Llínea 32: |
Llínea 32: |
| | | |
| == Les sifres de La Tracta == | | == Les sifres de La Tracta == |
− | El número de persones esclavisades procedents d'Àfrica varia, segons distintes estimacions entre els 10 i els 28 millons de persones,<ref>[http://news.Bbc.Co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Sifres de l'esclavitut]</ref> encara que hi ha els que parlen de 60 millons. Fins a 1850, almenys 13 millons{{cita requerida}} anren a parar a les colònies d'Amèrica, especialment Amèrica del Nort i el Carib. Ademés l'investigador Enrique Peregalli, calcula que hi hauria que afegir un 25% de morts durant les captures i un atre 25% durant el viage per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.Pdf La esclavitud: América conquistada, Africa esclavizada]</ref> També es calcula que uns 17 millons van ser venuts en l'Índic, Mig Orient i el nort d'Àfrica. | + | El número de persones esclavisades procedents d'Àfrica varia, segons distintes estimacions entre els 10 i els 28 millons de persones,<ref>[http://news.Bbc.Co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Sifres de l'esclavitut]</ref> encara que hi ha els que parlen de 60 millons. Fins a 1850, almenys 13 millons{{cita requerida}} anren a parar a les colònies d'Amèrica, especialment Amèrica del Nort i el Carib. Ademés l'investigador Enrique Peregalli, calcula que hi hauria que afegir un 25% de morts durant les captures i un atre 25% durant el viage per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.Pdf La esclavitud: América conquistada, Africa esclavizada]</ref> També es calcula que uns 17 millons varen ser venuts en l'Índic, Mig Orient i el nort d'Àfrica. |
| | | |
| Les principals potències esclavistes que varen estar implicades en el comerç i transport de persones esclavisades procedents d'Àfrica en La Tracta Atlàntica, serien segons estimacions:<ref>Thomas, Hugh. The Slave Trade, 1997.</ref> | | Les principals potències esclavistes que varen estar implicades en el comerç i transport de persones esclavisades procedents d'Àfrica en La Tracta Atlàntica, serien segons estimacions:<ref>Thomas, Hugh. The Slave Trade, 1997.</ref> |
Llínea 52: |
Llínea 52: |
| La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció. | | La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció. |
| | | |
− | En les noves nacions americanes l'abolició, moltes vegades precedida de la [[llibertat de ventres]], es produïx durant el procés independentiste, en alguns casos i en atres durant els primers anys de l'independència. El primer país en que es va abolir l'esclavitut fon [[Haití]] en [[1803]]. En [[Mèxic]] fon [[Miguel Hidalgo]], el 6 de decembre de [[1810]], qui abolí l'esclavitut. Li seguiren les [[províncies Unides del Riu de la Plata]] en [[1813]]. Entre els últims països en abolir l'esclavitut es troben [[Cuba]], baix domini espanyol, en [[1886]], i [[Brasil]] en [[1888]]. Les revolucions cubanes contra el domini espanyol de finals del sigle XIX es van sustentar en gran manera en el lent procés d'abolició de l'esclavitut realisat per les autoritats espanyoles. | + | En les noves nacions americanes l'abolició, moltes vegades precedida de la [[llibertat de ventres]], es produïx durant el procés independentiste, en alguns casos i en atres durant els primers anys de l'independència. El primer país en que es va abolir l'esclavitut fon [[Haití]] en [[1803]]. En [[Mèxic]] fon [[Miguel Hidalgo]], el 6 de decembre de [[1810]], qui abolí l'esclavitut. Li seguiren les [[províncies Unides del Riu de la Plata]] en [[1813]]. Entre els últims països en abolir l'esclavitut es troben [[Cuba]], baix domini espanyol, en [[1886]], i [[Brasil]] en [[1888]]. Les revolucions cubanes contra el domini espanyol de finals del sigle XIX es varen sustentar en gran manera en el lent procés d'abolició de l'esclavitut realisat per les autoritats espanyoles. |
| | | |
| === Imperi Britànic === | | === Imperi Britànic === |
Llínea 61: |
Llínea 61: |
| Anglaterra, que tractava d'influir en les reunions internacionals, subscrigué tractats bilaterals en [[Espanya]] en [[1814]], en el que es prohibia el comerç d'esclaus.<ref name=autogenerated1 /> | | Anglaterra, que tractava d'influir en les reunions internacionals, subscrigué tractats bilaterals en [[Espanya]] en [[1814]], en el que es prohibia el comerç d'esclaus.<ref name=autogenerated1 /> |
| | | |
− | L'abolició llegal de l'esclavitut en l'Espanya peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]] que van amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de [[Marroc]] dels esclaus musulmans de [[Barcelona]], [[Sevilla]] i [[Cadis]], per mig de la seua compra, en [[1766]]. | + | L'abolició llegal de l'esclavitut en l'Espanya peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]] que varen amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de [[Marroc]] dels esclaus musulmans de [[Barcelona]], [[Sevilla]] i [[Cadis]], per mig de la seua compra, en [[1766]]. |
| | | |
| Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], a soles defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit. | | Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], a soles defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit. |
Llínea 67: |
