur dipropil, que és la substància que fa plorar. | | * '''Substàncies volàtils:''' La ceba conté disulfur dipropil, que és la substància que fa plorar. |
| * '''Lípits i proteïnes:''' Presenten un contingut baix d'estos macronutrients. | | * '''Lípits i proteïnes:''' Presenten un contingut baix d'estos macronutrients. |
Llínea 45: |
Llínea 45: |
| == Conservació i almagasenament de les hortalices == | | == Conservació i almagasenament de les hortalices == |
| | | |
− | Les hortalices fresques han de conservar-se adequadament fins al moment del consum. Les condicions i duració de l'almagasenament influïxen molt en l'aspecte i valor nutritiu. La majoria de les hortalices han de conservar-se a [[temperature]]s baixes en una alta humitat ambiental, per lo qual el verduler del frigorífic és el lloc més recomanable. S'aconsella posar-les en bosses foradades o en làmines d'alumini i evitar que l'envàs siga hermètic. En el frigorífic es poden conservar alguns dies, segons la classe d'hortaliça. Per eixemple els espinacs, lletuga, etc, no convé tindre'ls més de 3 dies, no obstant les carlotes, naps, remolacha, són manco sensibles i es conserven durant més temps. Algunes com les cebes i els alls secs, no precisen ser conservades en la nevera, sent més adequat un lloc sec i airejat. | + | Les hortalices fresques han de conservar-se adequadament fins al moment del consum. Les condicions i duració de l'almagasenament influïxen molt en l'aspecte i valor nutritiu. La majoria de les hortalices han de conservar-se a [[temperature]]s baixes en una alta humitat ambiental, per lo que el verduler del frigorífic és el lloc més recomanable. S'aconsella posar-les en bosses foradades o en làmines d'alumini i evitar que l'envàs siga hermètic. En el frigorífic es poden conservar alguns dies, segons la classe d'hortaliça. Per eixemple els espinacs, lletuga, etc, no convé tindre'ls més de 3 dies, no obstant les carlotes, naps, remolacha, són manco sensibles i es conserven durant més temps. Algunes com les cebes i els alls secs, no precisen ser conservades en la nevera, sent més adequat un lloc sec i airejat. |
| | | |
| ==Neteja de les hortalices == | | ==Neteja de les hortalices == |