Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
16 bytes afegits ,  12:24 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 32: Llínea 32:     
== Les sifres de La Tracta ==
 
== Les sifres de La Tracta ==
El número de persones esclavisades procedents d'Àfrica varia, segons distintes estimacions entre els 10 i els 28 millons de persones,<ref>[http://news.Bbc.Co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Sifres de l'esclavitut]</ref> encara que hi ha els que parlen de 60 millons. Fins a 1850, almenys 13 millons{{cita requerida}} anren a parar a les colònies d'Amèrica, especialment Amèrica del Nort i el Carib. Ademés l'investigador Enrique Peregalli, calcula que hi hauria que afegir un 25% de morts durant les captures i un atre 25% durant el viage per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.Pdf La esclavitud: América conquistada, Africa esclavizada]</ref> També es calcula que uns 17 millons van ser venuts en l'Índic, Mig Orient i el nort d'Àfrica.
+
El número de persones esclavisades procedents d'Àfrica varia, segons distintes estimacions entre els 10 i els 28 millons de persones,<ref>[http://news.Bbc.Co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Sifres de l'esclavitut]</ref> encara que hi ha els que parlen de 60 millons. Fins a 1850, almenys 13 millons{{cita requerida}} anren a parar a les colònies d'Amèrica, especialment Amèrica del Nort i el Carib. Ademés l'investigador Enrique Peregalli, calcula que hi hauria que afegir un 25% de morts durant les captures i un atre 25% durant el viage per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.Pdf La esclavitud: América conquistada, Africa esclavizada]</ref> També es calcula que uns 17 millons varen ser venuts en l'Índic, Mig Orient i el nort d'Àfrica.
    
Les principals potències esclavistes que varen estar implicades en el comerç i transport de persones esclavisades procedents d'Àfrica en La Tracta Atlàntica, serien segons estimacions:<ref>Thomas, Hugh. The Slave Trade, 1997.</ref>
 
Les principals potències esclavistes que varen estar implicades en el comerç i transport de persones esclavisades procedents d'Àfrica en La Tracta Atlàntica, serien segons estimacions:<ref>Thomas, Hugh. The Slave Trade, 1997.</ref>
Llínea 52: Llínea 52:  
La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció.
 
La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció.
   −
En les noves nacions americanes l'abolició, moltes vegades precedida de la [[llibertat de ventres]], es produïx durant el procés independentiste, en alguns casos i en atres durant els primers anys de l'independència. El primer país en que es va abolir l'esclavitut fon [[Haití]] en [[1803]]. En [[Mèxic]] fon [[Miguel Hidalgo]], el 6 de decembre de [[1810]], qui abolí l'esclavitut. Li seguiren les [[províncies Unides del Riu de la Plata]] en [[1813]]. Entre els últims països en abolir l'esclavitut es troben [[Cuba]], baix domini espanyol, en [[1886]], i [[Brasil]] en [[1888]]. Les revolucions cubanes contra el domini espanyol de finals del sigle XIX es van sustentar en gran manera en el lent procés d'abolició de l'esclavitut realisat per les autoritats espanyoles.
+
En les noves nacions americanes l'abolició, moltes vegades precedida de la [[llibertat de ventres]], es produïx durant el procés independentiste, en alguns casos i en atres durant els primers anys de l'independència. El primer país en que es va abolir l'esclavitut fon [[Haití]] en [[1803]]. En [[Mèxic]] fon [[Miguel Hidalgo]], el 6 de decembre de [[1810]], qui abolí l'esclavitut. Li seguiren les [[províncies Unides del Riu de la Plata]] en [[1813]]. Entre els últims països en abolir l'esclavitut es troben [[Cuba]], baix domini espanyol, en [[1886]], i [[Brasil]] en [[1888]]. Les revolucions cubanes contra el domini espanyol de finals del sigle XIX es varen sustentar en gran manera en el lent procés d'abolició de l'esclavitut realisat per les autoritats espanyoles.
    
