Canvis

La penetració europea en el territori de l'actual República Centreafricana (RCA) va començar a finals del [[sigle XIX]] (entre [[1875]] i [[1900]]). [[Pierre Savorgnan de Brazza]] prengué el liderage i es va establir en el [[República del Congo|Congo]] [[França|francés]] en quarters centrals en la ciutat que despuix portaria el seu nom ([[Brazzaville]]), i envià expedicions a remontar el riu [[Ubangui]] a fi d'expandir les propietats franceses en el territori central d'[[Àfrica]]. El rei [[Lleopolt II de Bèlgica]], [[Alemanya]] i el [[Regne Unit]] també competien per estendre les seues possessions en l'actual territori de la RCA.  

La penetració europea en el territori de l'actual República Centreafricana (RCA) va començar a finals del [[sigle XIX]] (entre [[1875]] i [[1900]]). [[Pierre Savorgnan de Brazza]] prengué el liderage i es va establir en el [[República del Congo|Congo]] [[França|francés]] en quarters centrals en la ciutat que despuix portaria el seu nom ([[Brazzaville]]), i envià expedicions a remontar el riu [[Ubangui]] a fi d'expandir les propietats franceses en el territori central d'[[Àfrica]]. El rei [[Lleopolt II de Bèlgica]], [[Alemanya]] i el [[Regne Unit]] també competien per estendre les seues possessions en l'actual territori de la RCA.  

En [[1889]] els francesos van crear un enclavament a la vora del riu [[Ubangui]] en [[Bangui]], la qual més tart seria la capital de [[Ubangui-Chari]] i de la República Centreafricana. [[Pierre Savorgnan de Brazza|De Brazza]] envià expedicions en [[1890]]-[[1891|91]] al Riu [[Shanga]] en la regió que en l'actualitat correspon al suroest de la RCA. De Brazza i els colonialistes francesos desijaven expandir els llímits del [[Congo francés]] a fi de conectar-los en els territoris francesos en l'oest, nort i est d'[[Àfrica]].  

En [[1889]] els francesos varen crear un enclavament a la vora del riu [[Ubangui]] en [[Bangui]], la qual més tart seria la capital de [[Ubangui-Chari]] i de la República Centreafricana. [[Pierre Savorgnan de Brazza|De Brazza]] envià expedicions en [[1890]]-[[1891|91]] al Riu [[Shanga]] en la regió que en l'actualitat correspon al suroest de la RCA. De Brazza i els colonialistes francesos desijaven expandir els llímits del [[Congo francés]] a fi de conectar-los en els territoris francesos en l'oest, nort i est d'[[Àfrica]].  

En [[1894]] els llímits del [[Congo francés]] foren fixats en tractats en els territoris del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] ([[Estat lliure del Congo]]) i en [[Camerun]], ocupat en eixos moments pels  [[Alemanya|alemans]]. Una vegada que els negociadors europeus van acordar els llímits del [[Congo francés]], [[França]] buscà la forma de poder resoldre la costosa ocupació, administració i desenroll del territori. Les notícies de l'èxit econòmic conseguit per les concessions a companyies privades per part del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] en l'[[Estat Lliure del Congo]] va convéncer al [[França|govern francés]] en [[1889]] d'otorgar a 17 companyies privades grans concessions dins de la regió [[Ubangui-Chari]]

En [[1894]] els llímits del [[Congo francés]] foren fixats en tractats en els territoris del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] ([[Estat lliure del Congo]]) i en [[Camerun]], ocupat en eixos moments pels  [[Alemanya|alemans]]. Una vegada que els negociadors europeus varen acordar els llímits del [[Congo francés]], [[França]] buscà la forma de poder resoldre la costosa ocupació, administració i desenroll del territori. Les notícies de l'èxit econòmic conseguit per les concessions a companyies privades per part del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]] en l'[[Estat Lliure del Congo]] va convéncer al [[França|govern francés]] en [[1889]] d'otorgar a 17 companyies privades grans concessions dins de la regió [[Ubangui-Chari]]

A canvi dels drets d'explotació d'eixes terres, les companyies es comprometeren a pagar imposts a l'Estat colonial francés i a promoure la les seues concessions.{{cita requerida}} Les companyies utilisaren agents europeus i africans, els que a sovint gastaren métodos brutals i atroços per a explotar als treballadors centreafricans.  

