Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
16 bytes afegits ,  12:07 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png|thumb|right|300px|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:
+
[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png|thumb|right|300px|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]] '''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució varen interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:
    
{{cita|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
 
{{cita|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; a soles la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, a soles això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
Llínea 13: Llínea 13:  
{{cita|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''|#GGC11C}}
 
{{cita|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''|'''[[Constitució espanyola de 1978]] '''|#GGC11C}}
   −
S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma|Comunitats autònomes]] que van obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment van utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] van utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es van constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant  [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es van constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.
+
S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma|Comunitats autònomes]] que varen obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment varen utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] varen utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es varen constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant  [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es varen constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.
    
La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:
 
La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:
Llínea 21: Llínea 21:  
En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.
 
En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.
   −
Estes nacionalitats no van tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats van haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.
+
Estes nacionalitats no varen tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats varen haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.
    
En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.
 
En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.
123 959

edicions

Menú de navegació