Canvis

== Història ==

== Història ==

El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués [[Diego Cao]] qui aplegà en [[1486]], desembarcant en lo que actualment és [[Cape Cross]] en la seua ruta cap a  l'Índia.

El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués [[Diego Cao]] qui aplegà en l'any [[1486]], desembarcant en lo que actualment és [[Cape Cross]] en la seua ruta cap a  l'Índia.

Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.

Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.

A principis del [[sigle XIX]] se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.<ref name="zimbabwe"/>

A principis del [[sigle XIX]] se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.<ref name="zimbabwe"/>

Cap a [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].

Cap a l'any [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].

En [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.

En l'any [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.

Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan varen esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del [[sigle XIX]] els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.

Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan varen esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del [[sigle XIX]] els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.

Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es varen dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.

Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es varen dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.

Després de molts anys de [[guerra]] i devall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En el [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.[[Image:Heroes Acre 1.jpg|150px|right|thumb|Monument als Héroes, Namíbia]]

Després de molts anys de [[guerra]] i devall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en l'any [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En l'any [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.[[Image:Heroes Acre 1.jpg|150px|right|thumb|Monument als Héroes, Namíbia]]

== Geografia ==

== Geografia ==