A canvi dels drets d'explotació d'eixes terres, les companyies es comprometeren a pagar imposts a l'Estat colonial francés i a promoure la les seues concessions.{{cita requerida}} Les companyies utilisaren agents europeus i africans, els que a sovint gastaren métodos brutals i atroços per a explotar als treballadors centreafricans.  

Durant la segona década del govern colonial francés ([[1910]]-[[1920]]), les companyies privades com l'Estat colonial francés van continuar usant métodos brutals per a forçar als habitants locals a treballar per ad ells.

Durant la segona década del govern colonial francés ([[1910]]-[[1920]]), les companyies privades com l'Estat colonial francés varen continuar usant métodos brutals per a forçar als habitants locals a treballar per ad ells.

=== Independència ===

=== Independència ===

[[André Kolingba|Kolingba]] va suspendre la constitució i va dirigir una junta militar fins a [[1985]], incorporà la constitució de [[1986]] que fon adoptada per un [[referèndum]] nacional, i va crear el seu propi partit ''Rassemblement Démocratique Centrafricain'' (RDC). En [[1987]] les  eleccions parlamentàries foren boicotejades pels dos majors opositors a [[Kolingba]] [[Abel Goumba]] i Ange-Félix Patassé pel fet que els seus partits no varen ser habilitats per a competir en les eleccions.

[[André Kolingba|Kolingba]] va suspendre la constitució i va dirigir una junta militar fins a [[1985]], incorporà la constitució de [[1986]] que fon adoptada per un [[referèndum]] nacional, i va crear el seu propi partit ''Rassemblement Démocratique Centrafricain'' (RDC). En [[1987]] les  eleccions parlamentàries foren boicotejades pels dos majors opositors a [[Kolingba]] [[Abel Goumba]] i Ange-Félix Patassé pel fet que els seus partits no varen ser habilitats per a competir en les eleccions.

En [[1990]], despuix de la caiguda del comunisme, el moviment a favor de la democràcia es tornà molt actiu. En maig de 1990 una carta firmada per 253 respectats ciutadans van convocar a una Convenció nacional, pero Kolingba refusà esta petició. Després de les pressions dels països occidentals, Kolingba va accedir a realisar eleccions lliures en octubre de 1992 en ajuda de les [[nacions Unides]] a través de la seua Oficina d'assistència electoral. No obstant, alegant la possibilitat d'irregularitats, Kolingba suspengué les eleccions a fi de mantindre's en el poder. Precedentment s'havia presentat una molt forta pressió de GIBAFOR per a establir un Consell Nacional Polític Provisori per a la República "Conseil National Politique Provisoire de la République" (CNPPR), lo mateix que una Comissió electoral mixta que incloguera representants de tots els partits polítics.

En [[1990]], despuix de la caiguda del comunisme, el moviment a favor de la democràcia es tornà molt actiu. En maig de 1990 una carta firmada per 253 respectats ciutadans varen convocar a una Convenció nacional, pero Kolingba refusà esta petició. Després de les pressions dels països occidentals, Kolingba va accedir a realisar eleccions lliures en octubre de 1992 en ajuda de les [[nacions Unides]] a través de la seua Oficina d'assistència electoral. No obstant, alegant la possibilitat d'irregularitats, Kolingba suspengué les eleccions a fi de mantindre's en el poder. Precedentment s'havia presentat una molt forta pressió de GIBAFOR per a establir un Consell Nacional Polític Provisori per a la República "Conseil National Politique Provisoire de la République" (CNPPR), lo mateix que una Comissió electoral mixta que incloguera representants de tots els partits polítics.

[[Image:395px-Central African Republic - Girl in Ngaoundaye.jpg|300px|thumb|Chiqueta centreafricana en dibuix sobre la guerra.]]

[[Image:395px-Central African Republic - Girl in Ngaoundaye.jpg|300px|thumb|Chiqueta centreafricana en dibuix sobre la guerra.]]

