153
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 23:
Llínea 23: − + − + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Es tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 havia instalades al voltant de 130000.
Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Es tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 havia instalades al voltant de 130000.
La ciutat de Timișoara, en Romania, fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.
La ciutat de Timișoara, en [[Romania]], fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.
La localitat de Comillas (Cantàbria) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'Alfonso XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.
La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'Alfonso XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.
La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les drassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix molt manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del sigle XIX, en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.
A principis del Sigle XX,en 1905,la llàntia fluorescent es va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.
Posteriorment,en els anys 1950 es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega del qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per #lo que es va cridar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre el èxit que s'esperava,no es varen usar generalment.En estes llànties per la degradació dels components interns, es pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri,en els anys 1970 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica,una década despuix en els anys 1980 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminaries,esta és una de les fonts de llum d'allumenat publique actuals mes eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.
==Formes i tecnologies d'allumenat públic==