=== Imperi Britànic ===
 
=== Imperi Britànic ===
Llínea 61: Llínea 61:  
Anglaterra, que tractava d'influir en les reunions internacionals, subscrigué tractats bilaterals en [[Espanya]] en [[1814]], en el que es prohibia el comerç d'esclaus.<ref name=autogenerated1 />
 
Anglaterra, que tractava d'influir en les reunions internacionals, subscrigué tractats bilaterals en [[Espanya]] en [[1814]], en el que es prohibia el comerç d'esclaus.<ref name=autogenerated1 />
   −
L'abolició llegal de l'esclavitut en l'Espanya peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]] que van amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de [[Marroc]] dels esclaus musulmans de [[Barcelona]], [[Sevilla]] i [[Cadis]], per mig de la seua compra, en [[1766]].
+
L'abolició llegal de l'esclavitut en l'Espanya peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]] que varen amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de [[Marroc]] dels esclaus musulmans de [[Barcelona]], [[Sevilla]] i [[Cadis]], per mig de la seua compra, en [[1766]].
    
Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], a soles defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.
 
Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], a soles defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.
Llínea 67: Llínea 67:  
La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Després de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.
 
La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Després de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.
   −
El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”.  En el soport de polítics que van forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]].
+
El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”.  En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]].
    
Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei cridada de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]].
 
Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei cridada de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]].
   −
Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es van crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans.
+
Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es varen crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans.
    
Precisament, l'oposició ad este proyecte de llei abolicioniste fon un dels elements més visibles, en la prensa conservadora, de crítica al rei Amadeu, retraent-li que no s'enfrontara de forma dubtosament constitucional, a un Parlament dominat per una aliança, en esta qüestió, de [[monàrquic-progressistes]] (com el mateix cap de govern Ruiz Zorrilla) i de [[republica]]ns (com Castelar o Pi Margall). Segons el [[Diari de Barcelona]], el [[7 de febrer]] de [[1873]] s'haguera produït un [[colp militar]] si el rei l'haguera llegitimat en el seu soport. En el seu lloc, Amadeu ratificà l'orde del govern de dissoldre l'arma d'artilleria. A continuació, el [[11 de febrer]], [[abdicació|abdicà]].
 
Precisament, l'oposició ad este proyecte de llei abolicioniste fon un dels elements més visibles, en la prensa conservadora, de crítica al rei Amadeu, retraent-li que no s'enfrontara de forma dubtosament constitucional, a un Parlament dominat per una aliança, en esta qüestió, de [[monàrquic-progressistes]] (com el mateix cap de govern Ruiz Zorrilla) i de [[republica]]ns (com Castelar o Pi Margall). Segons el [[Diari de Barcelona]], el [[7 de febrer]] de [[1873]] s'haguera produït un [[colp militar]] si el rei l'haguera llegitimat en el seu soport. En el seu lloc, Amadeu ratificà l'orde del govern de dissoldre l'arma d'artilleria. A continuació, el [[11 de febrer]], [[abdicació|abdicà]].
Llínea 85: Llínea 85:     
No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat.
 
No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat.
Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir devall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] a soles governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia.
+
Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, varen seguir devall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] a soles governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia.
 
L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials.
 
L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials.
   Llínea 92: Llínea 92:  
:''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.''
 
:''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.''
   −
:''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.''
+
:''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, varen ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.''
    
En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, despuix de dificultats i violacions a la iniciativa, el [[21 de maig]] de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons.
 
En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, despuix de dificultats i violacions a la iniciativa, el [[21 de maig]] de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons.
Llínea 126: Llínea 126:  
:''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.''
 
:''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.''
   −
:''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.''
+
:''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, varen ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.''
    
En [[1823]] es va declarar la total prohibició del comerç d'esclaus. La població esclava havia anat reduint-se gradualment fins a aplegar en els [[anys 1850]] a ser una suma insignificant de la força de treball. Durant la presidència de [[José Gregorio Monagas]] es donaria el pas final a l'abolició de l'esclavitut en el decret del Congrés de la República el [[24 de març]] de [[1854]], el  
 
En [[1823]] es va declarar la total prohibició del comerç d'esclaus. La població esclava havia anat reduint-se gradualment fins a aplegar en els [[anys 1850]] a ser una suma insignificant de la força de treball. Durant la presidència de [[José Gregorio Monagas]] es donaria el pas final a l'abolició de l'esclavitut en el decret del Congrés de la República el [[24 de març]] de [[1854]], el  
126 643

edicions

Menú de navegació