Llínea 57: |
Llínea 57: |
| === Colonialisme francés === | | === Colonialisme francés === |
| | | |
− | La penetració europea en el territori de l'actual República Centreafricana (RCA) va començar a finals del [[sigle XIX]] (entre [[1875]] i [[1900]]). [[Pierre Savorgnan de Brazza]] prengué el liderage i es va establir en el [[República del Congo|Congo]] [[França|francés]] en quarters centrals en la ciutat que despuix portaria el seu nom ([[Brazzaville]]), i envià expedicions a remontar el riu [[Ubangui]] a fi d'expandir les propietats franceses en el territori central d'[[Àfrica]]. El rei [[Lleopolt II de Bèlgica]], [[Alemanya]] i el [[Regne Unit]] també competien per estendre les seues possessions en l'actual territori de la RCA. | + | La penetració europea en el territori de l'actual República Centreafricana (RCA) va començar a finals del [[sigle XIX]] (entre els anys [[1875]] i [[1900]]). [[Pierre Savorgnan de Brazza]] prengué el liderage i es va establir en el [[República del Congo|Congo]] [[França|francés]] en quarters centrals en la ciutat que despuix portaria el seu nom ([[Brazzaville]]), i envià expedicions a remontar el riu [[Ubangui]] a fi d'expandir les propietats franceses en el territori central d'[[Àfrica]]. El rei [[Lleopolt II de Bèlgica]], [[Alemanya]] i el [[Regne Unit]] també competien per estendre les seues possessions en l'actual territori de la RCA. |
| | | |
| En [[1889]] els francesos varen crear un enclavament a la vora del riu [[Ubangui]] en [[Bangui]], la qual més tart seria la capital de [[Ubangui-Chari]] i de la República Centreafricana. [[Pierre Savorgnan de Brazza|De Brazza]] envià expedicions en [[1890]]-[[1891|91]] al Riu [[Shanga]] en la regió que en l'actualitat correspon al suroest de la RCA. De Brazza i els colonialistes francesos desijaven expandir els llímits del [[Congo francés]] a fi de conectar-los en els territoris francesos en l'oest, nort i est d'[[Àfrica]]. | | En [[1889]] els francesos varen crear un enclavament a la vora del riu [[Ubangui]] en [[Bangui]], la qual més tart seria la capital de [[Ubangui-Chari]] i de la República Centreafricana. [[Pierre Savorgnan de Brazza|De Brazza]] envià expedicions en [[1890]]-[[1891|91]] al Riu [[Shanga]] en la regió que en l'actualitat correspon al suroest de la RCA. De Brazza i els colonialistes francesos desijaven expandir els llímits del [[Congo francés]] a fi de conectar-los en els territoris francesos en l'oest, nort i est d'[[Àfrica]]. |
| | | |
− | En [[1894]] els llímits del [[Congo francés]] foren fixats en tractats en els territoris del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] ([[Estat lliure del Congo]]) i en [[Camerun]], ocupat en eixos moments pels [[Alemanya|alemans]]. Una vegada que els negociadors europeus varen acordar els llímits del [[Congo francés]], [[França]] buscà la forma de poder resoldre la costosa ocupació, administració i desenroll del territori. Les notícies de l'èxit econòmic conseguit per les concessions a companyies privades per part del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] en l'[[Estat Lliure del Congo]] va convéncer al [[França|govern francés]] en [[1889]] d'otorgar a 17 companyies privades grans concessions dins de la regió [[Ubangui-Chari]] | + | En l'any [[1894]] els llímits del [[Congo francés]] foren fixats en tractats en els territoris del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] ([[Estat lliure del Congo]]) i en [[Camerun]], ocupat en eixos moments pels [[Alemanya|alemans]]. Una vegada que els negociadors europeus varen acordar els llímits del [[Congo francés]], [[França]] buscà la forma de poder resoldre la costosa ocupació, administració i desenroll del territori. Les notícies de l'èxit econòmic conseguit per les concessions a companyies privades per part del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] en l'[[Estat Lliure del Congo]] va convéncer al [[França|govern francés]] en [[1889]] d'otorgar a 17 companyies privades grans concessions dins de la regió [[Ubangui-Chari]] |
| | | |
| A canvi dels drets d'explotació d'eixes terres, les companyies es comprometeren a pagar imposts a l'Estat colonial francés i a promoure la les seues concessions.{{cita requerida}} Les companyies utilisaren agents europeus i africans, els que a sovint gastaren métodos brutals i atroços per a explotar als treballadors centreafricans. | | A canvi dels drets d'explotació d'eixes terres, les companyies es comprometeren a pagar imposts a l'Estat colonial francés i a promoure la les seues concessions.{{cita requerida}} Les companyies utilisaren agents europeus i africans, els que a sovint gastaren métodos brutals i atroços per a explotar als treballadors centreafricans. |