Després de les eleccions en [[1993]] en el soport de la comunitat internacional, [[Ange-Félix Patassé]] va obtindre el primer lloc en la primera ronda de les eleccions seguit per [[Abel Goumba]] i [[David Dacko]], Kolingba acabà en quart lloc, en la segona volta electoral Patassé es va impondre sobre Goumba en un 52,5% dels vots que majoritàriament provingueren dels votants de [[Gbaya]], [[Kare]] i [[Kaba]] i grans poblacions del noroest mentres que els vots de Goumba van provindre de les poblacions del sur i de l'est.

Després de les eleccions en [[1993]] en el soport de la comunitat internacional, [[Ange-Félix Patassé]] va obtindre el primer lloc en la primera ronda de les eleccions seguit per [[Abel Goumba]] i [[David Dacko]], Kolingba acabà en quart lloc, en la segona volta electoral Patassé es va impondre sobre Goumba en un 52,5% dels vots que majoritàriament provingueren dels votants de [[Gbaya]], [[Kare]] i [[Kaba]] i grans poblacions del noroest mentres que els vots de Goumba varen provindre de les poblacions del sur i de l'est.

Ad això el partit que portà a Patassé a la presidència Moviment per a la lliberació del poble centreafricà (''Mouvement pour la Libération Du Peuple Centrafricain'') (MLPC) va obtindre una majoria simple mes no absoluta en el Parlament per lo que requerí de socis en la coalició del govern.

Ad això el partit que portà a Patassé a la presidència Moviment per a la lliberació del poble centreafricà (''Mouvement pour la Libération Du Peuple Centrafricain'') (MLPC) va obtindre una majoria simple mes no absoluta en el Parlament per lo que requerí de socis en la coalició del govern.

En [[1994]] el president [[Ange-Félix Patassé|Patassé]] li retirà el grau militar a l'expresident de facto [[André Kolingba|Kolingba]], en decembre d'eixe any fon aprovada una nova Constitució per al país i promulgada el [[14 de giner]] de [[1995]].  

En [[1994]] el president [[Ange-Félix Patassé|Patassé]] li retirà el grau militar a l'expresident de facto [[André Kolingba|Kolingba]], en decembre d'eixe any fon aprovada una nova Constitució per al país i promulgada el [[14 de giner]] de [[1995]].  

Durant els anys [[1996]] i [[1997]] es produïren diversos motins contra el govern de Patassé acompanyats de saquejos, destrucció i tensió [[ètnia|ètnica]]. El [[25 de juny]] de [[1997]] els acorts de pau de [[Bangui]] van establir la creació d'una força militar africana a fi de garantisar la seguritat en el país i respecte al conflicte en potència. La ''Mission Interafricaine de Surveillance des Accords de Bangui'' (MISAB) fon encapçalada per l'expresident- de [[Malí]] [[Amadou Touré]] qui també oficià com a cap de mediadors i va impedir l'entrada dels rebels al govern el [[7 d'abril]] de [[1997]], eixa missió fon reemplaçada en posterioritat per la força de pau de les [[nacions Unides]] en la República Centreafricana (MINURCA).  

Durant els anys [[1996]] i [[1997]] es produïren diversos motins contra el govern de Patassé acompanyats de saquejos, destrucció i tensió [[ètnia|ètnica]]. El [[25 de juny]] de [[1997]] els acorts de pau de [[Bangui]] varen establir la creació d'una força militar africana a fi de garantisar la seguritat en el país i respecte al conflicte en potència. La ''Mission Interafricaine de Surveillance des Accords de Bangui'' (MISAB) fon encapçalada per l'expresident- de [[Malí]] [[Amadou Touré]] qui també oficià com a cap de mediadors i va impedir l'entrada dels rebels al govern el [[7 d'abril]] de [[1997]], eixa missió fon reemplaçada en posterioritat per la força de pau de les [[nacions Unides]] en la República Centreafricana (MINURCA).  

En les eleccions parlamentàries de [[1998]] el partit d'[[André Kolingba]] guanyà 20 dels 109 bancs lo que significà la seu tornada a l'arena política, pijor igualment en [[1999]] encara en moltes denúncies de [[corrupció]] en el seu govern Patassé va obtindre el seu segon mandat a la presidència.

En les eleccions parlamentàries de [[1998]] el partit d'[[André Kolingba]] guanyà 20 dels 109 bancs lo que significà la seu tornada a l'arena política, pijor igualment en [[1999]] encara en moltes denúncies de [[corrupció]] en el seu govern Patassé va obtindre el seu segon mandat a la presidència.