Llínea 67: |
| La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Després de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya. | | La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Després de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya. |
| | | |
− | El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”. En el soport de polítics que van forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]]. | + | El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”. En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]]. |
| | | |
| Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei cridada de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]]. | | Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei cridada de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]]. |
| | | |
− | Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es van crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans. | + | Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es varen crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans. |
| | | |
| Precisament, l'oposició ad este proyecte de llei abolicioniste fon un dels elements més visibles, en la prensa conservadora, de crítica al rei Amadeu, retraent-li que no s'enfrontara de forma dubtosament constitucional, a un Parlament dominat per una aliança, en esta qüestió, de [[monàrquic-progressistes]] (com el mateix cap de govern Ruiz Zorrilla) i de [[republica]]ns (com Castelar o Pi Margall). Segons el [[Diari de Barcelona]], el [[7 de febrer]] de [[1873]] s'haguera produït un [[colp militar]] si el rei l'haguera llegitimat en el seu soport. En el seu lloc, Amadeu ratificà l'orde del govern de dissoldre l'arma d'artilleria. A continuació, el [[11 de febrer]], [[abdicació|abdicà]]. | | Precisament, l'oposició ad este proyecte de llei abolicioniste fon un dels elements més visibles, en la prensa conservadora, de crítica al rei Amadeu, retraent-li que no s'enfrontara de forma dubtosament constitucional, a un Parlament dominat per una aliança, en esta qüestió, de [[monàrquic-progressistes]] (com el mateix cap de govern Ruiz Zorrilla) i de [[republica]]ns (com Castelar o Pi Margall). Segons el [[Diari de Barcelona]], el [[7 de febrer]] de [[1873]] s'haguera produït un [[colp militar]] si el rei l'haguera llegitimat en el seu soport. En el seu lloc, Amadeu ratificà l'orde del govern de dissoldre l'arma d'artilleria. A continuació, el [[11 de febrer]], [[abdicació|abdicà]]. |
Llínea 85: |
Llínea 85: |
| | | |
| No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat. | | No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat. |
− | Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir devall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] a soles governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia. | + | Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, varen seguir devall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] a soles governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia. |
| L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials. | | L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials. |
| | | |
Llínea 92: |
Llínea 92: |
| :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' |
| | | |
− | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' | + | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, varen ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' |
| | | |
| En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, despuix de dificultats i violacions a la iniciativa, el [[21 de maig]] de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons. | | En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, despuix de dificultats i violacions a la iniciativa, el [[21 de maig]] de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons. |
Llínea 126: |
Llínea 126: |
| :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' | | :''Seran lliures els fills de les esclaves que naixquen des del dia de la publicació d'esta llei en les capitals de província, i com a tals s'inscriuran els seus noms en els registres cívics de les municipalitats i en els llibres parroquials.'' |
| | | |
− | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' | + | :''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtengut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, varen ser despuix reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.'' |
| | | |
| En [[1823]] es va declarar la total prohibició del comerç d'esclaus. La població esclava havia anat reduint-se gradualment fins a aplegar en els [[anys 1850]] a ser una suma insignificant de la força de treball. Durant la presidència de [[José Gregorio Monagas]] es donaria el pas final a l'abolició de l'esclavitut en el decret del Congrés de la República el [[24 de març]] de [[1854]], el | | En [[1823]] es va declarar la total prohibició del comerç d'esclaus. La població esclava havia anat reduint-se gradualment fins a aplegar en els [[anys 1850]] a ser una suma insignificant de la força de treball. Durant la presidència de [[José Gregorio Monagas]] es donaria el pas final a l'abolició de l'esclavitut en el decret del Congrés de la República el [[24 de març]] de [[1854]], el |