Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  11:20 2 set 2018
m
Llínea 9: Llínea 9:  
En l'any [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].
 
En l'any [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].
   −
Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].
+
Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En l'any [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].
    
[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].
 
[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].
123 628

edicions

Menú de navegació