===Sigle XXI===

===Sigle XXI===

El [[28 de maig]] de [[2001]] rebels prengueren diversos punts estratègics en [[Bangui]] en un fallit [[colp d'Estat]] els caps de la milícia [[Abel Abrou]], i el general [[Francois N'Djadder Bedaya]] van ser assessinats, Patassé en el soport de tropes del rebel [[Jean-pierre Bífia]] de la República Democràtica del Congo i soldats [[Líbia|libis]] reprimiren els intents rebels, i en posterioritat foren acusats de prendre venjança contra els rebels, conflicte que es va traduir en la destrucció de cents de llars en la contornada de la capital [[Bangui]] com en l'acusació de tortura i assessinat dels rebels.  

El [[28 de maig]] de [[2001]] rebels prengueren diversos punts estratègics en [[Bangui]] en un fallit [[colp d'Estat]] els caps de la milícia [[Abel Abrou]], i el general [[Francois N'Djadder Bedaya]] varen ser assessinats, Patassé en el soport de tropes del rebel [[Jean-pierre Bífia]] de la República Democràtica del Congo i soldats [[Líbia|libis]] reprimiren els intents rebels, i en posterioritat foren acusats de prendre venjança contra els rebels, conflicte que es va traduir en la destrucció de cents de llars en la contornada de la capital [[Bangui]] com en l'acusació de tortura i assessinat dels rebels.  

[[Image:800px-President of the CAR in Brussel.jpg|thumb|left|300px| [[François Bozizé]], president de la República Centreafricana, en [[Brusseles]].]]

[[Image:800px-President of the CAR in Brussel.jpg|thumb|left|300px| [[François Bozizé]], president de la República Centreafricana, en [[Brusseles]].]]

Després d'això, el govern de Patassé, acusà al general [[François Bozizé]] d'estar preparant un nou [[colp d'Estat]], despuix d'això Bozizé va fugir en les seues tropes lleals cap a [[Chad]]. El [[25 d'octubre]] de [[2002]] [[François Bozizé|Bozizé]] llançà un atac sorpresa contra Patassé, qui es trobava fora del país, els soldats [[Líbia|libis]] i les tropes [[República democràtica del Congo|congoleses]] rebels de [[Jean-pierre Bemba|Bemba]] van fallar en el seu intent de detindre als rebels els que prengueren el control del país i depongueren a Patassé.

Després d'això, el govern de Patassé, acusà al general [[François Bozizé]] d'estar preparant un nou [[colp d'Estat]], despuix d'això Bozizé va fugir en les seues tropes lleals cap a [[Chad]]. El [[25 d'octubre]] de [[2002]] [[François Bozizé|Bozizé]] llançà un atac sorpresa contra Patassé, qui es trobava fora del país, els soldats [[Líbia|libis]] i les tropes [[República democràtica del Congo|congoleses]] rebels de [[Jean-pierre Bemba|Bemba]] varen fallar en el seu intent de detindre als rebels els que prengueren el control del país i depongueren a Patassé.

[[François Bozizé]] va suspendre la Constitució i va nomenar un gabinet en diversos membres de partits de l'oposició. [[Abel Goumba]] qui fruïa d'un gran respecte com a polític en la població centreafricana fon nomenat vicepresident, lo qual va donar al govern de Bazizé una certa image positiva. Bazizé establí un Consell Nacional de Transició a la fi de redactar una nova [[Constitució]]. La nova Constitució fon aprovada i l'any [[2003]] Bozizé guanyà la presidència en segona volta en les eleccions, per a les quals Patassé no va poder presentar-se.

[[François Bozizé]] va suspendre la Constitució i va nomenar un gabinet en diversos membres de partits de l'oposició. [[Abel Goumba]] qui fruïa d'un gran respecte com a polític en la població centreafricana fon nomenat vicepresident, lo qual va donar al govern de Bazizé una certa image positiva. Bazizé establí un Consell Nacional de Transició a la fi de redactar una nova [[Constitució]]. La nova Constitució fon aprovada i l'any [[2003]] Bozizé guanyà la presidència en segona volta en les eleccions, per a les quals Patassé no va poder presentar-se.