Llínea 52: |
Llínea 52: |
| La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció. | | La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció. |
| | | |
− | En les noves nacions americanes l'abolició, moltes vegades precedida de la [[llibertat de ventres]], es produïx durant el procés independentiste, en alguns cassos i en atres durant els primers anys de l'independència. El primer país en que es va abolir l'esclavitut fon [[Haití]] en [[1803]]. En [[Mèxic]] fon [[Miguel Hidalgo]], el 6 de decembre de [[1810]], qui abolí l'esclavitut. Li seguiren les [[províncies Unides del Riu de la Plata]] en [[1813]]. Entre els últims països en abolir l'esclavitut es troben [[Cuba]], baix domini espanyol, en [[1886]], i [[Brasil]] en [[1888]]. Les revolucions cubanes contra el domini espanyol de finals del sigle XIX es van sustentar en gran manera en el lent procés d'abolició de l'esclavitut realisat per les autoritats espanyoles. | + | En les noves nacions americanes l'abolició, moltes vegades precedida de la [[llibertat de ventres]], es produïx durant el procés independentiste, en alguns casos i en atres durant els primers anys de l'independència. El primer país en que es va abolir l'esclavitut fon [[Haití]] en [[1803]]. En [[Mèxic]] fon [[Miguel Hidalgo]], el 6 de decembre de [[1810]], qui abolí l'esclavitut. Li seguiren les [[províncies Unides del Riu de la Plata]] en [[1813]]. Entre els últims països en abolir l'esclavitut es troben [[Cuba]], baix domini espanyol, en [[1886]], i [[Brasil]] en [[1888]]. Les revolucions cubanes contra el domini espanyol de finals del sigle XIX es van sustentar en gran manera en el lent procés d'abolició de l'esclavitut realisat per les autoritats espanyoles. |
| | | |
| === Imperi Britànic === | | === Imperi Britànic === |
− | En l'[[Imperi Britànic]] en successives medides llegislatives ([[1807]], [[1827]], [[1833]] i [[1834]]) es prohibix primer la tracta i posteriorment declaren abolida l'esclavitut. La majoria dels països europeus, en molts cassos baix pressió britànica, fan lo propi entre [[1830]] i [[1860]]. No obstant, estes noves lleis "proteccionistes" dels drets humans, eren a soles la frontera de lo que molt de temps despuix va començar a implementar-se, ya que extraoficialment les principals potències seguiren durant molt de temps en el tràfic de persones. No oblidem que la modernisació europea de la mà de la revolució industrial, es va dur a terme gràcies a tota la mà d'obra "de bades" que proporcionà l'esclavitut. Tan sols es va utilisar uns 30 barcos i 1.000 persones per a reprimir el tràfic negrer entre els anys 1808 i 1870.<ref name=autogenerated1>[http://www.combonianos.com/MNDigital/revista/julio/200.Html 200 anys de l'abolition Act<!-- Título generado por un bot -->]</ref> | + | En l'[[Imperi Britànic]] en successives medides llegislatives ([[1807]], [[1827]], [[1833]] i [[1834]]) es prohibix primer la tracta i posteriorment declaren abolida l'esclavitut. La majoria dels països europeus, en molts casos baix pressió britànica, fan lo propi entre [[1830]] i [[1860]]. No obstant, estes noves lleis "proteccionistes" dels drets humans, eren a soles la frontera de lo que molt de temps despuix va començar a implementar-se, ya que extraoficialment les principals potències seguiren durant molt de temps en el tràfic de persones. No oblidem que la modernisació europea de la mà de la revolució industrial, es va dur a terme gràcies a tota la mà d'obra "de bades" que proporcionà l'esclavitut. Tan sols es va utilisar uns 30 barcos i 1.000 persones per a reprimir el tràfic negrer entre els anys 1808 i 1870.<ref name=autogenerated1>[http://www.combonianos.com/MNDigital/revista/julio/200.Html 200 anys de l'abolition Act<!-- Título generado por un bot -->]</ref> |
| | | |
| === Espanya === | | === Espanya === |